Tornes a jugar a Catalunya catorze anys després de deixar l’UB Barça, com ho vius?
Estic molt contenta de tornar a casa i amb un equip com el Girona, que vol créixer i millorar. És un molt bon projecte que està donant molt de suport al bàsquet femení i català. Per les jugadores d’aquí que juguem aquí o a fora és molt important saber que a casa tenim un projecte de primer nivell de bàsquet femení.
Quin rol, a priori, et tocarà exercir dins l’equip?
És molt difícil de dir a aquestes alçades, però com a més veterana de l’equip, segur que hauré d’aportar aquesta veterania, lideratge i experiència. I a partir d’aquí, aportar el meu joc i ajudar el màxim possible l’equip.
Es pot dir que ets tota una rodamón del bàsquet, com es porta?
De quina etapa guardes més bon rècord? He estat a moltes lligues, sí, i de cadascuna trec el seu punt positiu i la seva experiència pròpia i positiva. Probablement, la millor experiència ha estat a la lliga turca la millor, on el nivell de canvi és més radical i amb una cultura molt diferent a la d’aquí.
I com va ser jugar a la WNBA?
La WNBA és una experiència curta i intensa, són quatre mesos. Amb poc temps fas de tot i veus coses que no veus a Europa. Tot és extraordinari, tot és molt gros i exagerat. El tema màrqueting és molt important, contacte amb el públic. Ho vius diferent però se’t fa curt només treballar durant quatre mesos. A Europa ho gaudeixo més perquè són vuit mesos de treball a diferència dels quatre. Tot i això, l’americana és una experiència única.
A les seleccions és diferent també?
Sí, tot i que només siguin un o dos mesos, ja ens coneixem amb la majoria del grup, a excepció d’algunes jugadores noves que es poden incorporar cada vegada. Durant aquest període les vivències són diferents de les que vius amb els equips.
Parlant de la selecció, com has viscut aquests últims anys els seus èxits, després de formar-ne part tant de temps?
Jo sempre les veig bé. El grup està format, és sòlid i juguen molt bé. Tenen bones exteriors i pivots amb molta potència. Els resultats i els premis en són la mostra.
Des d’aquí sempre se t’ha seguit i reconegut molt la teva trajectòria, especialment a Mataró on t’han reconegut sis vegades com a esportista de l’any de la ciutat. T’agradaria algun dia poder acabar tornant-hi a jugar?
És on vaig començar així que diria que sí. Ja veuríem com seria, quan i si tinc ganes de jugar de forma més relaxada. Però jo sóc d’aquí, així que sí que em faria il·lusió acabar on vaig començar.
