Sara Gallego (Barcelona, 2000) està a punt de graduar-se en Administració i direcció d’empreses a la Universitat Pompeu Fabra. A més, és corredora de 400 metres tanques, subcampiona d’Europa en categoria sots 23, Campiona d’Espanya a l’aire lliure fa unes setmanes amb marca personal i nou rècord nacional de 54,34 segons. L’atleta del Nike Running encara un estiu farcit de competicions amb el Mundial d’Eugene que comença d’aquí a vuit dies i el campionat d’Europa de Munic a l’agost.
Gallego atén la trucada de La Fosbury unes hores abans de pujar a l’avió que l’ha de portar a Oregon (Estats Units), on competirà en el seu primer campionat del món a l’aire lliure.
Què tal és combinar estudis i alta competició?
Aquest últim any no ha sigut gens fàcil, de fet els últims dos o tres mesos han estat de bojos. Haver d’estar cada cap de setmana fora competint i a la vegada haver d’estar pendent de què dilluns tinc examen, dimecres l’entrega d’un treball… tenia moltes coses de la universitat i ha sigut bastant complicat. He anat molt estressada els últims dos mesos perquè si tinc competició dissabte i és aquí a Sabadell, doncs mira, però si he de viatjar fora…
Entreno al matí i a la tarda vaig a la universitat, tinc tot el dia complet. Sí que és veritat que no tinc ni deu minuts per mi perquè per compaginar les dues coses ho tinc més complicat que la majoria de gent. Els últims dos mesos que he estat viatjant fora solia marxar dijous perquè competeixo el cap de setmana lluny de casa, els vols de tornada me’ls agafen per dilluns, aleshores perdo mitja setmana i és complicat, però ara ja he acabat. Impossible no és, complicat sí perquè tens poc temps, però si el gestiones bé es pot fer.
Ha anat tot molt ràpid els darrers anys: les marques, el reconeixement…
Des que vaig entrar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat he fet aquest salt de nivell que ho ha fet canviar tot una mica, fins i tot les meves pròpies expectatives, i ha estat molt ràpid. Des de l’Europeu sub23 de l’any passat en què vaig fer 55.20 segons les marques han començat a baixar molt de pressa i han començat a arribar títols i reconeixement… tot molt ràpid.
Parla’m dels teus inicis en l’atletisme.
Vaig començar amb sis anys al Club Esportiu Universitari d’aquí Barcelona bàsicament perquè era molt pesada a casa i era súper activa. Els meus pares ja m’havien apuntat a bàsquet i feia multi esport a l’escola, però no era suficient i com que el meu pare havia fet atletisme m’hi van apuntar.
Des dels sis anys ja competia, de fet una vegada li vaig dir a la meva mare que no volia competir més, perquè m’ho passava molt bé entrenant, però passava molts nervis competint perquè era súper competitiva i tenia moltíssima por a perdre. Li deia que només volia sortir si sabia que guanyaria la cursa, si pensava que algú podia guanyar-me no volia sortir. I la meva mare em va dir: “si no ho intentes, mai sabràs si guanyaràs o no” i vaig dir-li que d’acord, que feia una cursa més, però la vaig guanyar i m’agradava tant guanyar que al final vaig continuar.
Sara Gallego: “De petita només volia córrer si sabia que guanyaria la cursa, si pensava que algú podia guanyar-me no volia sortir”
Sempre has fet 400 tanques o has fet més proves?
De petita feia de tot, corria cros, feia salt d’alçada i fins i tot pes. També vaig fer proves combinades amb catorze o quinze anys, feia 100 tanques… una mica de tot. A partir dels quinze anys és quan em vaig especialitzar en 300 tanques i 600 i un cop vaig fer el pas a 400 tanques em vaig focalitzar bastant en aquesta prova.
Quin és el pla de viatge i d’aclimatació allà a Eugene?
Marxem el dia 7 i estarem uns dies a Portland concentrats. Després el dia 10 anirem cap a la Vila a Eugene i ens estarem allà fins al 26 de juliol. Tothom arriba una setmana abans de la seva competició perquè consideren que si vols tenir un bon rendiment allà has d’arribar una setmana abans, ja que hi ha nou hores de diferència horària.
Els primers dies ens han aconsellat i amb el meu entrenador hem decidit que no entrenarem fort per evitar lesions musculars perquè haurem estat moltes hores en un avió asseguts. Aleshores els primers dies farem una mica d’activació i prou i després ja farem alguna cosa més per posar el cos a punt per a la competició.
Per què creus que el 400 tanques viuen la seva etapa més gloriosa?
Doncs no ho sé… està clar que els últims dos anys la pujada de nivell ha sigut molt bèstia. Potser és perquè abans la gent que feia 400 tanques era gent a qui potser el 400 no li anava tan bé i provava sort a les tanques. Ara veiem que gent molt bona en 400 llisos prova les tanques perquè si ho fa bé pot ser molt bona.
La majoria de noies que són molt bones en 400 tanques podrien estar en una final olímpica d’uns 400m llisos. És gent molt bona en els llisos que si fa tècnica i passa bé les tanques pot arribar a ser molt bona en 400 tanques. S’ha millorat molt en l’estratègia de rítmica per passar els obstacles, abans molta gent no habituada a fer tanques no tenia ni idea de quantes passes feia i anaven una mica “a lo loco“. És molt important tenir un ritme i un nombre de passes fixat i saber amb quina cama passes cada tanca i passar les màximes possibles amb la teva cama bona. Tot això ara es té més en compte que anys enrere.
Sara Gallego: “La majoria de noies que són molt bones en 400 tanques podrien estar en una final olímpica d’uns 400 metres llisos”
Ets molt metòdica amb la teva rutina per passar les tanques?
Sí, sóc molt metòdica. Quan vaig començar les passava totes a disset passos, vaig canviar fa un parell o tres d’anys, i anava a setze fins a la cinquena tanca, fins a la vuitena a disset i les últimes dues a divuit passos.
Aquest any amb l’Alex Codina (el seu entrenador) vam decidir que havíem de canviar-ho i a cada cursa crec que hem anat modificant alguna cosa. L’última rítmica que hem treballat i la que farem servir a Eugene és la que vaig fer a Nerja: la primera tanca a quinze passos; fins a la setena a setze i les últimes tres a disset. Jo crec que està bé perquè a divuit passos era un ritme un pèl massa fort i si faig les darreres tanques a disset passes, la caiguda de la velocitat no és tan forta. La primera tanca a quinze està bé perquè si no sempre me la menjava. Aquests canvis han permès que faci una marca d’aquest nivell.
ES QUE SIGO FLIPANDO!!!!
🔥54,34🔥
Nuevo Record de España, 3a europea y 10a mundial😍
Gracias a todos, familia y entrenador especialmente❤️ pic.twitter.com/f8n2by2EK8— Sara Gallego (@SaraGallego4v) June 26, 2022
Et veus mà a mà amb Sydney McLaughlin, Femke Bol i Dalilah Muhammad?
Avui dia elles tenen un punt més, estan a un nivell una mica superior. McLaughlin amb 51 segons… no tinc res a fer i Bol sí que crec que pot estar mà a mà amb ella i Muhammad. La meva intenció és estar per allà al darrere seu, el màxim a prop que pugui i intentar retallar distància.
Fa quatre o cinc anys McLaughlin em treia cinc segons i ara me’n treu menys de tres, vull intentar que cada vegada la diferència sigui més petita. A veure si em toca competir amb elles, em faria il·lusió. Sé que són rivals pràcticament imbatibles, però em faria il·lusió estar allà i intentar quedar el més a prop possible.
Fins on creus que és capaç d’arribar Sydney McLaughlin amb els seus rècords del món?
Jo crec que pot continuar rebaixant una mica la marca, diria que el seu objectiu és baixar de 51, perquè vaig veure que quan va fer el 51.41“ no va quedar del tot satisfeta. Ho està buscant i si ella creu que ho pot fer és perquè creu que pot millorar certs aspectes de la cursa.
Podria millorar la tècnica per passar les tanques, potser passar una mica més ràpid les últimes, però clar és molt fàcil dir-ho i per millorar-ho pots trigar un munt. Tot i això, jo diria que algun dia pot baixar de 51.
On creus que por ser el teu sostre?
Aquest any he fet una cursa molt bona (als campionats d’Espanya a l’aire lliure de Nerja), però no tenia competència a prop meu, tot i això, a nivell de rítmica la cursa va ser de 10. M’agradaria baixar de 54 segons al Mundial o a l’Europeu, un 53.99 em val (riu). Ara estem en un punt que no és tan fàcil baixar la marca personal, fa dos anys vaig baixar un segon, l’any passat vaig baixar-ne un altre i aquesta temporada un segon més. Ara ja no és tan fàcil, cada vegada costa més retallar temps, però a llarg termini un 53,50 jo crec que seria capaç de fer-lo. No ho sabem, igual acabo fent un 53.0 o mai baixo de 54, però el 53,50 sí que el veig factible.
Sara Gallego: “Igual acabo fent un 53.0 o mai baixo de 54, però el 53.50 sí que el veig factible”
A Eugene correràs la prova individual i el relleu, quins són els teus objectius?
Primer de tot vull gaudir de la competició al màxim nivell. Hi serà l’elit mundial i és una passada poder viure una experiència així. No vull posar-me més pressió de la que cal, sí que és veritat que vaig a Eugene amb possibilitats de passar a la semifinal, que és un objectiu que s’ha de complir de totes totes, perquè si no quedaria bastant insatisfeta amb el resultat. S’hauria d’intentar passar a la final, és molt complicat, però m’agradaria lluitar-ho. Si quedo entre la 10a o 12a posició hauré estat en unes places properes a la final en què entren les vuit millors i estaria contenta amb això. Córrer la final del Mundial seria per tirar coets i si pot ser amb marca personal, ideal… i si no ho haurem de deixar per l’Europeu de Munic de l’agost.
Em fa molta il·lusió també córrer els relleus perquè és l’altra cara de l’atletisme i sents el que és l’esport en equip en una disciplina individual com la nostra. És maco poder viure-ho amb companyes amb què tens afinitat. Estic apuntada al 4×400 mixt i al femení, no sabem encara si els correré o no, això ja ho decidirà el seleccionador, però espero sortir almenys en un dels dos i també aniria a gaudir-ho molt. Tenim complicat passar a la final en les dues proves, però crec que tenim opcions reals d’aconseguir-ho i ho lluitarem al màxim. Si tots estem al nostre nivell, o fins i tot per sobre, podem passar a la final.
Així que confirmes que correràs l’Europeu de Munic a l’agost…
Sí, la idea era que el Mundial servís una mica de preparació per l’Europeu, en què sí que ens hem proposat ser a la final i on hauria d’estar en el punt màxim de forma per poder assolir els objectius que ens hem marcat. Amb el meu entrenador ho parlàvem i vam arribar a la conclusió que aquest Mundial ens anirà molt bé perquè potser faig quatre curses a un nivell alt que em serviran i molt després de cara a l’Europeu.
Imatges cedides per Sara Gallego
