Aprofitant l’aturada de clubs pel Mundial parlem amb Josep Espar, entrenador assistent de Xavi Sabaté al Veszprem i extècnic del Sarrià de Ter. Un luxe, i més tenint en compte que just aquest diumenge el seu company de banqueta acaba de passar als Quarts del Mundial dirigint a Hongria. Una entrevista publicada originalment a Cathandbol.cat
Aquest febrer farà un any que vas deixar el Sarrià de Ter per fer el salt al Veszprem per fer-hi tàndem amb Xavi Sabaté. Com valores fins el moment la teva experiència a Hongria?
A nivell professional molt intensa! Vaig començar de 0 a 100 sense temps d’adaptació i amb un grau d’exigència màxim. Per sort he pogut aprendre un handbol diferent, una nova manera de treballar, estar envoltat de tops mundials… i això és molt estimulant i apassionant. Poder estar aquí i que el Xavi confiés és en mi un somni fet realitat. L’any passat vam fer una gran temporada i aquesta de moment està sent dificilíssima, però poder aportar la meva part a l’equip m’omple molt. A nivell personal, molt dura! Estic a Veszprém sense la família i és difícil per a mi i per a ells… la meva dona va entendre el repte que era per a mi, si no hi hauria hagut de renunciar.
El punt culminant de la passada temporada va ser la Final-4. Vau acariciar el títol, però el vau acabar perdent als penals. Com ho vau pair?
La digestió de no guanyar als penals un partit que estàvem jugant de meravella és molt feixuga, la veritat… va ser una derrota molt dolorosa. Tan aviat com vam poder vam mirar vàries vegades el partit. Analitzant-lo com un partit més i veient en quines coses no vam estar encertats, i en quines coses sí.
Diu el tòpic que de les derrotes se n’aprèn més que de les victòries. Creus que enguany sou millor equip per tornar a optar al títol continental?
Aquesta pregunta no sé com contestar-la perquè primer hauríem de veure què vol dir ser millor equip. Per suposat que tenim ambició per a guanyar la Champions, tots els equips la volem guanyar, i hi ha una competitivitat molt alta. Aquest any tornem a tenir un gran equip amb grans jugadors i amb un sistema sòlid. Els músics i la partitura els tenim, ara ens cal afinar en la segona part de la temporada. Costa molt poder entrenar quan jugues tants partits i sempre has de guanyar.
De moment, com a tots els equips, les lesions ens marquen, per exemple l’Sliskovic i el Palmarsson no han pogut participar gaire i l’Ilic ha hagut de desgastar-se moltíssim, o la lesió del Laszlo quan vam venir a jugar contra el Barça va fer que no vinguéssim amb tot el potencial. Estem parlant de jugadors que marquen diferències i d’un dia per l’altre és molt difícil de modificar gaire l’estil de joc. Hi ha moltíssima igualtat entre els grans equips, i al final el que compta és arribar amb tota l’artilleria i en bon estat de forma en els moments de la veritat.
Aquesta temporada, pel que sabem, a la potent lliga SEHA se us hi suma una lliga hongaresa més llarga. Està sent una temporada més dura que l’anterior?
Moltíssim més. Estar en tres lligues; l’hongaresa, la SEHA i la Champions, fa que no tinguem gaire temps per a entrenar tots junts, ja que quan uns jugadors descansen els altres estan jugant. A més, s’acumula la preparació de partits continuada i hem de tirar dels jugadors joves, treballem en paral·lel amb un altre grup de jugadors per a que puguin participar en qualsevol moment. Tenim setmanes de tres partits, dies de quatre entrenaments, i el nivell d’exigència és el mateix, el màxim sempre… de manera que tu mateix. És força complex.
Li veus futur a les lligues supranacionals com la SEHA? T’hi imagines el Barça?
Aquestes són lligues molt competitives i maques de jugar, ja que el nivell dels equips s’iguala i això és molt bo per als jugadors i per a l’afició. Hi ha més partits bonics. Aquestes lligues en països on hi ha un equip que té molta diferència amb la resta, penso que són positives, però jugar tots els partits de totes les lligues és una cosa que a la llarga esgota. Tens més desgast i de vegades els viatges són més llargs.
L’engranatge de l’Handbol al final és qui marcarà quines coses pot fer cada club, ja que entenc que les federacions i els governs que inverteixen en l’esport, no ho fan tant per a que els equips potents només juguin a fora del territori, sinó que ho compaginin, és lògic… I per a contestar el que em preguntes del Barça, doncs de moment no me l’imagino, la veritat, a part de la SEHA no sé si hi ha cap lliga diferent de la Champions en marxa. Sincerament crec que jo tinc poc a dir aquí…
Segurament un dels moments més complicats han estats els rumors de possibles relleus a la banqueta. Pels aficionats poden sonar a anècdotes als mitjans especialitzats, però com es viu des de dins?
En un club com el Veszprém estàs exposat contínuament a que això passi. És normal en l’esport d’alt rendiment. Per aquest motiu vaig arribar jo, quan en Carlos Ortega va deixar l’equip i el Xavi Sabaté em va demanar que l’anés a ajudar. La veritat és que internament hem tingut el suport del club i el recolzament dels jugadors i això és d’agrair. S’ha de conviure amb aquestes coses. El que t’asseguro és que nosaltres hem seguit creient en el que fèiem i en el nostre plantejament de la temporada, sabent que en la primera fase tindríem molts problemes i així ha sigut. La nostra feina és estar centrats en les competicions, els rumors els deixo per als periodistes. Entenc que agradi buscar la notícia… què hi farem…
El teu contacte amb Catalunya és fluid, ja que gestiones els cursos d’entrenador de la FCH. Com veus el nivell dels tècnics de casa nostra?
Home, hi tinc a la família, com per a que el contacte no sigui fluid… però a banda d’això, la tasca que havia fet des de que era el Director Tècnic de la FCH i que puc seguir fent des d’aquí per als entrenadors de Catalunya es retroalimenta amb la meva feina al Veszprém i m’anima molt a poder seguir tenint contacte i ajudant als entrenadors. A Catalunya, per sort, hem tingut grans referents com a entrenadors i professors de qui hem pogut aprendre molt, i val a dir que els entrenadors, lluny de conformar-se amb el que se’ls explica, han seguit treballant, formant-se, reflexionant, innovant, i sobretot millorant dia a dia. I amb això assenyalo tant tècnics en actiu en l’alt rendiment com Valero Rivera, Jordi Ribera, Xavi Pascual, Xavi Sabaté, Toni Gerona i moltíssims més… com a entrenadors de base que preparen els jugadors.
Només cal veure l’èxit de les Seleccions Catalanes el darrer campionat d’Espanya. Està clar que es recullen els fruits de la feina del dia a dia en els clubs. La fórmula que veig que tenim és barrejar humilitat per a seguir aprenent i valentia per a veure’ns capaços. Hem arribat a tenir un planter d’entrenadors dels capdavanters al món. A mi m’apassiona poder contribuir formant entrenadors i anem millorant i innovant curs rere curs. El repte és agafar el curs de màxim nivell que podem fer i replicar-lo per tot el territori… així podrem continuar tenint bons tècnics.
Amb el primer entrenador Xavi Sabaté dirigint la selecció d’Hongria, de quina manera vius tu aquesta època de Mundial?
Avui molt content perquè Hongria ha guanyat a Dinamarca. Ara em toca a mi estar entrenant amb els jugadors que no han anat al mundial per diferents motius i per a mi és molt gratificant poder treballar amb ells i amb el grup de joves jugadors i poder preparar-los per a la segona part de la temporada. Tenim bon ambient de treball i els jugadors estan amb moltes ganes. Com que no tenim partits puc dedicar temps a coses que durant l’època de competicions és impossible… tant de l’equip com a nivell personal. I a la vegada un ull posat al Mundial per veure què hi passa, tant pels companys i amics que hi participen, com per a veure l’evolució dels jugadors, dels equips i de l’Handbol.
Ja per últim, com veus des de la distància l’evolució del “teu” Sarrià de Ter?
Quan puc vaig seguint els partits per @radiosarriadeter i per whatsapp. Crec que de moment se’n surten molt bé. Inclòs vaig poder veure un tros de partit en directe i algun vídeo… Estan fent molt bona feina tots plegats, estan amb possibilitats de quedar entre els dos primers i ara bé la part bona de la temporada per a gaudir-ne, en Sergi Baguer està capacitat per a fer-ho i l’equip té qualitat. Més que el “meu” Sarrià, prefereixo dir el “nostre”… hi ha molta gent a darrera deixant-se la pell, directius, aficionats, el Víctor Espeso des de la coordinació. Jo em sento orgullós perquè he pogut aportar la meva part com molts altres entrenadors del club que han ajudat als jugadors. Al Veszprém Arena hi tinc penjat un banderí…
Doncs molta sort en el que queda de temporada i a seguir gaudint del Mundial. Fins la pròxima.
