Aquesta setmana hem sabut que dues jugadores catalanes són entre les grans novetats de la nova llista del seleccionador d’handbol espanyol Jorge Dueñas, de cara al doble amistós que aquesta selecció jugarà a Alemanya el 7 i 9 d’octubre.
Judith Sans, la millor defensora
En motiu de l’Especial Jocs Olímpics ja vam parlar amb la pivot Judith Sans, que torna a la convocatòria de la selecció després d’haver-hi estat ja a la preparació olímpica i haver fregat la convocatòria per Rio. D’aquesta manera, l’ebrenca del Bera-Bera torna a la selecció i té pinta que ho fa per quedar-s’hi. De moment segueix sent bàsica a la defensa del campió de lliga i recent campió de la Supercopa femenina. Recordem també que va ser distingida com a millor defensora de la lliga passada.
Anna Manaut vol cobrir l’etern dèficit
Per la seva banda, la lateral dret Anna Manaut torna a ser internacional cinc anys després. La nova jugadora del Besançon amb qui vam parlar la setmana passada d’aquesta possibilitat, ja havia jugat cinc partits internacionals el 2011. La jugadora lleidatana agafa per tant la responsabilitat (compartida amb Almudena Rodríguez del Rocasa) de ser les laterals esquerranes de la selecció, l’històric punt dèbil de la selecció de les “Guerreras” que són de les poques seleccions d’alt nivell sense jugadores esquerranes a la posició del lateral dret. El seu fitxatge pel Besançon francès i les seves bones actuacions (7 gols en dos partits) no han passat desapercebudes a Dueñas.
Parlem amb Anna Manaut (Besançon)
Entrevista publicada a CatHandbol pocs dies abans de saber-se que tornaria a ser internacional
Del Castelldefels a Galícia i ara cap a França. Com encares aquesta segona aventura lluny de casa?
Afronto aquesta nova etapa amb molta il·lusió, ganes d’aprendre i poder gaudir d’una experiència nova en tots els sentits, des de viure amb un altre país fins a aprendre d’una altra lliga molt diferent a la nostra.
Quin és l’objectiu del Besançon per aquesta temporada? I el teu personal?
L’objectiu d’aquest any és classificar-nos pels play off i a partir d’aquí lluitar tots els partits per aconseguir la millor plaça possible. A nivell personal, tal i com he dit anteriorment, l’objectiu és aprendre, créixer com a jugadora i viure una altra lliga.
Veient el bon inici amb triomf i 4 gols de 4 sembla que de moment la teva adaptació és molt bona. Què és el que t’agrada més de la teva nova “casa”? I el que t’ha costat més?
De moment estic a gust, tot i que encara estic en procés d’adaptació. M’agrada molt com es treballa, tant a nivell individual com a col·lectiu i el fet de que sigui un equip jove, competitiu i implicat és molt favorable a l’hora de treballar. El que m’està costant més és adaptar-me a l’estil de joc, és molt ràpid, i tan en atac com en defensa es necessita un plus a nivell físic.
La pregunta és obligada. Després d’un salt com el que fas a una de les millors lligues europees, creus que estàs trucant a la porta de la selecció?
Crec que en primer lloc és un repte a nivell personal, posar-me a prova a mi mateixa, i a veure com m’acabo d’adaptar a una lliga que pel seu estil de joc és bastant diferent a la d’Espanya, després ja es veurà. I, si algun dia s’obra la porta, serà un orgull poder gaudir d’aquesta experiència.
Com veus des de fora l’estat de l’handbol a Catalunya i Espanya ara mateix?
A nivell professional (excepte un o dos clubs), l’handbol es troba en la mateixa situació a tot Espanya. Després de veure com es viu aquí a França, crec que falta professionalitat, valorar més el treball de les jugadores (no només en l’àmbit econòmic), més professionalitat entre la federació i clubs, horaris d’entrenaments raonables, viatjar amb millors condicions…potenciar més l’handbol femení, fer-lo més visible. Molta feina per endavant però espero que amb el temps i amb molt de treball s’aconsegueixi.
