Els Jocs Paralímpics de Rio ens han ofert una exhibició sense precedents de la Xina. 239 medalles i 107 campions és l’immens botí que la potència asiàtica s’endú cap a casa. Un resultat extraordinari que supera el topall històric de Londres 2012. En competicions paralímpiques, la Xina juga a una altra lliga. Equips de talent immens com la Gran Bretanya, Ucraïna o Estats Units no tenen eines per aturar el seu domini. I el contrast de sensacions amb el Japó, l’altra gran força esportiva del continent asiàtic, és esfereïdor.
D’aquí a quatre anys Tòquio acollirà els Jocs Olímpics. A Rio els japonesos han vibrat amb Uchimura i companyia, capaços de situar-se al sisè lloc del medaller. Tothom preveu una explosió de triomfs d’aquí a quatre anys: el treball de base ja s’ha començat a notar al Brasil. Però mentre els olímpics rutllen, les alarmes s’han encès amb els paralímpics.
Sense campions paralímpics
Per primera vegada en la seva història el Japó se’n va d’uns jocs sense cap campió paralímpic. Enfonsats al 64è lloc del medaller amb 10 plates i 14 bronzes, els nipons tenen l’orgull ferit. Havien pronosticat 40 podis i 10 campions a Rio. Dit d’una altra manera: els japonesos no s’han penjat ni una sola medalla d’or de les 529 que es repartien a Rio. La cura d’humilitat, doncs, és considerable.
Mitsunori Torihara, president del Comitè Paralímpic del Japó, és plenament conscient del repte: “haurem de prendre mesures per garantir millors resultats per al 2020”. Keiichi Kimura, Tomoki Sato, Kento Masaki, Junko Hirose… són molts els noms que s’han penjat la medalla però que s’han mostrat poc exultants al podi. Les expectatives, és clar, han jugat en contra seva. El Japó, que des de Seül 1988 fins a Atenes 2004 va obtenir entre 30 i 50 medalles per cada edició dels Jocs, té deures urgents.
La pressió, a més, és dura. Els tres darrers països amfitrions han consolidat un programa paralímpic excel·lent. La Xina i la Gran Bretanya encapçalen el rànquing mundial. El Brasil, a casa, s’ha penjat 72 medalles i 14 ors. Aquesta darrera xifra, que sembla utòpica a quatre anys vista, serveix com a referència per als japonesos. Treballaran de valent per evitar repetir un zero a la columna dels campions. A casa, als seus Jocs, també és impensable. Seria la deshonra de Japó.
