Les incerteses dels Jocs Olímpics 2016 (I)
Quan preparàvem la guia dels mundials d’atletisme d’aquest estiu vam estar a punt d’incloure un apartat específic del dopatge històric de la competició. Les medalles entregades i després retirades són una munió. I de casos de desqualificacions, n’hi ha a dojo. Probablement, però, la quantitat de vencedors dopats sense ser detectats en cap moment és encara més gran. En la darrera Fosbury vam fer cinc cèntims de l’evolució del rècord del món dels 100 metres llisos en un article sobre 7 reptes esportius impossibles. I la xifra és demolidora: més del 20% dels atletes que han baixat dels 10 segons al llarg de la història ho han fet aconseguit sota els efectes del dopatge.
D’entrada, no deixa de sorprendre’ns que l’agència mundial antidopatge (AMA/WADA) hagi donat en ple 2015 el toc d’alerta més sever de la història sobre les pràctiques dopants en l’atletisme.
L’agència ha escrit un demolidor informe que en la seva primera part, ja publicada, centra el focus en l’ARAF, la Federació Russa d’Atletisme. D’entrada, deixeu-nos dir que potser fan tard: aquest 2015 Rússia ha baixat de forma sobtada el seu nivell fins a anotar-se 4 medalles, xifres escandalosament llunyanes de les 17 medalles de 2013 o de les 19 obtingudes el 2011. Vist amb perspectiva: 7 dels 9 campions de Daegu’11 han estat acusats de dopatge. A Londres, van ser el 50% dels medallistes de l’ARAF. Entre ells, Kaniskina, Borchin, Savinova, Lysenko o Lashmanova. Estrelles mundials de primera fila.
L’acusació no només fa referència al dopatge sistemàtic de l’atletisme rus. Inclou lligams directes entre l’esport i els dirigents polítics russos que ens remeten directament en les pràctiques nord-americanes i soviètiques de la guerra freda (bé, i a l’escàndol de Marta Domínguez post operació Galgo). Incorpora, també, la destrucció de 1.417 mostres d’esportistes russos que impedeixen determinar l’abast del dopatge. I afegeix, finalment, l’acusació a la IAAF d’exercir de corruptora en aquest procés: és a dir, de fer els ulls grossos davant els casos de dopatge a canvi d’uns ingressos suculents a la butxaca del seu president (durant els darrers 16 anys) Lamine Diack.
El nou president Sebastian Coe i el seu equip s’han vist obligats a exercir un canvi de rumb de 180 graus, i en una decisió inèdita fins ara, han decidit suspendre (ep, provisionalment!) la participació de tots els atletes russos als Jocs Olímpics de l’estiu vinent.
Òbviament, ja han aparegut les crítiques dels atletes que mai han estat caçats en controls antidopatge i que clamen per la seva innocència, amb Isinbaièva, Shubenkov i Chicherova al capdavant. I les crítiques dels polítics russos, que apunten a una croada esportiva a causa del paper de Rússia en la política internacional. En tot cas, i deixant de banda les veus que apunten que alguns esportistes russos podrien competir sota la bandera olímpica sense representar el seu país formalment, la IAAF s’ha posat les piles i ja ha anunciat un equip de 5 persones per fer un seguiment directe de l’ARAF. Ja veurem què detecten i quina decisió acaben prenent.
Però fixeu-vos que estem parlant de la primera part de l’informe de l’Agència Mundial Antidopatge. Pel què sembla, és la suau del text. En la segona part, tal i com va expressar fa uns dies un dels redactors en un mitjà australià (Richard McLaren, a ABC NewsRadio), l’AMA/WADA podria recomanar la suspensió de la IAAF (en conseqüència, de totes les federacions internacionals d’atletisme) de les competicions esportives mundials fins que no resolgui els problemes amb el dopatge. Dit d’una altra manera: deixar l’atletisme fora dels Jocs Olímpics de Rio 2016, en una decisió sense precedents en la història olímpica.
Si la segona part d’aquest informe (es publicarà a finals d’any) apunta a aquesta opció, som capaços de comprendre molt millor la determinació de la IAAF contra l’atletisme rus. Ells també estan en el punt de mira.
Els Jocs Olímpics es poden permetre una competició sense atletisme? Probablement, ningú és capaç d’imaginar aquest escenari. Es poden permetre uns Jocs sense els atletes russos? Davant la disjuntiva anterior, sembla una idea força més plausible, però també poc probable, tenint en compte el degoteig constant de casos de dopatge d’altres potències com els EEUU, Jamaica o Kènia en els darrers anys.
Probablement hi hauria víctimes col·laterals de la decisió de la IAAF, com asseguren ser Isinbaièva, Shubenkov o Chicherova. Però una decisió d’aquest calibre compta amb un precedent directe, 10 anys abans, que també va colpejar l’esport: el Tour de França de 2006 (aquell de Landis i Pereiro, uf!) va decidir deixar fora de la competició uns quants ciclistes que havien passat tots els controls antidopatge: Ullrich, Basso o Sevilla, assenyalats per l’Operació Port, es van quedar a casa. Però el Tour també va deixar fora de circulació a ciclistes que a priori no es dopaven ni estaven assenyalats directament per l’Operació Port. Era el cas dels futurs dopats Vinokourov o Contador, víctimes col·laterals per formar part d’un equip com el Liberty Seguros, expulsat de la competició per dopatge sistemàtic. És el mateix cas d’Isinbaièva, Shubenkov o Chicherova.
Imatges: Ross Huggett
