Feia més de 60 anys que la Volta no vivia un domini tan aclaparador d’un mateix equip a la general. El 1960 Miquel Poblet va guanyar la cursa per davant de Pérez-Francés i Cruz, companys del Ferrys, i aquesta fita s’ha repetit el 2021, coincidint amb la Volta del centenari, amb una exhibició enorme a càrrec d’Ineos Grenadiers. L’equip que ha dominat les curses per etapes en la darrera dècada s’ha mostrat implacable aquesta setmana a Catalunya fins al punt d’ocupar els tres graons del podi final de forma més que merescuda amb Adam Yates, Richie Porte i Geraint Thomas. Una fita inaudita en la història recent de les voltes per etapes de nivell World Tour.
Els grans protagonistes de la Volta
La dada explicita el potencial d’un Ineos que ha presentat un equip temible fins al punt de permetre’s el luxe d’utilitzar un dels millors ciclistes en les voltes de tres setmanes dels darrers anys, Richard Carapaz, com a mer gregari a l’alta muntanya. De fet, més enllà del triplet a la general, Adam Yates va sumar una victòria d’etapa en solitari a Vallter 2000 (un port que ja l’havia vist guanyar a la Volta) i Rohan Dennis va fer bons els pronòstics i va dominar la contrarellotge individual de Banyoles. Gestió perfecta dels egos, sensació de bloc indestructible i zero fissures davant els atacs poc efectius de la resta d’equips.
Un altre equip que ha sabut combinar el protagonisme amb més d’un èxit a la Volta ha sigut el Bora-Hansgrohe, amb tres homes destacats. Un d’ells era el debutant Wilco Kelderman, que amb el cinquè lloc a la general demostra d’entrada que pot ser la carta més fiable de l’equip germànic a les grans voltes. Sense floritures, però amb més solvència de l’esperada a la primera cursa que disputava aquest 2021. Un altre que ha trobat el seu moment de brillantor ha sigut el triple campió del món Peter Sagan, nom estel·lar de la Volta 100 i guanyador de l’única etapa resolta amb un esprint massiu.
Mataró ha sigut l’escenari d’una victòria de luxe que reforça el nom de la Volta i que justifica la tria de l’eslovac abans d’intentar guanyar el Tour de Flandes la setmana vinent. Però si hi ha un nom que ha destacat com cap altre a la Volta és el de Lennard Kämna, victoriós a Manresa després de culminar en solitari una escapada de més de 40 corredors, quart el primer dia a Calella des de l’escapada i protagonista d’un atac molt ambiciós camí del Port del Cantó a l’etapa reina. Un ciclista majúscul, que sempre guanya per la porta gran, i que té un futur esplèndid.
El Lotto Soudal és un altre equip que també s’ha endut una victòria d’etapa per partida doble, alçant els braços el primer i el darrer dia de la Volta. El jove Andreas Kron va resoldre de forma magnífica l’escapada del primer dia a Calella i va ser el primer líder de la Volta 100 just en el seu debut a una volta World Tour. Millor, impossible. L’ànima de l’equip, però, és Thomas de Gendt. El belga té un idil·li més que reconegut amb la Volta a Catalunya i enguany ha sabut esperar amb paciència l’arribada de la seva oportunitat al circuit final de Montjuïc. De Gendt ha aprofitat la pujada al castell per fer forat i deixar enrere un rival perillosíssim com Mohoric i ha arribat a meta en solitari, com quasi sempre. Ja suma cinc victòries d’etapa a Catalunya, una xifra increïble per a un “home-escapada”.
L’altre equip que s’endú un triomf d’etapa de la Volta és el Bike Exchange, que també ha sigut un dels grans animadors de la Volta. De fet, l’esquadra australiana ha col·locat tres corredors al Top 10 de la general catalana (com l’Ineos) però amb posicions força més modestes (6è, 9è i 10è). Tot i que l’equip havia anunciat un colideratge per a Simon Yates i Lucas Hamilton, l’espurna a l’alta muntanya l’ha aportat un corredor que ha renascut a Catalunya amb el segon lloc a Vallter 2000 i una magnífica victòria d’etapa en solitari a Port Ainé. Esteban Chaves ha completat la seva millor cursa dels darrers anys i caldrà veure si aquesta reviscolada tindrà continuïtat durant la temporada.
Els altres protagonistes
Entre la resta d’equips cal destacar el Deceuninck-Quick Step, que ha arribat a liderar la prova amb Joao Almeida i que ha conclòs amb un bon setè lloc del portuguès a la general i la victòria a la classificació dels millors joves de la prova. A més, Rémi Cavagna ho ha intentat contra vent i marea a la contrarellotge i en diverses etapes a l’escapada, sense premi final al seu palmarès. També és lloable el paper de Movistar, que ha intentat ser protagonista de la cursa malgrat l’evident superioritat d’Ineos confiant en les opcions d’un inesperat Alejandro Valverde que ha acabat la prova en quarta posició. El major botí per als navarresos és comprovar que malgrat la seva veterania encara pot competir amb els millors, però molt més preocupant és el cas Marc Soler, desvirtuat i desdibuixat completament a Catalunya.
Matej Mohoric, Attila Valter, Thymen Arensman, Luis León Sánchez, Koen Bouwman, Hugh Carthy, Brandon McNulty o Mikel Bizkarra també han tingut la seva quota de protagonisme a la Volta 100, marcada malauradament per l’abandonament del Kern Pharma d’Adrià, Galván i Márquez per Covid-19 just abans d’afrontar les dues etapes que sens dubte tenien marcades al calendari.
Un recorregut guanyador
Més enllà de noms i equips, el recorregut s’ha confirmat com el millor dels darrers anys, oferint alternatives i terreny suficient per moure la general des de Banyoles i amb etapes fantàstiques de mitja muntanya que moltíssims corredors d’alt nivell han decidit aprofitar per lluir-se i convertir la Volta en una cursa apassionant en tots i cadascun dels set dies de competició.
Més enllà del titular d’Ineos, la Volta ha triomfat gràcies al prestigi dels seus guanyadors (Sagan, Dennis, De Gendt, Kämna, Yates), l’ambició dels ciclistes inscrits, un traçat atractiu i una bona resposta dels aficionats, delerosos de viure ciclisme en directe en temps de pandèmia.
