Els canvis a la Lliga de Campions d’Handbol, que semblaven una complicació innecessària, estant sent de moment molt positius
Quan l’EHF va presentar els canvis en el sistema de competició de la màxima competició continental, i per extensió mundial, molta gent de l’handbol –i jo entre ells– vam arrufar el nas. Quatre grups, de diferent número d’equips, i amb diferent número de classificats per vuitens de final, repesques, equips que passen directament a quarts… En definitiva un sistema gairebé impossible de memoritzar pels aficionats. Aquí el més complicat del tema.
Però només començar, veient la composició dels grups va quedar clara una cosa. Hi ha dos grups “d’elit” (A i B) i dos grups “de qualitat” (C i D). Per això dels grup d’elit (de vuit equips) fins a cinc equips passen a la següent ronda, mentre que dels grups “de qualitat” només els dos primers fan una repesca per passar a la següent ronda. Vist així pot semblar injust pels equips dels grups C i D, però veient-ne el resultat –partits igualats i interessants en els dos grups–, sembla una magnífica prova de cara a formar una espècie de Lliga Europea per nivells que complementi unes lligues nacionals que, han de seguir existint, però que s’haurien de regularitzar pel que fa al nombre d’equips i de partits.
El campió comença perdent
El canvi de perfil de la competició va quedar clar des del primer dia. El vigent Barça debutava al camp del Rhein Neckar Lówen, una pista de mals auguris on els de Xavi Pascual van caure-hi golejats fa dos anys a l’anada dels Quarts de final. Aquest cop la derrota va ser mínima, però va deixar clar que aquesta Champions anava de debò. Queden enrere els anys amb una fase de grups senzilla pels equips potents, jugant contra equips de “classe B europea”. Cada setmana els compromisos serien de nivell. Un luxe pels aficionats.
En el segon test, el primer al Blaugrana, el Barça va patir per superar el conjunt suec del Kristiansad de dos gols. A la següent sortida, de nou victòria mínima a la pista del Pick Szeged hongarès on hi juga el català Antonio Garcia. El quart partit, triomf a casa més clar de l’esperat davant un jove Montpeller en renovació. I a la cinquena jornada, empat al darrer segon a la pista del Kielce amb un gol de Noddesbo i jugant amb dos homes més [un gol amb polèmica ja que Sigurdsson estava dins de l’àrea de gol quan el danès llançava a porteria]. De cinc partits, quatre igualats fins el darrer instant. Hi guanya l’emoció i l’espectacle.
El factor Karabatic
És cert que el Barça ha de notar per força haver perdut “Niko” Karabatic, sens dubte el jugador més complet del món ara mateix. Un baluard en defensa i un líder que sap resoldre partits en atac. Per cobrir la seva baixa s’ha fitxat el Filip Jicha, que va arribar després de mesos d’inactivitat i encara està agafant el ritme. Veurem si el txec pot integrar-se i ser clau en un Barça que ja sap que amb Jicha o sense, haurà de fer front a una Champions amb molta més “txitxa”. I això l’aficionat, i els jugadors, ho agrairan.
