Autor: Víctor Núñez
Publicat a La Fosbury #2
Oxímoron: m. [FLL][FL] Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat.
Segurament molts dels que ens esteu llegint, penseu que la definició d’oxímoron casa a la perfecció si ajuntem els conceptes “boxa” i ”escacs”.
La boxa: un esport de lluita, de contacte, del cos a cos basat en donar i rebre cops.
Els escacs: assegut, vestit, amb un mínim esforç físic, nul contacte entre adversaris, tot mental.
Certament costen d’imaginar aquestes dues disciplines juntes. Que poden tenir en comú Kasparov i Mohammad Ali, Javier Castillejo i Bobby Fischer?
Doncs bé, encara que sembli mentida, això existeix: el chessboxing.
D’on ve aquesta idea?
Tot per culpa de l’entrenador d’en James i l’Stuart Robinson, dos germans menors d’edat a la perifèria del Londres dels 70. Ambdós boxejaven al Samuel Muntagu Youth Center, on un dia el seu preparador no va assistir a l’entrenament.
Avorrits sense saber què fer després de donar-se uns cops sense gaire esma, van decidir baixar als soterranis: allà sempre escoltaven xivarri sense saber ben bé que era. Segurament els germans Robinson cercaven una història molt més fantasiosa, des d’una organització jueu-masònica fins a una destil·leria il·legal, ves a saber. Però res més enllà, es van trobar un club d’escacs.
Da mistery of chessboxin’
En qualsevol cas, la popularització d’aquesta mescla d’esports va arribar el 1979… des de l’Àsia. Aquell any, s’estrenava a Hong Kong el film “Mistery of Chessboxing” i Wu-Tang Clan en feia una cançó que seria un èxit a la zona:
Com es juga?
11 torns: 6 d’escacs i 5 de boxa, comencen els escacs.
Escacs:
– Torns de tres o quatre minuts segons la competició.
– Temps límit de 12 minuts per a efectuar jugades.
– S’acaba quan hi ha escac i mat o violació del temps màxim de joc.
– Rang mínim de 1800 al sistema de puntuació ELO de jugadors professionals d’escacs.
Boxa:
– Torns de tres minuts habitualment, quatre en competició amateur.
– Guanyador per K.O.
– Experiència mínima de 20 combats en boxa.
• En cas d’igualada en escacs i boxa, el jurat dicta sentència sobre el guanyador del combat.
• Si el jurat no es decideix, venç el qui ha començat a jugar amb fitxes negres als escacs, al entendre que començava en inferioritat.
Descans: 1 minut entre torn i torn.
Els protagonistes
JONATHAN RODRÍGUEZ
Aquest lleonès de 30 anys va ser l’únic representant espanyol als darrers Mundials disputats a Moscou.
Per a ell, la major dificultat d’aquest esport està en la transició de la boxa als escacs: “Es difícil concentrar-se, després de boxejar posar-te a jugar a escacs…”. El canvi mental que ha de fer l’esportista és meritori.
Encara que sembli mentida, en Jonathan explica l’importància del físic per poder mantenir la concentració en els tres minuts de partida d’escacs, on els jugadors no baixen de 180 ppm.
NICOLAY SHAZIN
Campió mundial dels pesos pesats.
Aquest rus de 25 anys estudià matemàtiques a l’Universitat de Ciencies Espaials de Krasnoyarsk, a la Sibèria. Allà era boxejador amateur (firma més de 100 combats oficials) fins que es va adonar que podia compaginar l’esport que practicava amb les habilitats al tauler que havia après a la seva infància al club “Ladia”.
SVEN ROOCH
Campió mundial dels pesos mitjos.
El representant de l’antiga DDR (Deutsche Demokratische Republik) a l’olimp del chessboxing actual, després del domini de Frank Stoldt durant anys. Com la majoria de companys seus, el noi de Dresden prové d’una família apassionada per la boxa.
LEONID CHERNOBAEV
Campió mundial dels pesos semi-pesats.
Bielorús en aquest cas (com veiem, el chessboxing es molt popular a l’est i el nord d’Europa), Leonid s’inicià de ben petit a la boxa de la mà del seu pare, un soldat soviètic.
El destí va enviar el pare a l’Afganistan i deixà el fill a mà de la mare, que veiè amb millors ulls que practiqués els escacs. Finalment, l’atzar en la combinació de la boxa i els escacs, l’han portat a ser campió mundial de la seva categoria amb només 23 anys.
