Des d’aquest dissabte, amb la sortida en format contra-rellotge a Torrevella i fins la jornada de descans del dissabte 2 de setembre la Vuelta transcorrerà pels Països Catalans de forma quasi íntegra, sols en una de les etapes “s’escaparà” per buscar un ascens inèdit a la província aragonesa de Terol. És una oportunitat, doncs, perquè sobretot el llevant i l’interior valencià –que es recorre íntegrament– llueixin i també en clau del Principat assistirem a una etapa, la que acaba a Igualada, que tindrà el pas per Montserrat com a moment més icònic.
La primera setmana, depenent de com quedi la cosa després de la CRE inicial per la comarca del Segura pot semblar un espot publicitari continuat del País Valencià, que hi juga fort. Esportivament hauria de ser territori per als esprints on hi ha una nòmina d’aspirants potser més granada que en edicions anteriors. Destaquen el colombià Fernando Gaviria i l’irlandès Sam Bennett tot i que també hi ha altres noms que convé tenir presents: el joveníssim Fabio Jakobsen tindrà la maquinària del Deceuninck-Quik Step a la seva disposició i això no és pas poca cosa. I atenció a l’eslovè Luka Mezgec. Ve en forma, ha guanyat durant l’agost i pot plantejar-se fins i tot caçar el liderat.
No se sap amb quin rol o quines cames bé, però també mereix atenció John Degenkolb. L’alemany manté la classe tot i que ha perdut el ‘punch’ que tenia abans del terrible accident que va patir fa quatre anys entrenant… precisament al País Valencià.
L’etapa de la Purito
La darrera etapa a casa serà a Andorra i pràcticament calcarà, com ja és tradicional, el recorregut que van fer els participants a la darrera Purito. I és que Joaquim Rodríguez i Andorra segueixen sent un binomi atraient per la caravana de la Vuelta que sembla haver fixat com una nova tradició que s’hi disputi una de les curses, que aquesta emuli la cicloturista que apadrina i organitza l’exciclista de Parets del Vallès i que els paràmetres tècnics s’ajustin a una nova moda –força criticada, també, per alguns sectors– que concentra duresa en pocs quilòmetres, queixala el quilometratge per deixar-lo rondant els 100 quilòmetres totals a fi, segons la teoria, de potenciar l’espectacularitat.
D’aquesta etapa andorrana, que ni que sigui pel factor altitud es presenta com la més temible de la secció catalana de la competició, presenta el coll de La Gallina com el primer port de categoria especial de la prova i el final a Cortals d’Encamp com una lleugera visita per sobre dels 2.000 metres.
Els nostres ciclistes
També en clau nostrada, val la pena repassar la nòmina de quatre ciclistes dels que haurem d’estar atents, amb rols diferents cadascun d’ells però de ben segur que amb una compartida ambició de ser protagonistes i que se’ls vegi.
El de Sabadell ha entrat finalment a la selecció del Team Ineos (els Sky de tota la vida) després de quedar fora de la selecció de vuit corredors inicial anunciada per l’equip anglès. Aquesta exclusió sorprenia, perquè se suposava que De la Cruz era un “fix” per la Vuelta, encara que fos per component nacional. No se sap del cert si Kenny Elissonde s’ha lesionat de debò o com ha anat tot plegat, però finalment hi serà, a la Vuelta i amb un equip que si bé ha anunciat que Tao i Poels en són els caps de files podria arribar-li a atorgar una certa llibertat de moviments. De la Cruz, diuen els rumors, l’any que ve podria canviar d’equip i anar a Movistar. Ve de fer una bona Vuelta a Burgos i, precisament, sense la pressió de ser cap de files pot trobar un marge de maniobra ideal per buscar etapes i, si les sensacions acompanyen, una bona classificació.
El de Vilanova és, a priori, el quart en l’escalafó de Movistar. És obvi que si l’equip té opcions a la general –i porta una alienació per tenir-ne– haurà de tornar a demostrar que és un molt bon gregari, obedient, sacrificat i amb cames per arribar a la última pujada o si més no a punt de la mateixa. Com que l’evolució de l’equip telefònic és més difícil que un mal sudoku, caldrà estar atents a com la carretera posa cadascú al seu lloc. Valverde anirà a la seva, com sempre i Nairo té galons per demanar-li a en Marc que sigui el seu últim home de servei. En clau de futur, però, Soler pot tenir en aquesta Vuelta un escenari de reivindicació. Al Movistar del 2020 ha de ser un home important i, si fallen els ‘capos’, per què no ser-ho ja, marcant terreny?
El de Terrassa ha entrat per mèrits propis a la selecció d’un Movistar on els “altres” –els que no són els caps de files ni Marc Soler– s’hauran de desviure perquè l’equip funcioni. Gregari en el sentit literal i filosòfic del terme, Pedrero va excel·lir durant el passat mes de Giro essent l’home que més i durant més quilòmetres va treballar per l’equatorià Richard Carapaz, que acabaria amb una històrica ‘maglia rosa’ a la butxaca. Amb 27 anys, el vallesà és molt fiable i de fet ja fa dos anys va acabar en un meritori 51è lloc final.
El ciclista d’Onda, amb 24 anys, forma part del sempre il·lusionat equip del Burgos BH, un dels equip convidats que com a tal de ben segur voldrà ser protagonista en totes i cadascuna de les escapades de torn de les etapes. En aquesta tasca caldrà mirar si Cabedo, en la seva segona participació a la Vuelta, és capaç de fer-se veure. És especialista en la muntanya i, de fet, té un bon historial en el que destaca la Vuelta a León del 2017.
