La producció d’Arriska Films Porca Misèria va ser una sèrie d’èxit que, sense audiències rècord (es va moure entre els 400.000 i els 600.000 espectadors de mitjana al llarg de les quatre temporades), va intentar introduir criteris de qualitat en una producció quotidiana allunyada de la tragèdia, l’humor o el crim. Una nòmina d’actors potent (des de Mercè Martínez a Mercedes Sampietro), un protagonisme coral en escenaris reconeixibles i amb forces exteriors i, especialment, una selecció musical acurada que potenciava joves talents de l’escena catalana (des de Sanjosex fins a Mazoni).
Més enllà de la trama (la relació entre la Laia i el Pere, els problemes del Roger, els futurs actors del polònia actuant com a becaris de l’hospital clínic, el ritme frenètic d’un late show televisiu o les aventures i desventures de Julio Manrique i Clara Segura), la sèrie va comptar amb l’esport com a element secundari però sempre present, amb les màquines de gimnàs a casa del Roger (amb el rem com a màxim exponent) fins a les curses de cotxes prohibides amb el mateix personatge com a protagonista de la trama. Sigui com sigui, va ser l’esquaix el que es va endur les mirades dels teleespectadors.
Els germans Brunet quedaven sovint per jugar una partida entre ells i normalment l’activitat física comptava amb algunes seqüències abans de donar pas a una conversa entre ells sempre vinculada amb els neguits emocionals d’un o altre. Un espai que va esdevenir un cau de confidències entre germans des del tercer capítol de la sèrie i que apareixia a Porca Misèria en comptagotes:
https://youtu.be/FCRqhg6YeTg?t=27m42s
El cert és que els seguidors de la sèrie ràpidament van associar l’esquaix amb l’arribada d’una conversa en profunditat entre els dos germans. Anar a jugar a esquaix, més enllà de la suor, significava un punt d’inflexió en les seves trames. Era allà, a la pista, on els espectadors descobrien els veritables sentiments del Pere i el Roger, ja fos per omissió o per una “confessió” sincera:
https://youtu.be/98n7dYrHFwc?t=36m27s
L’esquaix va aparèixer en diversos capítols al llarg de la sèrie, amb una darrera presència en un dels capítols de la quarta temporada, un dels més estranys de Porca Misèria centrat en la figura del Roger:
https://youtu.be/SzXG03fGtzI?t=32m35s
Sant Just Desvern, epicentre de la gravació
Totes les escenes d’esquaix compten amb l’esport com un decorat de la trama. En cap moment l’estat de forma, la victòria de la partida o una lesió formen part del guió com un element a tenir en compte per a les trames de la sèrie. L’esquaix és un punt de trobada com ho podrien ser un bar, una plaça o un ateneu popular. Malgrat tot, les instal·lacions usades en el rodatge són pistes d’esquaix reals que continuen actives actualment.
L’escenari és el Mèlich Sports Club, un centre esportiu amb 50 anys d’història molt conegut a Sant Just Desvern i que compta també amb pistes de tennis o de pàdel entre altres disciplines esportives. Un dels centres pioners en arranjar tres pistes d’esquaix del nostre país i que compta amb esportistes de base que són alguns dels millors especialistes de casa nostra en aquesta disciplina. El nom del centre no només apareix a les parets de les pistes d’esquaix sinó que també es deixa veure clarament a les samarretes que vesteix Joel Joan a la sèrie.
Curiosament, aquest club va decidir apostar per dos cares conegudes de TV3 per promocionar-se per tot Catalunya fa tres anys. Bruno Oro i Toni Albà van protagonitzar una sèrie de gags-espots curts per difondre les seves instal·lacions 10 anys després que es popularitzessin gràcies a la seva aparició a Porca Misèria. Aquí teniu l’escena d’esquaix:
