Plovdiv (Bulgària) acull des de fa uns dies el campionat del món de rem, un esdeveniment que es disputa de forma anual i que es converteix automàticament en l’objectiu principal de cada temporada pels millors especialistes del món. En els darrers anys diverses esportistes catalans han accedit amb certa regularitat a la cita (des d’Àlex Sigurbjörnsson als germans Vela), però han estat dos joves del CN Amposta i de l’Olímpic Barcelona les que han apujat el llistó de tal manera que han encadenat tres presències consecutives a les finals A i que han reblat el clau aquest 2018 amb una sensacional medalla de bronze al dos sense timoner.
Aina Cid (1994) i Anna Boada (1992) s’han acostumat a treballar plegades per portar el rem de casa nostra a una nova dimensió que ens remet als èxits assolits a principis d’aquest segle per la barcelonina del CN Banyoles Teresa Mas de Xaxars, capaç de pujar en tres ocasions (2002, 2005 i 2006) al tercer lloc del podi del campionat del món en la modalitat no olímpica d’esquif lleuger. Una fita històrica que arriba després de sorprendre als Jocs de Rio de Janeiro de 2016 amb un 6è lloc i un diploma olímpic més que merescut i de confirmar el seu alt nivell l’any passat a Saratosa (EUA) amb el 5è lloc de la final.
A Plovdiv van demostrar des del primer dia que arribaven en un bon moment de forma. A la primera sèrie van aconseguir l’objectiu d’accedir directament a les semifinals amb el segon lloc (només superades pel duo de Canadà). Evitada la repesca, van centrar els esforços en les semifinals, on van classificar-se amb el tercer millor temps de la seva sèrie i van colar-se a la final amb el pitjor temps de totes les participants. Una cursa soferta, en què sempre van remar entre els tres primeres posicions davant rivals de nivell similars i en què van superar el duo dels EUA per poc més d’un segon. Fos com fos, l’objectiu de classificar-se per a la final ja era un fet.
Rapidíssimes a la final
Aquest dissabte Boada i Cid han ofert la seva millor versió i han augmentat molt el ritme a la final, remant fins a 11 segons més ràpides que a les sèries i que a les semifinals. De menys a més, la parella catalana ha anat remuntant posicions i ha entrat en places de podi en els darrers metres de la competició, deixant fora de les medalles a les italianes: 7:04.600 per 7:06.910. Al davant, dues embarcacions que de moment juguen a una altra lliga, a més de 10 segons de diferència: les canadenques i les neozelandeses. Malgrat tot, la progressió de Boada i Cid és enorme i cada any remen més ràpid les seves proves.
La medalla de bronze, sens dubte, dona un nou impuls en el seu trajecte cap als Jocs Olímpics de Tòquio de 2020. Països com els EUA han canviat la parella del dos sense timoner i les catalanes tenen una oportunitat d’or per seguir progressant plegades i fer valer la bona compenetració i l’experiència cada cop més gran en les competicions internacionals. Fa uns mesos ja van aconseguir una plata a la copa del món de Belgrad i ara sumen un bronze al millor escenari possible. Un gran èxit sorgit de l’esforç i la constància per al modest rem català.
