Més enllà del murcià, ens fixem en els altres protagonistes de l’edició d’enguany: corredors, és clar, però també aficionats, el cel o els podis.
1. Joves talents
La classificació final de la Volta retrata la realitat: 3 dels 10 primers i 8 ciclistes al top 20 de la general són corredors que també lluitaven pel mallot de millor jove, guanyat pel francès Pierre Latour. Amb l’explosió definitiva del colombià Egan Bernal en una prova World Tour (hauria acabat segon si no hagués estat envestit a Montjuïc) 8 mesos després de guanyar el Tour de l’Avenir, la Volta ha comptat amb victòries d’etapa d’Álvaro José Hodeg (un velocista que pot dominar els esprints de la propera dècada) i de Maximilian Schachmann, un especialista contrarellotge que té números per defensar-se bé en les proves d’una setmana.
La Volta també ha viscut la confirmació definitiva de Matej Mohoric a l’elit (el campió del món sub 23 és un grandíssim especialista en el descens), la primera gran actuació a Europa d’un altre escalador colombià (Daniel Felipe Martínez, 7è a la general) i, és clar, la nova exhibició de talent de Marc Soler.
2. Ciclistes de casa nostra
La presència de 8 ciclistes dels Països Catalans a la Volta i l’estat de forma d’algun d’ells augurava una bona edició per al ciclisme de casa nostra. La realitat ha superat totes les expectatives. Marc Soler s’ha erigit en el millor gregari possible per al Movistar i l’hem vist atacar camí de Valls, La Molina, Camprodon o Montjuïc, amb un bon segon lloc a l’etapa i el 5è a la general final de la Volta. Lluís Mas ha guanyat la classificació dels esprints intermedis després d’escapar-se en la tercera etapa i d’esprintar en altres jornades davant el gran grup. Antonio Molina, 114è, ha ocupat el darrer lloc de la general, però ha estat un protagonista constant rodant escapat en tres de les set etapes de la prova catalana.
Jordi Simón va arribar a formar part del top 10 de la general (com també ho va fer un discret Edu Prades) i ha acabat segon a la classificació de la muntanya després d’escapar-se a la cinquena etapa i coronar primer el Port del Cantó. I Enric Mas ho ha intentat sense èxit també en escapades i, especialment, al circuit final de Montjuïc. Antonio Pedrero, amb un rol de gregari a l’ombra, i Rubén Plaza, desaparegut en combat, han tingut un paper més discret.
3. La neu, el fred i el vent
La meteorologia ha tingut conseqüències dures per a la Volta d’enguany. Amb un recorregut que havia fet una forta aposta pels Pirineus, la jugada no ha sortit bé. La previsió de fred, vent i neu va obligar els responsables de l’organització a modificar el recorregut de l’etapa reina (tres ports de primera i un de categoria especial) i reconvertir-la en una etapa de mitja muntanya. Una decisió compartida pels ciclistes i que va aixecar certa polseguera entre l’afició, especialment per la supressió dels ports d’Oix i Rocabruna camí de Camprodon.
Salvada la jornada de La Molina, la neu va tornar a ser protagonista el dissabte convertint l’etapa de Torrefarrera pràcticament en un critèrium. Més enllà de la neu (especialment bonica a la Conca de Barberà i al Coll de la Creueta), la pluja i el fred han tingut molt protagonisme al llarg de tota la setmana. Sigui com sigui, apostar pels Pirineus al març sempre és arriscat. Podia passar i ha passat.
4. Aficionats compromesos
El mal temps no ha allunyat els aficionats de la Volta a Catalunya. Més enllà de la sempre efectiva darrera etapa a Montjuïc, localitats com Olot, Igualada, Mataró o Sant Cugat del Vallès s’han omplert de valent per veure passar els ciclistes que també es van trobar un bon número d’aficionats al Coll de Bracons en un dia entre setmana. Més enllà d’animar, moltes persones i algunes organitzacions han volgut portar a La Volta la reculada de drets i llibertats que es viu al país. Amb llaços grocs pintats a l’asfalt (especialment visibles al final de La Molina i de Torrefarrera) i també presents en molts nuclis poblats, un grup de manifestants per la llibertat dels presos polítics va fer endarrerir l’inici de la sisena etapa a La Pobla de Segur, en una acció que malauradament no va transcendir als mitjans.
Les imatges que TV3 no ha ensenyat de la sortida de La Volta a La Pobla de Segur! pic.twitter.com/jkDW4x35qV
— Dolors Padrós ||*|| 9⃣🎗 (@Dolorscatalonia) 24 de març de 2018
5. La ReVolta: un llarg camí per recórrer
Fa poc més d’un any des de La Fosbury demanàvem una aposta ferma als responsables de La Volta per eliminar les hostesses del podi i l’edició de 2017 va ser la primera en què les dones objecte van deixar de tenir presència a la cursa catalana. Com prevèiem, un any després no hi ha ningú que les hagi trobat a faltar: un debat absurd, que s’acabava tan bon punt es deixava enrere la tradició masclista. Un any després, de fet, les dones han estat protagonistes sobre la bicicleta. Un doble pas de gegant en pocs mesos de diferència han fet néixer la ReVolta amb 118 ciclistes al circuit de Montjuïc i normes de ciclocròs. Un èxit.
#reVolta Lauren Stephens (CPC) gana la prueba femenina de la @VoltaCatalunya en Montjuïc por delante de @lorenallamas_, 2ª clasificada. ¡Buen trabajo en los cortes finales! (🎥 @tourdegila) https://t.co/ZhthIz7q0M
— Movistar Team (@Movistar_Team) 25 de març de 2018
Celebrada l’arribada de la nova criatura, posem deures: cal allargar el recorregut i millorar els premis per aconseguir aplegar les millors ciclistes del món. Vaja, allò que ja passa a la Volta masculina. Visca la ReVolta!
