Jordi Naya: “El futur de la pilota passa, ineludiblement, per les escoles”

En el meu poble natal, vaig veure un dia una partida de pilota en el carrer i em va semblar un joc molt especial. En tornar a casa i explicar-ho als meus pares, em van contar que els meus avis també havien estat jugadors en la seua joventut i això em va alegrar perquè em feia sentir més unit a ells. Ben prompte, un grup d’amics ens vam organitzar un poc i els cap de setmana eixíem al carrer a jugar, abans de la partida dels majors. En el col·legi també vam buscar parets on poder practicar.

– Quin balanç fas del primer curs en la Universitat de València a Ontinyent impartint pilota?

Per a mi ha estat un plaer treballar en els alumnes de la facultat, totes les coses que plantejava eixien bé, són alumnes que motriument són hàbils i la seua predisposició al treball ha estat molt bona, tot i que alguns d’ells havien escollit l’optativa de pilota per descart i amb molt de desconeixement. El percentatge d’assistència a les classes ha estat molt elevat. Els meus objectius inicials han estat assolits, han pogut experimentar el treball de moltes modalitats com el raspall, les llargues, la pilota grossa, el joc a paret o la galotxa. Les instal·lacions han estat molt bones, la majoria de les sessions pràctiques han estat realitzades en el trinquet del poliesportiu, però també hem pogut anar a jugar a llargues al carrer de l’Altet de San Joan o hem pogut practicar pilota en un centre educatiu amb instal·lacions específiques de pilota com es l’ IES Pou Clar. Aquests dies he corregit els exàmens teòrics i les notes finals han estat elevades. Inclús he pogut ficar una matrícula d’honor a un alumne. En resum el balanç de l’assignatura ha estat molt positiu.

_{Jordi Naya explicant una activitat amb pilota grossa. Foto: Ulisses Ortiz}

Des del primer any de treball com a docent (fa 20 anys), vaig tindre clar que anava a ensenyar pilota als meus alumnes. De fet, abans d’acabar els meus estudis ja vaig donar classes de pilota als joves del meu poble, mitjançant la prestació social substitutòria al servei militar i també la Federació em va oferir donar classes en les escoles de tecnificació dels anys 90.

– Què és el que més destacaries de la pilota?

Per una banda, els valors educatius que transmet. Com per exemple la bonhomia, cavallerositat, el joc net, la seua història, el seu manteniment gràcies a les classes més humils de la societat valenciana, el lèxic propi o la seua identitat com a esport nacional.

I per una altra, la seua riquesa motriu, basada sobretot en la contínua necessitat d’estar ajustant els teus moviments a una gran quantitat d’estímuls com la velocitat de la pilota, la posició de l’adversari, la força del vent, la rugositat de les parets o el paviment, etc.

– Per què recomanes el seu ensenyament?

El seu ensenyament, si es fa amb sentiment, passió i formació, serà enriquidor per als nostres alumnes. És necessari que coneguen el joc que ha format part de la nostra cultura durant tants segles, és important que busquen en la seua família o al seu poble els orígens del joc. És important que els xiquets gaudeixen jugant a pilota com ho van fer els seus avantpassats i reconeguen el mèrit d’haver mantingut esta gran herència a pesar de les moltes dificultats.

– Creus que està present dins de l’escola?

Crec que sí, però no sé fins a quin punt. És a dir, actualment ja hi ha molts xiquets que coneixen la pilota, o han sentit parlar d’ella, però no sé quants d’ells han treballat pilota en les classes d’educació física amb continuïtat, i no sols de forma esporàdica o puntual.

– Què penses que s’està fent malament en l’àmbit educatiu?

Crec que falta molta formació al professorat, cal analitzar que fins fa ben poc la pilota no estava en els plans d’estudi dels nostres universitaris. Cap dels mestres i professors de la meua generació han estat formats en pilota, ja que no estava en els plans d’estudi. La gent que tenia formació ha estat perquè han investigat pel seu compte, s’han format amb cursos de CEFIRE o s’han documentat amb llibres com la Unitat Didàctica. Però la gran majoria no han sentit la necessitat de formar-se fins que la legislació educativa ha introduït la pilota en el currículum, de tota manera crec que hi ha un nombre elevat de docents que no se senten preparats per a impartir pilota d’una manera seriosa.

_{Jordi Naya al trinquet del Genovés. Foto: Ulisses Ortiz}

S’ha tractat de legislar en els currículums de primària i secundària per crear la necessitat i l’argument als docents de l’educació física perquè treballen la pilota com a contingut de l’educació física.

– Què s’hauria de fer per a millorar-ho?

Com hem estat explicant, és fonamental la formació pràctica dels docents. D’altra banda cal elaborar documents de suport i ajust als currículums i cal donar facilitats per a la difusió del joc, és necessari que la pilota torne a aparéixer en plataformes audiovisuals, també ajudaria la comercialització de materials específics com el guant de raspall, les pilotes de badana o la creació d’uns mòduls (fàcils de transportar i muntar) per a crear unes muralletes que puguem adaptar-se a qualsevol pista poliesportiva o espai creant diferents canxes de joc.

Vaig conéixer a Manolo Conca mentre jo estava organitzant una acampada amb els alumnes de les antigues escoles de Tecnificació en l’estiu de 1995. Des d’aquell moment ja no vaig parar de compartir vivències en l’aprenentatge de la pilota i he de reconéixer que és la persona que més m’ha ensenyat per a poder transmetre als meus alumnes. Al cap de poc temps, Vicent i Manolo em van dir de participar en un curs de CEFIRE com a ponent de les modalitats de joc a ratlles i des d’aleshores ja no hem parat. Els cursos de formació de CEFIRE han canviat molt, en la nostra època la majoria dels cursos eren de 30 hores, encara que també féiem jornades de 3 o 9 hores i tractaven de donar una formació general molt pràctica. En l’actualitat jo no sé molt bé el que està fent-se, però he vist que l’oferta del darrer curs celebrat en la Vila Joiosa durant els mesos que van de novembre a febrer, era de 50 hores, de les quals un percentatge bastant elevat eren sessions no presencials. En resum nosaltres féiem cursos o jornades totalment pràctiques que anaven des d’un dia a un mes i actualment s’ha fet un curs combinant classes presencials i no presencials durant 3 mesos. Per altra banda els cursos de formació en la Federació també han evolucionat molt des dels cursos de monitors antics fins als cursos d’entrenadors actuals. Antigament amb 30 hores feien cursos a tots els aficionats sense mirar la seua formació inicial, i actualment estem obligats per una normativa europea a uns cursos amb un mínim de 65 hores de bloc específic, 150 hores de pràctiques i un altre bloc comú que es fa via internet amb 60 hores de duració.

– Ha millorat la formació en monitors i tècnics?

Jo crec que s’ha evolucionat molt i la formació actual és exigent. Hi ha un nombre molt elevat d’hores i nosaltres hem tractat de crear un pla d’estudi complet amb 6 àrees de treball com són: -Història i Sociologia -Seguretat i Higiene -Reglamentació, tècnica, tàctica i instal·lacions -Preparació Física -Metodologia –Desenvolupament Professional. Els alumnes entenen que per a posar-se davant d’un grup de xiquets has de tenir una titulació oficial que demostre que pots fer les coses amb professionalitat, que es necessita planificar una temporada, que has de conéixer el procés d’inscripció d’un club en les competicions oficials, que cal dominar un poc els fonaments tècnics i tàctics de totes les modalitats, que cal organitzar-se adequadament les sessions per a reduir el temps que els xiquets estan parats, que és molt important saber dinamitzar a un grup de xiquets….

– Té futur la pilota valenciana?

Jo crec que la pilota serà el que vulguen els valencians, paraules textuals de Victor Iñúrria. És a dir, si el poble valencià estima les seues arrels i la seua llengua aleshores la pilota tindrà futur, però no es pot estimar allò que no es coneix. En aquest sentit crec que el futur de la pilota passa per molts llocs però ineludiblement o en un lloc molt destacat, per les escoles, per fer els nostres alumnes coneguen, practiquen i finalment que aprenguen a estimar el nostre esport.