En aquestes línies escriuré anècdotes i curiositats personals que m’han passat amb els companys xinesos amb qui convisc cada dia, però no és la meva intenció generalitzar ni crear un estereotip sobre ells. En qualsevol cas, les històries són ben divertides.
Acupuntura xinesa
A Europa a molta gent l’acupuntura ens sona una miqueta com un conte xinès, mai millor dit. A la Xina és una de les tècniques més utilitzades per tractar els jugadors; pel que he vist, gairebé totes les lesions que podem tenir els jugadors poden ser tractades mitjançant aquest mètode, la seva eficàcia és indubtable per a ells.
L’únic que pot practicar acupuntura és el doctor de l’equip, el fisioterapeuta no ho té permès: això implica que per utilitzar aquesta tècnica han d’haver estudiat la carrera de Medicina durant deu anys! Em fa dubtar una mica d’alguns centres que realitzen acupuntura a Europa, on només cal un curset per poder-ho fer.
Un dia, parlant amb el metge, em va comentar que havia vist fer acupuntura a Europa. Li vaig preguntar que li semblava: molt educat i respectuós, va intentar trobar paraules amables per dir que no tenia res a veure amb allò que ell feia.
És dolent demanar perdó?
Heu escoltat algun cop a un polític demanar perdó públicament? O al vostre cap o dirigent d’una empresa? A la nostra cultura, demanar perdó públicament és signe de debilitat i és vist com una derrota. El que demana perdó s’ha equivocat, se’l pot criticar i és incapaç doncs ha reconegut haver fet quelcom malament. El millor és matisar, modificar la versió dels fets o directament negar allò que realment ha succeït.
A la Xina sembla que no és així.
El dirigent de l’equip, és a dir aquell qui està per sobre de tots els jugadors, entrenadors, cos mèdic i d’altres, ha demanat perdó al nostre grup de WeChat en dues ocasions en els darrers tres mesos. Quan ho vaig llegir per primera vegada no m’ho podia creure, mai a la vida havia escoltat un dirigent demanar perdó als equips als quals he estat. No només es va disculpar, sinó que va utilitzar frases tan contundents com aquestes (cito textualment segons la traducció de l’aplicació):
- No vaig realitzar el degut seguiment i per això es va perdre l’oportunitat de (…). Em sento culpable per això, irrita a tot el món que no pugui fer la meva feina correctament. Gràcies pel vostre avís.
La segona vegada va demanar perdó als entrenadors xinesos després d’un malentès pel qual els jugadors es van quedar sense sopar, utilitzant el grup en el qual estem tots els jugadors per tal de fer-nos testimonis:
- Estimats entrenadors, m’agradaria disculpar-me per (…). Em dol haver-vos deixat sense menjar, espero que em perdoneu.
És això una mostra de debilitat i derrota, o una demostració de responsabilitat i saviesa?
El menjar europeu és monòton i cansí
Aquesta història ja apareix a “L’aventura Xinesa II: Albert Español el xinès”.
Els pobres xinesos pateixen amb la nostra alimentació occidental, però tenen una solució ràpida i efectiva: cada dia, a l’hora de dinar i sopar, alguns d’ells pugen amb uns curiosos pots. Contenen salses denses i variades, i només cal afegir-ne una culleradeta a qualsevol plat per tal de donar-li gust a menjar xinès.
Els fa una enorme il·lusió que em sumi al seu gust per aquesta combinació, en uns pots que han portat cadascun d’ells des de l’Àsia, però que un cop toquen la taula passen a ser propietat del grup: qualsevol pot consumir tant com vulgui sense ni tan sols demanar-ho.
