La figura del porter és especial en la majoria d’esports. L’hoquei patins no és una excepció; la majoria de porters treballen de manera paral·lela a l’equip i sovint de forma autodidacta. No és una diferenciació potenciada, sinó una obligació, donada la falta de mitjans dels que disposa l’esport.
Pràcticament cap equip europeu té un preparador de porters específic, no és una figura que s’hagi desenvolupat en el cosmos de l’hoquei. Cada porter s’ocupa d’aprendre en la seva etapa de formació i perfeccionar-se a base d’experiències durant els partits i anàlisis posteriors. Està clar que hi ha formadors especialitzats en aquesta figura que desenvolupen clínics o campus específics, però la majoria de clubs no es poden permetre tenir una figura d’aquest tipus a la plantilla. Fins i tot el costum autodidacta ha portat a una situació que potser faria incòmode la presència d’un entrenador que dirigís el treball específic d’un porter consolidat.
A la Fosbury d’aquest mes parlem amb en Roger Molina, jugador del Reus Deportiu i un dels pioners d’entendre la figura del porter.
