Kirishi acull aquests dies de final d’abril la final a quatre de l’eurolliga de waterpolo. El club amfitrió, el Kinef Kirishi, persegueix el primer gran títol europeu de la seva història amb una part important de la plantilla forjada al planter. L’aposta per la base la comprovem a primer cop d’ull. Aquest dijous, el CN Mataró i el CN Sabadell compartien piscina en l’entrenament matinal programat a les 9:30h. Un quart d’hora abans, un parell d’equips de categories inferiors enllestien els seus exercicis en el mateix escenari.
La piscina és una bona instal·lació a l’alçada del potencial econòmic del club i forma part del complex esportiu ubicat al bell mig de Kirishi. Un parell de camps de gespa, una pista d’aletisme, una altra de bàsquet i un pavelló completen unes instal·lacions tan clàssiques com dignes. En un altre racó de la localitat un grup d’adolescents aprofita tots els obstacles i desnivells que els ofereix un parc d’skate. Això sí, prefereixen fer els salts i els trucs dalt del patinet.
La pista de bàsquet, a quarts de quatre de la tarda, està deserta. Alguns habitants opten per la bicicleta o pels patins en línia per desplaçar-se, però tots ells saben perfectament que el gran esport de Kirishi es viu a la piscina.
El petroli, la clau de volta
El Kinef Kirishi ha disputat deu de les darreres dotze edicions de la final four de l’eurolliga. En cinc ocasions ha arribat fins a la final, però les ha perdut totes. La darrera d’elles, el 2013, contra el CN Sabadell. Ara els arriba l’onzena oportunitat i no tenen cap intenció de deixar passar un tren que ha fet parada i fonda a casa seva. 15 lligues russes guanyades de forma consecutiva avalen la solvència d’un projecte marcat pel petroli.
La dependència de la indústria del petroli no és patrimoni de l’equip femení de waterpolo. Kinef és un monstre industrial que en el seu terreny juga a la millor divisió europea. És la 8a refineria més gran d’Europa i les seves nombroses xemeneies es veuen uns quants quilòmetres abans d’arribar al municipi.
No cal dir que els 52.000 habitants de Kirishi tenen alguna vinculació o altra amb el petroli. Si no treballen directament a la fàbrica, potser ho fan com a transportistes o com a assalariats d’algun negoci vinculat a l’empresa. L’hotel on s’allotgen els equips de waterpolo és de Kinef, així com els busos i minibusos que els equips tenen a disposició per fer el trajecte cap a la piscina.
Kinef, l’origen de la nova Kirishi
Kirishi no seria res sense Kinef. I no ho diem de forma metafòrica. Aquesta localitat de la regió de Leningrad va patir els efectes més cruels de l’Operació Barbarossa perpetrada per l’exèrcit nazi en territori soviètic. Més de 8000 soldats van morir entre el 1941 i el 1943 mentre defensaven un poble que va quedar reduït al no res.
Els habitants que van sobreviure van marxar a un municipi proper i Kirishi va desaparèixer del mapa. L’any 1960, però, la ciutat es va construir de nou al mateix ritme que marcava la construcció i obertura de la refineria de Kinef. En només 5 anys, la nova Kirishi va recuperar la capitalitat perduda i va tenyir el seu ADN de petroli.
La destrucció soferta durant la segona guerra mundial és present en diferents indrets de la localitat. Unes ruïnes mig abandonades, un tanc coronant un monument de pedra, dos bustos de militars soviètics o un cementiri de record als soldats desapareguts són alguns dels memorials que deixen entreveure que hi va haver una època en que Kirishi no era territori de Kinef.
És una ciutat grisa, industrial, plena de blocs de pisos, despreocupada per l’asfalt i les voreres, que viu donant l’esquena al riu Volkov i que està a més de 160 quilòmetres de Sant Petersburg. Que en un aeroport et preguntin: “A Kirishi? Què hi aneu a fer a un lloc com Kirishi?” ja t’indica unes quantes coses, és clar.
Més petroli, més esport
Ja fa 25 anys que la població es manté estable entre els 50.000 i els 55.000 habitants. De moment, no es percep l’impacte de la nova refineria que s’ha d’inaugurar aquest 2017. El petroli és la realitat palpable d’un lloc desagraït. Aquests dies les jugadores del CN Mataró i del CN Sabadell s’han posat a la pell del conjunt rus: “T’imagines jugar al Kirishi i haver de viure aquí?”. La delegació catalana no sembla massa atreta pels encants de Kirishi.
Aquest dijous, en un dia de bonança, els carrers estaven plens de gent passejant i comprant amb l’abric i la boina posada. Al costat del riu, en un caminat amb més fang que asfalt, hi havia cotxets i gent gran caminant amb bastó. S’ha acabat l’hivern i el bon temps crida a treure el cap més enllà dels blocs de pisos. Fins i tot l’absurda esfera que presideix una rotonda gegantina avui sembla tenir sentit. Indica l’hora de ciutats com Tòquio o Madrid per esbombar que estan pendents d’allò que passa al món. Vés a saber: potser uns quants habitants d’aquestes grans ciutats, per primera vegada, estaran pendents durant un parell de dies del que passa a Kirishi.
A la piscina tot és a punt per viure un enorme espectacle esportiu amb favoritisme local i convicció visitant. El CN Mataró vol donar la campanada davant l’equip de Kinef. Waterpolo i petroli, els dos ingredients que han omplert de vida un indret marcat per la destrucció de la guerra i pels ritmes de la indústria.
* Actualització: Un parell de dies després de publicar aquest reportatge, el Kirishi ha guanyat la primera eurolliga de la seva història.
