Aquest cap de setmana comença la divisió d’honor de rugby femení. És la darrera temporada que els 8 equips participants disputaran la competició en una sola volta. Afortunadament, a partir de la 2017/2018, la lliga passarà a tenir una doble volta i el sorteig de camp deixarà de tenir la rellevància que té a dia d’avui. Aquesta decisió, que és un clar indicatiu del creixement del rugby femení, llueix en un curs marcat pel mundial que es disputarà a l’estiu i en què la selecció espanyola s’ha guanyat una plaça després de vèncer al campionat europeu davant Escòcia.
Però no tot són flors i violes. El rugby femení, en fase d’expansió i amb condició d’esport olímpic, encara té molt camp per córrer. Les mancances detectables en qualsevol esport amateur són palpables darrere els grans esdeveniments. Els millors equips de l’estat han de batallar amb totes les seves forces per continuar millorant.
INEF Barcelona: lluitar per no perdre pistonada
L’exemple més flagrant, probablement, és el de l’INEF Barcelona. L’equip català va completar una temporada impecable. Va assolir un triplet memorable amb el triomf a la lliga catalana, a la divisió d’honor espanyola i a la Copa Primavera. El concurs a la divisió d’honor va ser perfecte: 9 victòries en 9 partits, malgrat la qualitat de les rivals. Ara, un any després, hauran de fer front a un bon grapat de dificultats per tornar a lluitar pel títol.
Han revalidat el títol català, és cert. Ho han fet patint, amb molts problemes per tancar les convocatòries de cada partit. I han jugat sense entrenador, un fet inusual per a un equip campió. La qualitat de moltes jugadores de l’INEF ha jugat al seu favor. De fet, algun partit l’han arribat a guanyar per més de 100 punts de diferència. Però les sensacions anaven per una altra banda: patien pel nombre de fitxes, que no arribaven a 20. Això les ha obligat a fer autèntics equilibris per ser competitives.
Una profunda renovació
Una de les “veteranes” de la plantilla és Jordina Marbà, que ha explicat a La Fosbury el canvi profund de l’equip: “Han marxat fins a 15 jugadores que formaven part de la nostra plantilla la temporada passada. Hi ha de tot: gent que s’ha retirat, gent que venia de fora i ha tornat a casa o gent que ha anat a parar en d’altres equips. La temporada, òbviament, serà força més complicada que l’anterior“.
Malgrat això, Marbà està convençuda que poden tornar a lluitar per les primeres places: “No tenim tantes expectatives d’èxit com l’any passat, però sí que mantenim un quinze inicial molt bo, potent, que és capaç de complicar la vida a qualsevol equip. El problema arribarà amb els canvis, ja que disposem de poques fitxes i tindrem poca capacitat de maniobra. També tenim 5 jugadores que no havien jugat mai a rugby i que ja són necessàries per a disputar la divisió d’honor. Ens haurem d’adaptar a la nova situació“.
Fins a 4 jugadores de l’INEF són membres habituals de la selecció espanyola de rugby. Són Anna Ramon, Ángela del Pan, Aroa González i Maria Losada. Això, que és un motiu de celebració per a la resta de l’equip, també les ha perjudicat en aquest primer tram de temporada. Les absències s’han notat i l’equip va decidir renunciar en bloc a una convocatòria de la selecció catalana. De fet, en diversos partits no han pogut arribar a conformar ni el quinze inicial i han hagut d’afrontar el partit amb menys efectius que el rival. Malgrat això, incorporacions com la de la internacional alemanya Alysha Stone ajuden a creure, de nou, amb el potencial de la INEF.
El mundial 2017 vira el pes cap a Madrid
Una de les conseqüències de la classificació d’Espanya per al mundial de l’estiu ha estat la consolidació dels equips madrilenys. La selecció farà diverses concentracions durant el primer semestre a la capital de l’estat espanyol. Atès això, diverses jugadores han preferit optar per un equip madrileny per jugar-hi la temporada. Jordina Marbà creu que també es notarà al camp: “els equips madrilenys, en general, s’han reforçat i s’han vist beneficiats per aquesta situació. Són jugadores que ja formen part de la selecció o bé tenen expectatives d’entrar-hi. Aquests equips s’han reforçat més i millor que la resta, és indubtable“.
Entre les jugadores que s’han desplaçat a Madrid també hi ha alguna ex integrant de la INEF. És el cas de la basca Amaia Erbina, que la temporada passada va jugar sis partits a la divisió d’honor amb les barcelonines. Aquesta temporada defensarà la samarreta del Cisneros.
Curiosament, un compromís internacional obligarà a endarrerir el debut de les catalanes a la divisió d’honor. Amb el partit de la primera jornada ajornat fins al darrer cap de setmana de gener, finalment, la INEF debutarà a casa contra el Sanse Scrum el proper diumenge 22 de gener. L’equip que ja torna a tenir ocupant a la banqueta per a la divisió d’honor. Aconseguiran un ple de victòries? Revalidaran el títol? Tornarem a viure una celebració com aquesta?
* El fotògraf que segueix la INEF Barcelona de forma constant és Ernesto Aradilla. Recomanem que feu un cop d’ull a les galeries de fotos diponibles a la seva pàgina web relativa a la INEF. També a la resta de treballs fotogràfics.
