Hores després d’haver donat el tret de sortida, acaba l’etapa. Els ciclistes estan exhaustos, els aficionats tenen ganes de saber com queda la classificació. Arriba el moment d’entrega de premis. La gent que s’ha desplaçat al final d’etapa s’aplegava per veure de prop als líders. Algú dinamitza la cerimònia per megafonia. Apareix en escena el guanyador d’etapa. Els fotògrafs s’apropen i comencen a fer fotos. Immediatament, apareixen dues hostesses, una a cada banda del podi.
En el moment oportú, entreguen els premis: un trofeu, un peluix, una ampolla de cava, un mallot… el que pertoqui. Sovint, però, aquesta tasca l’assumeix algú altre. El que no falla mai és el que arriba exactament després. Dos petons simultanis estampats a les galtes del guanyador. La imatge que correrà i es difondrà durant la tarda a les xarxes socials, als fòrums ciclistes, als mitjans de comunicació. La imatge que farà servir l’organització per continuar promocionant la prova. Dues dones que encaixen en els cànons de bellesa actuals en són les coprotagonistes. Són la imatge “bonica” de la prova. No deixen de ser un trofeu més per al ciclista guanyador.
Les dones objecte en el ciclisme masculí són una constant des de fa dècades. En totes les proves de primera fila, des de fa una pila d’anys, hi ha hostesses als podis. Ningú justifica la seva presència. Senzillament, és tradició, és imatge, és “normal”. Ara, afortunadament, una prova ciclista ha decidit fer-se la pregunta necessària. “Per què ho perpetuem?”.
Austràlia, la primera referència
La primera prova del circuit World Tour que ha decidit posar fi a aquesta situació és el Tour Down Under. La cursa australiana, l’encarregada d’obrir la temporada WT, ha anunciat que les hostesses ja no seran protagonistes a l’entrega de premis al podi. Del 17 al 22 de gener, doncs, no veurem dones objecte al podi per acompanyar els triomfs masculins. Seran ciclistes júniors els que participaran a la cerimònia. No és una decisió a la babalà. El govern de l’Estat d’Austràlia Meridional (Ep, que Austràlia també és un estat federal!), que acull el Tour Down Under, ha començat una campanya per extreure les dones objecte de l’esport.
La justificació, com dèiem, està meditada. Des del govern ho han explicat així: “fins ara hem destinat diners a promoure les hostesses en esdeveniments esportius. Simultàniament, destinem diners als centres de salut mental per ajudar les joves que tenen problemes d’autoestima per la seva imatge corporal“. És una reflexió tan senzilla com esperançadora, que va lligada a una aposta per difondre l’esport femení al territori. Si les dones han d’assistir a una cursa, que ho facin com a protagonistes.
Una decisió aïllada?
L’aposta del Tour Down Under és, ara per ara, una excepció. Una anomalia. Però han assentat un precedent que serà molt difícil d’obviar per a la resta de proves. Des d’ara, tots els organitzadors hauran de justificar per què mantenen les hostesses a les celebracions del podi.
A Catalunya, per exemple, el diari Mundo Deportivo ja ha contactat amb el director de la Volta Ciclista a Catalunya per demanar-li el seu parer. Ruben Peris, que és el nou president de l’Associació Internacional d’Organitzadors de Curses Ciclistes, ha respost això: “A la Volta mai hem utilitzat les dones com si fossin un objecte i mai han anat escotades ni provocatives, sempre hem procurat que no es faci un ús sexista de les noies“. Berta Florés, de Núvol, titllava fa uns mesos la Volta de “masclista”, en un article impecable.
La decisió del Tour Down Under comença a generar debat al ciclisme. Esperem que no sigui un fet aïllat i que generi un efecte-cadena que obligui a replantejar l’ús de dones objecte als podis. També en d’altres esports, és clar. I que, com plantejava Florés, les institucions públiques no restin al marge del debat obert. S’ha obert la veda contra el masclisme. Ja no hi ha excuses.
