Després de la pallissa d’ahir, bo i la bonança que li suposo al meu estat de forma, quan vaig anar a dormir no tenia gens clar si avui tindria les cames disponibles per participar amb certes garanties a la segona etapa, especialment pel fet d’haver caminat tant i tant als descensos. El…
Pel que es comentava ahir al sopar, a l’edició de l’any passat de la Iron Bike va haver-hi sis finishers per cada deu inscrits i això, sembla que des del punt de vista del Cesare Giraudo –il grande capo de la Iron Bike–, no ajuda gens a l’hora de retenir el cartell de prova p…
La dinàmica habitual del dia a dia quan ets participant de la Iron Bike és la següent: hi ha una crida general a les 6 del matí, moment a partir del qual se serveix l’esmorzar; a les 7:30 cal entregar els 30 kg de material personal i la tenda a l’organització (que s’encarregar…
La meva relació amb la bicicleta, com totes les que valen la pena, ha patit alts i baixos des dels catorze anys, moment en el que m’enfilo a la meva primera MTB, aquell ferro que “La Caixa” popularitzà. Ara que en tinc 47, per diferents motius que no vénen a compte, els darrers …