Aquesta setmana estem gaudint de valent amb “tots els altres esports”, aquells que normalment no veiem a la televisió. I a sobre els més malalts, que som molts més dels que sembla, ho veiem amb dues o tres pantalles a la vegada, gràcies als streamings gratuïts als quals podem accedir des de rtve.es. Millor que Jocs de Trons.
Veient algunes d’aquestes competicions m’ha sorprès captar com afecta un fet ja conegut –no parlo de que sigui una sorpresa– com és la limitació en certs esports, per la que només hi poden haver dos esportistes d’un mateix país en la competició individual. Agafarem dos casos concrets per poder entendre el cas, el tennis taula i la gimnàstica artística femenina, sabent que passa al mateix a la natació (2) però no a l’atletisme (3).
La número 1 del món no juga
És evident que al tennis taula si no hi ha aquesta limitació el podi estaria copat per palistes xinesos i xineses, però, ¿té sentit que la número 1 del món –Shiwen Liu– no hagi pogut participar en la competició individual a Rio perquè l’equip xinès així ho ha decidit? Per sort sí que la podrem veure en la competició per equips que comença aquest divendres, mentre que la número 3 del món ni tan sols ha pogut viatjar als Jocs. Sincerament, penso que ens han privat de veure grans partits entre les millors jugadores del món.
Per cert, com a curiositat, la japonesa Kasumi Ishikawa (número 6 del món) que destacàvem com a protagonista a la Guia Fosbury va caure en tercera ronda contra la que finalment s’ha penjat la medalla de bronze. Aquí no hi ha repesques com al judo.
La vigent campiona olímpica, sense final
Veient la final femenina de gimnàstica artística per equips, on els Estats Units literalment van escombrar les rivals, em va cridar l’atenció la cara de tristor quasi permanent de la vigent campiona a Londres 2012, la nordamericana Gabrielle Douglas. Doncs no n’hi havia per menys. Compartir equip amb les millors ha fet que ella, la tercera millor gimnasta dels Jocs, no passi a la final individual per haver sumat només cinc dècimes menys que la seva companya Alexandra Raisman.
En canvi, a la final individual de 24 gimnastes sí que hi podrem veure a la 29a classificada. S’aguanta per enlloc? Tan de mal fa veure un podi amb tres gimnastes del mateix país? És evident que s’ha de posar un límit, però hi ha casos en que de tan ridícul cau pel seu propi pes.
