Marc Soler s'ha hagut de sacrificar per a Alejandro Valverde / Josep Maria Montaner

Pren paciència, Marc! L'alineació del Movistar, que repeteix amb el tríptic de caps, remet un altre cop el de Vilanova a fer de gregari

Pren paciència, Marc. Que amb tu la prendrem tots. Comença el Tour i sempre és una de les tardes de dissabte especials del calendari. Si els qui ens ens estirem al sofà ens posem mig nerviosos no em vull ni imaginar el que deu passar pel cap de qui pren la sortida de la prova. Serà la teva segona vegada i, tímid com ets, segur que encara et semblarà tot plegat massa altisonant. Aquest cop serà a Brusel·les, en un pròleg rodat, previsiblement un publirreportatge de la capital belga. També vol dir que des del primer dia se’t gira feina perquè hi haurà nervis, competència per rodar per equips i tu tens clar que et toca ser-hi i ajudar.

Pren paciència, Marc. Que amb tu la prendrem tots. Perquè ja has demostrat que saps entendre i executar les labors de gregari a la perfecció. I perquè falta us farà, a tot el Movistar, que tinguem la teva versió inspirada. No entenc perquè els manaires hi tornen amb el triumvirat de caps –Nairo, Landa, Valverde– just ara que els equips són de 8 i no de 9 com fa poc. Des de fora, amb tres galls al galliner, un es posa a patir per la gallina i el sobresforç de pondre. No t’estic dient au de corral, Marc. Ja ho saps. Però saps que tant tu com l’Imanol, en Carlos en Nelson Oliveira i l’Andrey heu vingut aquí a servir. I tindreu feina.

Pren paciència, Marc. Que amb tu la prendrem tots. Perquè és probable que sigui un Tour amb protagonisme de la nova generació, de la que no deixes de ser un membre il·lustre. No en fem mala sang, que ara els rols són els que són. No juguem a les regles de tres forçades. L’any que ve, amb l’Enric, ja tornarem a fer un pensament. Ara, si hi ha gent de la teva generació amb més galons que els gaudeixin. Tu compleix i segueix creixent. I ensenya’ns que per sobre de 2.000 metres et sents tant o més còmode que a cota zero, a Vilanova. Perquè farem salivera futura mentre entenem la feina fosca actual.

Pren paciència, Marc. Que amb tu la prendrem tots. Perquè entre tu, l’equip i l’entorn fins ara heu demostrat que saber esmorteir la pressió, fent bullir a foc lent la cocció de la teva carrera. Sí, hi ha moments que la cuina de tota la vida desespera i ja fotries mà al guisat. Però convé esperar. I mantenir ben contextualitzat aquella Atlàntida preciosa que a molts se’ns apareix en somnis, quan creuem les variables Marc Soler, Tour de França i futur. Segueixi esperant torn sota les aigües, aquesta terra promesa. Ja farem perquè emergeixi.

Pren paciència, Marc. Que amb tu la prendrem tots. I si el camí propicia alguna oportunitat, mitja escletxa, un raig de llum… llavors vés-hi. Ja coneixes com som. Som moltíssims. Asseguts al nostre sofà o pendents de l’ordinador. Esperant sentir el teu nom per començar a fer bulli l’olla. Quan hagi de ser, Marc, que sigui. I mentrestant, que tinguis un bon Tour. Que el tinguem tots, vaja. Que comenci el millor ‘momentum’ de l’any.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!