Esport amateur, esport de segona Editorial de la Fosbury arran del toc de queda que s'inicia aquest diumenge a la nit

Aquest diumenge 25 d’octubre comença a Catalunya un toc de queda nocturn de 22h a 6h.

L’evolució de la pandèmia torna a fer saltar les alarmes al nostre país i a bona part d’Europa i del món. Davant el creixement de positius per Covid-19, de l’augment del risc de rebrot, dels ingressos hospitalaris i en general del pessimisme ofert per qualsevol indicador, aquest diumenge el govern espanyol ha decidit decretar un nou estat d’alarma amb l’objectiu prioritari a curt termini d’implementar el toc de queda de 23h a 6h. Catalunya és una de les comunitats autònomes que ha optat per ampliar en una hora aquesta franja i fer-lo de 22h a 6h. L’objectiu d’aquesta restricció de llibertats continua sent disminuir la mobilitat i la interacció social entre persones.

Una de les conseqüències d’aquest toc de queda és la limitació horària de l’activitat a les instal·lacions esportives, que només es podrà dur a terme fins a les 21h per tal de tenir un marge de temps raonable per tornar a casa abans que comenci el toc de queda. Altres sectors, com el cultural o el de la restauració, tindran exempcions fins a les 22h i hi haurà diverses excepcions a la norma que d’entrada no afecten al món de l’esport. A la Fosbury, lluny de voler contribuir a la guerra entre sectors que posa en qüestió el sentit comunitari i col·lectiu de la nostra societat i que sovint esquiva la responsabilitat del model econòmic en què vivim, ens fixem en l’esport atès que és l’àmbit que justifica la nostra existència com a projecte comunicatiu.

Tancar les instal·lacions esportives a les 21h és coartar la pràctica esportiva de base. Ens sembla que és una conseqüència evident malgrat que la mesura no s’expliqui així. Tancar a les 21h comporta inevitablement la cancel·lació d’entrenaments esportius d’equips amateurs. No descobrim res, per exemple, si diem que els poliesportius municipals normalment fan mans i mànigues per quadrar entrenaments de diferents edats-esports-clubs en un mateix espai durant la setmana atès que l’activitat esportiva només pot començar quan el treball/escola ja ha finalitzat el seu horari. Tardes, vespres i nits, sovint en horaris intempestius i poc raonables, serveixen per absorbir tota la pràctica esportiva de la població més enllà de l’esport professional, molt minoritari i l’únic que probablement trobarà alternatives (si és que les necessita) al toc de queda implementat des d’aquesta nit.

Les dues velocitats entre l’esport professional i l’esport de base haurien d’encendre totes les alarmes. Aquest cap de setmana ha sigut el segon en què no s’han pogut disputar les competicions esportives amateurs a Catalunya mentre les competicions professionals avancen amb *normalitat*. A partir d’aquesta nit, el greuge es farà més gran amb gent que haurà de renunciar als entrenaments o a tenir-ne menys, amb nous quadrants i redistribucions impossibles d’espais que de ben segur que s’estan activant ara mateix als clubs catalans. Esperem que ningú ho solucioni posant més equips simultanis en un mateix espai.

A la pèrdua d’entrenaments s’hi suma l’absència de competicions, una mesura presa per 15 dies però que sembla obvi que tindrà continuïtat el proper cap de setmana (i els següents), vist com està el pati. Les conseqüències a mig termini també en clau laboral, per a entrenadors/monitors d’equips de base, no són precisament engrescadores. Sense voler pecar d’ingenus, ens agradaria que l’esport fos accessible a tothom: la prioritat hauria de ser la protecció de la pràctica esportiva com a hàbit saludable necessari per al conjunt de la societat, sempre i quan no es consideri imprescindible fer un nou confinament total.

La temporada esportiva amateur 2020/2021 és obvi que penja d’un fil, però això ja ho sabíem al setembre. Des d’avui també penja d’un fil la pràctica esportiva no competitiva per a molta gent. Convé recordar que l’esport és espai d’aprenentatge, salut, oci i socialització d’enorme rellevància per a infants, joves i no tan joves. No tenim cap solució màgica, però sembla de calaix que el tancament d’instal·lacions esportives a les 21h no garanteix la pràctica esportiva a tothom. Hi ha milers d’esportistes que queden fora de joc i no ens ho podem permetre.