Cretinisme barcelonista

Una de les coses més divertides que vaig aprendre fent les pràctiques de periodisme a la secció Barça de Mundo Deportivo –alt aprenentatge d’un monstre de les tertúlies, per cert– és que les seccions del Barça en general i el bàsquet en particular tenen dos noms. Quan guanyen són el Barça i quan perden els hi hem de dir el nom del patrocinador de torn. En rabiosa actualitat hauríem de dir que a qui van eliminar a la Copa del Rei de bàsquet dijous és al Lassa. I que si guanya dijous que ve a l’Olympiacos tornarà a ser el Barça. Tant senzill com això.

Ve a tomb d’explicar-ho perquè, pel que es veu, ahir l’equip que entrena Xavi Pascual va perdre en quarts de final de la Copa del Rei i això ve a ser un fracàs per història, pressupost, equip i projecte. No vaig poder veure el partit perquè a aquella hora era veient els primers quarts de final de l’Eurolliga de waterpolo que jugaven les noies de La Sirena CN Mataró, contra un equip amb set jugadores de la selecció d’Hongria. El partit va ser intens i va acabar amb empat, per cert.

bilbaobasket-barcelona-copa2016-18022016

Com deia, no vaig poder veure el partit de bàsquet i em permetran que la indignació, tot i que aficionat i soci de l’entitat blaugrana, no se’m desboqui. Com a consumidor passiu, doncs, sí que em subleva la que és de nou una mostra de cretinisme de gran part de la massa social del “més que un club”. Les seccions només serveixen, per a molts, per arrepenjar-nos quan la pilota futbolística no entra i, amb sentiment de propietat autoritària, recorrem a l’exigència la resta de cops, sent exageradament crítics amb les derrotes.

Al voltant d’una taula parada, alguna vegada, els de la Fosbury hem reflexionat sobre el Futbol Club Barcelona, en paral·lel al nostre ADN. El club multinacional de la mercadotècnia i el futbol manté potes i camps de domini en un ampli catàleg de disciplines esportives en les que, passa en quasi totes, la seva posició diferencial com a entitat és vista com un perill o una amenaça per la resta de clubs que, repartits pel territori, s’especialitzen un cada camp de joc.

No seré jo qui faci una defensa del model de seccions i de les correlacions de forces que el Barça estableix en aquest “tot l’altre esport” del que ens abanderem missatgers. Ni molt menys. Però de la mateixa manera que és l’elisió de l’esport dominant allò que ens guia dia a dia, faríem bé de rebutjar totes aquelles utilitzacions puntuals, interessades i desconeixedores que la gran massa fa de molts esports, només quan es conjuguen en els colors blau i grana. El que vull dir és que no seria gens Fosbury contribuir a deslegitimar la poliesportivitat del Barça pel boc gros sinó que en canvi cal criticar que tot el que no sigui futbol només existeixi de forma espúria i esporàdica, segons conveniència i disposició de l’esport que monarquitza l’agenda mediàtica.

Ignoro, més enllà de la percepció, el que n’he llegit i la decepció, si l’equip de bàsquet ahir va fracassar o senzillament va perdre uns quarts de Copa. El que tinc clar és que, fos el Barça o fos el Lassa, per pontificar sobre l’equip i fer-ne bullir l’olla a foc accelerat seria convenient esgrimir quelcom més que un interès passatger per un o altre esport sols quan la bombeta del futbol no està encesa. Perquè, sinó, entre tots, farem més gros el graó entre l’esport de primera i la gran majoria, que no tenen res de segona.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!