Benvinguts a Matrix

FOTO1-decision - reuters

Autor: Victor Núñez

El continent asiàtic gaudirà de 3 cites olímpiques consecutives. La darrera però, els Jocs d’Hivern a Pequín el 2022, arriba envoltada de molta polèmica.

S’ha parlat i es parla molt dels escàndols de corrupció de la FIFA, fet que no entrarem a valorar ara mateix, i menys des de la Fosbury. Poc es parla d’una organització tant o més corrupta: el Comitè Olímpic Internacional. El 2008, el think tank britànic One World Trust va declarar el COI com l’entitat menys transparent d’entre la trentena d’organitzacions internacionals que havien analitzat (amb altres potencials competidors com l’OTAN o Goldman Sachs).

Posar-nos en context ens pot ajudar doncs a entendre els motius de l’elecció de la capital xinesa com a organitzadora dels següents Jocs d’Hivern, posteriorment a la sud coreana Pyeonchang (2018).

 

DURA DICOTOMIA
Abans d’entrar a analitzar tots els motius pels quals un servidor creu que Pequín no hauria d’haver estat compensada amb el teòric premi d’una cita olímpica, em permetré fer un in dubio pro reo en favor del COI (que no serveixi de precedent).
I és que l’elecció no era fàcil, amb una cursa final on l’única alternativa a “ la capital del Nord” era Almati, antiga capital del Kazakhstan.

 

DESTERRANT EL MITE DE BORAT SAGDIYEV
La tria del Kazakstan, des del punt de vista ètic des del qual criticaré l’elecció de Pequín, no ofereix millors arguments: Nursultan Nazarbàiev ocupa la presidència d’aquest país ric en petroli ininterrompudament des del col·lapse de la URSS, en una pseudodemocràcia on se l’acusa de desviar fons estatals a comptes personals; on observadors internacionals han denunciat frau electoral en nombroses ocasions (va guanyar les darreres eleccions aquest passat mes d’abril amb un 97.7% dels vots i un 93% de participació); on les llibertats d’expressió, trobada i religió estan més que limitades i on el col·lectiu LGBT viu amb por davant la manca de suport de les autoritats, segons denuncia Humans Right Watch. Un paradís vaja.

Tot i que aquesta república de l’Àsia Central té algunes coses interessants a oferir. Per començar la seva aposta olímpica haurà fet que alguns de nosaltres coneguem el Kazakhstan (9è país del món en extensió) per quelcom més que les frenopàtiques històries d’un periodista autòcton als Estats Units, un tal Borat.

Per començar, a Almati hi ha neu. Què direu home, és que són uns Jocs d’Hivern, com no ha d’haver-hi neu? Doncs busqueu-la a Pequín… I aquí, en aquest aspecte que per obvi sembla una broma, hi han trobat el filó. El lema de la campanya, clar: “Keeping it real”. Les instal·lacions estan a menys de 30 km. de la capital, que compte té una població similar a la de Barcelona.
I una cosa que és més important: el 70% de les instal·lacions ja estan construïdes.

FOTO2-almaty (getty)

 

PEQUIN, PRIMERA CIUTAT A ACOLLIR ELS JOCS D’ESTIU I HIVERN
L’argument que podria semblar prou evident a l’hora de decidir entre una ciutat o l’altra: la neu, no ho ha acabat sent. Pequín ha estat l’escollida en una ajustada votació (44-40) i serà la primera ciutat del món en acollir uns Jocs d’Estiu i uns d’Hivern. I per més inri, ho farà en només 14 anys de diferència.
Ho farà el 2022, completant un cicle d’or olímpic per al continent asiàtic. Un cicle que, com hem vist començarà a Corea del Sud el Jocs d’Hivern del 2018 i que seguirà a la veïna Japó el 2020 amb els Jocs d’Estiu de Tòquio.
Pequín haurà d’afrontar una reforma d’infraestructures important. Començant pel tren d’alta velocitat que està previst per tal de connectar la capital amb l’àrea de Taizicheng, on es disputaran la majoria de proves. La distància de 220 quilòmetres (una mica més que Barcelona-Andorra) fa imprescindible una ràpida connexió entre ambdues localitzacions. Una àrea on els esportistes competiran amb les magnífiques vistes de la Gran Muralla.

FOTO3-granmuralla

La muntanya de Xiaohaituo servirà també d’escenari per a proves com el bobsleigh o l’esquí alpí, tot i que en aquest cas s’hauràn de construir tones de neu artificial a causa de la improbabilitat que hi hagi suficient neu.

Deixant de banda aquests reptes logístics, la Xina, com va passar el 2008, tindrà altres reptes iguals o més importants.
El primer i més important segueixen essent el respecte per als drets humans. Des de l’arribada de Xi Jinping al poder (març del 2013), més de 1.800 activistes han estat detinguts i diverses ONG n’han denunciat els abusos per part de la policia i ens governamentals.
D’altra banda, la pol·lució continua essent una de les grans assignatures pendents de la República Popular. Tot i prometre millores en aquest aspecte per als Jocs d’Estiu esmentats, aquestes no han perllongat en el temps i la qualitat de l’aire al país ha empitjorat en els darrers anys.

 

I NO HI HAVIA CAP ALTERNATIVA?

Després d’haver vist les dues opcions que tenia el COI, qualsevol es preguntarà: “I no hi havia cap altra ciutat, què complint uns mínims requisits democràtics (i amb neu!) que volgués els Jocs?”.
Doncs no. A la fase preliminar s’hi van presentar també fins a 6 ciutats europees: Estocolm, Cracòvia, Saint-Moritz (Suïssa), Munic, Lviv (Ucraïna) i Oslo.
Només aquesta darrera va decidir seguir endavant. Lviv es va retirar per culpa de la inestabilitat política que viu el país, i les altres quatre ho van fer per la manca de suport popular.
Oslo, tot i obtenir les millors valoracions del COI, va aguantar fins al 2014. Tot i haver fet un referèndum al municipi el 2013, on el SI va vèncer amb un 55% dels vots, tant l’opinió pública com els partits polítics van anar perdent l’engrescament amb el pas de les setmanes.
Tot i l’austeritat de la proposta (pressupost de 5.5. bilions d’euros; als Jocs de Sotxi va ser de 55 bilions), les autoritats no veien els beneficis reals que això podia reportar a un país amb un 3.4% d’atur i on la gran majoria d’instal·lacions ja estan construïdes.
Això i les exigències del COI. Exigències com aturar les classes a les escoles o el funcionament d’alguns centres industrials durant la celebració dels Jocs, l’exempció de pagament de taxes per als membres del COI o la creació d’espais VIPS d’un luxe desmesurat.
Siv Jensen, ministre de Finances noruec, va declarar que la “pompositat” del Comitè no casava amb l’estil de vida dels noruecs i les noruegues.

En definitiva, serem optimistes i esperarem que aquesta decisió ajudi per una part a què la Xina evolucioni en els aspectes que hem destacat, i per una altra que faci reflexionar al COI sobre en què s’han convertit el que hauria de ser el major espectacle esportiu del planeta Terra.

FOTO5norway_nrk

Ja tenim aquí la Fosbury 34!