Ladder Racing: escales amunt, cames ajudeu-me! La disciplina per la que competeixen diferents parcs de bombers a Estats Units

En l’apassionant món dels esports ‘sui generis’ alguns originats precisament a partir d’oficis o pràctiques laborals són especialment especials. Perquè al cap i a la fi no deixa de ser descontextualitzar una habilitat de naturalesa productiva per esdevenir activitat lúdica, competitiva, recreativa. En l’origen de les disciplines més singulars hi acostumem a trobar o anècdotes o si més no l’ocurrència de passar de l’ordinari a l’extraordinari. I de la feina a l’esport. Aquest en pot ser un bon exemple.

Els presentem el ‘ladder racing’, una d’aquelles disciplines que potser ens han arribat en forma de vídeo viralitzat però que és probable que no puguem contextualitzar en origen ni desenvolupament. El nom indica, literalment, el propòsit de l’esport. Escalar, en el sentit literal de pujar per una escala, el més ràpid possible. Però no de qualsevol manera ni amb qualsevol tipus d’escala. No. Aquí és on ve la grapa de l’assumpte: amb escales de bombers, ascendint ràpidament. Anant amunt a preu fet. Literalment cames ajudeu-me.

Habilitat i rapidesa

Pujar ràpidament una escala no és pas a l’abast de tothom. Requereix d’hàbit, equilibri, força explosiva, rapidesa. No es pot tenir vertigen, òbviament. Però és que aquí, a més, potser podríem concloure que fa falta tenir el punt de valentia intrèpida de la que sempre fan gala els bombers. S’ha de ser bomber, en sentit literal i també tòpic –per allò de les idees pròpies que popularment es qualifiquen de bomber quan tendeixen a capgrossada– per agafar una escala i córrer, sense cap seguretat. Només amb les cames i els peus. I a gran velocitat.

A les competicions de ‘ladder racing’ s’han de pujar fins a tres o quatre pisos ràpidament, partint d’una línia de sortida i amb un marcador de temps parcial per cada un dels esportistes que competeixen. La disciplina ha guanyat notorietat després de néixer com una competició entre cossos de bombers dels Estats Units. Ja se sap com són els americans amb el seu propi sentit de la competitivitat. D’esports entre cossos n’hi havien. D’aplicacions esportives de la seva destresa laboral, cap com aquest ‘ladder racing’. L’esport combina elements d’entrenament i competència. Entre cossos o entre companys d’un mateix cos de bombers.

Com funciona?
Les regles són molt senzilles, es disposa d’una estructura que es divideix generalment en tres nivells, l’altura dels nivells es realitza segons l’altura de l’escala que es vagi a utilitzar en la competició. Així doncs, els participants posseeixen llargues escales a la mà i en sonar del senyal partit han de sortir en carrera fins a arribar a la plataforma disposada a ser escalada.
Un cop allà i a tota velocitat els jugadors enganxen l’escala en la part superior del primer nivell de l’estructura i escalen ràpidament. En arribar al primer nivell traslladen l’escala i l’enganxen al segon nivell per a repetir l’acció fins a arribar a la meta.

Altres versions

Encara que aquesta és la versió més coneguda, existeixen altres variants d’aquesta pràctica. Per exemple, on l’escala està en un angle d’aproximadament 45 graus respecte a la paret. En aquesta modalitat, els participants no corren amb l’escala a la mà perquè la mateixa està amarrada a la plataforma, de manera que pugen només un nivell.

La pràctica de ‘ladder racing’ és molt popular a Nova York, que cada agost acull el Campionat Estatal esportiu on la partida d’aquesta disciplina d’ascens vertiginós d’escales és una de les més seguides, de totes les que es juguen i disputen aquell dia. És un Campionat combinat, on participen 60 equips de parcs de bombers diferents. Fins i tot aquí tenim dominadors clars del Campionat: els Flyers Richmong West Side l’ha guanyat 11 vegades.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!