El gintònic que cavalca i guanya El millor cavall de trot de la temporada es diu Gin Tonic Duran i va a regnes de Guillem Andreu

Diumenge passat, tercer del mes de maig, es diputava el Gran Premi Nacional de trot. Les carreres de cavalls són un esport molt arrelat a les Illes Balears de Manacor i la cita amb aquesta prova és la més esperada per l’afició. I en categoria absoluta es va confirmar qui era el cavall més destacat d’aquest any. Amb un nom que no deixa indiferent a ningú.

Era la 86a edició del Gran Premi Nacional de trot. Es diu aviat. Estem parlant d’una de les proves esportives més antigues de les Balears i té l’honor de no haver-se deixat de disputar mai des de 1934. Si algú creu que això dels cavalls deu ser cosa petita, que pari l’orella amb la dotació econòmica de la prova de diumenge: 100.000 euros a repartir.

Protagonisme clar

El singular de les curses de trot, com en altres disciplines, és que l’animal és protagonista i, per tant, el nom del cavall és el que preval. Gin Tònic Duran és un cavall privilegiat. Té 3 anys i és de la quadra Can Duran. Durant bona part de la temporada s’ha anat fent un nom, sempre amb Guillem Andreu a les regnes i diumenge directament va passar a engreixar el palmarès del mític torneig. Sembla que l’animal no estava fi i fins i tot al matí tenia febre. Els cavalls de carrera són cuidats i monitoritzats al màxim. Gin Tònic Duran a l’hora de la veritat va confirmar-se com el cavall de l’any. Traient-li quasi un segon a Gas de Font en els poc més de dos quilòmetres recorreguts.

En terra de Xoriguer i molta pomada, el nom de l’animal cal entendre’l en un sector en què sovint hi ha denominacions originals. Quart al Gran Premi Nacional va quedar el cavall Guacamole.

Gin Tonic Duran, en acció al Gran Premi

El millor cavall de l’any

Més enllà de l’anècdota del nom, Gin Tònic Duran és el millor cavall de l’any. Al mateix hipòdrom de Manacor ja ha guanyat cinc carreres aquest any i acumula més de 53.000 euros de guanys. És el seu segon any al circuit, sempre a mans d’Andreu –que ja té experiència i nom com a referent– i va camí d’esdevenir una llegenda. Amb nom de còctel.

La lluita per l’auto-finançament
El trot és cultural i socialment molt important a Mallorca però també ha despertat de forma cada cop més notòria els recels dels que critiquen el cost que suposen per l’erari públic el manteniment d’aquestes disciplines i el seu calendari de competició. N’és bon exemple que el mateix president del Consell de Mallorca aprofités l’acte de presentació del Gran Premi per treure el tema a col·lació. Miquel Ensenyat va insistir en “la necessitat d’autofinançament del trot mitjançant una aposta pel finançament privat”. En aquest sentit va demanar que s’aposti “per una via de finançament privat, mitjançant el joc extern, per a deixar de dependre de l’administració pública”.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!