Els beneficis fiscals a empreses privades marquen el rumb de la Barcelona World Race Anàlisi del futur de la regata a Barcelona després de la seva suspensió

El passat mes de març la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB) va anunciar la suspensió de la Barcelona World Race 2019.

A través d’un comunicat els organitzadors explicaven que una de les causes era «el clima d’indefinició institucional i la falta d’estabilitat política que viu el nostre país aquest darrer any». Aquesta frase va generar una polèmica intensa entre les formacions polítiques i la majoria de titulars van versar sobre l’impacte negatiu del procés sobiranista. A l’Ajuntament de Barcelona la majoria de partits de l’oposició li va retreure a Ada Colau la pèrdua d’un gran esdeveniment per a la capital catalana advertint que el seu govern, des del FNOB (on comparteix decisions amb la Cambra de Comerç, Fira de Barcelona i el Port de Barcelona), no havia fet tot el que calia per assegurar la celebració de la prova.

El cert és que el problema més rellevant per als organitzadors era la davallada dels patrocinis privats, que ja havien caigut en l’anterior edició de 2015, quan el govern de Xavier Trias va optar per destinar 4,3 milions d’euros públics per garantir la seva celebració. En aquell moment ja hi va haver debats encesos a l’Ajuntament i quan faltaven només quatre dies per a les eleccions municipals els convergents van signar un acord de subvenció de més de 2 milions d’euros per garantir els «programes educatius de la Barcelona World Race». El sector públic, però, encara oferia un altre avantatge a la competició: des del seu inici va ser considerada com un «esdeveniment d’excepcional interès públic». Gràcies a això, la Barcelona World Race comptava amb una eina clau per a convèncer als patrocinadors privats: els beneficis fiscals.

La pèrdua d’aquesta eina ha estat determinant en la suspensió de la regata de l’any vinent: sense la consideració d’interès públic, la prova ha estat incapaç de trobar el mateix interès per part dels patrocinadors, una situació molt similar a la que ha viscut la Volvo Ocean Race que havia de sortir un cop més des d’Alacant i que ha quedat ajornada, com a mínim, fins al 2021 a l’espera de tornar a comptar amb les exempcions fiscals de sempre.

Els beneficis fiscals dels patrocinadors

Una llei vigent a l’estat espanyol des de 2002 determina que les empreses que patrocinen un esdeveniment d’excepcional interès públic poden deduir el 15% de la despesa que destinen en publicitat i propaganda per promoure l’acte en qüestió. La deducció està limitada a un màxim del 90% de les donacions que el privat fa a l’esdeveniment. Aquesta és una fórmula clau per entendre l’interès dels patrocinadors en fer donatius a grans proves esportives. A la pràctica, una oportunitat per estalviar-se 9 de cada 10 euros invertits en un esdeveniment que compta amb un ampli seguiment mediàtic (amb l’impacte que això comporta en la visibilitat de la marca comercial) a canvi, per exemple, de fer un anunci televisiu on hi aparegui una petita «mosca» amb el nom de l’esdeveniment.

En algun cas, el patrocinador ha aprofitat els valors associats a la prova (en el cas de la Barcelona World Race, l’aventura o la llibertat) per convertir-los en el fil conductor de la seva publicitat i en un reclam del seu producte. Iberdrola, una de les empreses que aposta constantment pels seus patrocinis esportius, reconeixia haver recuperat pràcticament tota la inversió feta per fer possible la Copa Amèrica de València dels anys 2007 i 2009: 22 milions d’euros en tres anys.

Rebre la consideració d’excepcional interès públic és un motiu de celebració per part dels esdeveniments esportius que volen comptar amb un ampli finançament privat. El govern espanyol atorga aquest «premi» durant un període màxim de 3 anys, encara que es pot tornar a renovar més endavant sense cap límit. Els beneficis fiscals que rep una gran empresa privada, segons la llei, responen a la lògica de l’interès comú, ja que «tothom» podrà gaudir de l’esdeveniment i les seves repercussions positives en la societat.

Aquest mes de juliol el govern espanyol, a través del BOE, ha fet públics els esdeveniments d’excepcional interès públic dels propers anys i, entre els escollits, hi torna a aparèixer la Barcelona World Race, al costat de cites com el Barcelona Equestrian Challenge d’hípica, l’Andalucía Valderrama Masters de golf, el Badminton World Tour o el Campionat del Món Femení d’Handbol de 2021. Immediatament després de conèixer la designació, el director general de la FNOB, Xosé Carlos Fernández, ho ha celebrat: «ens permet treballar amb temps i seguretat en el tancament de patrocinis per a la regata, podem donar-los una gran seguretat per a la seva inversió».

El FNOB, aliè a la rumorologia que preveu portar una prova «world race» similar a la seva el 2019 a València o a Cadis per substituir el buit barceloní, està convençut que la capital catalana tornarà a acollir la cita a partir de 2023.

El cas Damm

Judici per frau fiscal a banda, els Carceller, propietaris de Damm, tenen altres fronts oberts amb la justícia. Un d’ells és el mal ús de les deduccions fiscals dutes a terme arran del seu patrocini a la Barcelona World Race, a la Copa Amèrica i al Programa ADO. Més enllà dels anuncis televisius i radiofònics, entre 2006 i 2008, Damm va incloure el logotip d’aquests esdeveniments a les seves llaunes amb l’objectiu de deduir el seu cost a l’impost de societats a través dels beneficis fiscals previstos a la llei.

Hisenda, però, va iniciar una investigació i ha determinat que l’únic que podia deduir la cervesera era el cost de la inserció dels logotips, però no el cost d’elaboració de les llaunes. Mentre l’estat reclama més de 10 milions d’euros a Damm en un cas que viu un llarg recorregut als jutjats, el govern espanyol ha aprofitat la sentència de l’Audiència Nacional favorable a la postura d’Hisenda per modificar el manual d’aplicació de beneficis fiscals en els esdeveniments d’excepcional interès públic: a partir d’ara, les empreses només podran deduir el cost de la impressió del logotip en els envasos.

La Fosbury 32 mira al futur!