Tintin i la bicicleta

Des de la Fosbury parlem dels esports més enllà del futbol, i tot i que a la revista hi tenim una secció de còmics relacionats amb el tema, no ens volem allunyar dels clàssics. I començarem per en Tintin. Creat per Hergé, les seves aventures es van començar a publicar per fascicles a la revista Le Petit Vingtième l’any 1929. Des d’aleshores aquest periodista ha anat recorrent món i descobrint nous llocs sempre amb l’esport amb un paper secundari.

En aquest primer post volem parlar de la bicicleta, i la veritat és que els pedals i les dues rodes no van ser mai massa de l’agrat d’Hergé, i per tant de Tintin. Només quatre àlbums, dels vint-i-quatre que hi ha, contenen dibuixos de bicicletes.

Els repassem:

– A El Lotus Blau, pàgina 22, en Tintín puja a una bicicleta per escapar dels seus perseguidors. Ho va fa a bord d’una bicicleta de carretera molt bàsica, de plat i pinyó únic, i sembla que amb fre a contrapedal. La màquina era tan bàsica que no tenia un transportí perquè Milú s’estalviés una galopada. El viatge dura poc, quatre vinyetes, i en Tintin s’estampa contra un camió.

– A Les 7 Boles de Cristall, pàgines 45 i 46, dos policies van en bicicleta, també bàsica i sense frens, i a la pàgina 55 hi surt un ciclista anònim.

– A L’Afer Tornassol, pàgina 13, un dels curiosos que es reuneixen a la porta de Moulinsart va amb bicicleta, i a les pàgines 37 i 38, hi ha una bicicleta a la plaça del poble.

– A Les Joies de la Castafiore, a les pàgines 50 i 51, el pianista Igor Wagner va al poble amb la vella bicicleta del majordom Néstor. Una màquina amb quadre masculí de barra horitzontal, lleugera de complements (no té ni graella del darrere), i manillar de passeig anglès. De la mateixa manera, a la pàgina 58, Tintín, amb en Milú instal·lat en una cistella al darrere, també van en bicicleta al poble de Moulinsart.

tintin bicicleta 2

Marxant de la bicileta propiament dita, una mena de “quatricicle” que va amb carrils surt a Tintín al país dels soviets (pàgines 20 i 21) o un tricicle a Tintín al Tibet (pàgina 8), sense ser bicicletes pròpiament dites.

Sorprèn, també, que no podem trobar una vella bicicleta o velles peces de bicicleta (quadres, rodes, manillars, etc…) en els munts d’objectes en escenes extretes dels mercats de segona mà que surten als còmics (L’orella escapçada, El Secret de l’Unicorn) entre els distribuïdors de la ferralla, en àtics o soterranis (Tresor de Rackham el Roig, Les Joies de la Castafiore). Això sí, hi ha dues rodes de bicicleta antigues en un carret d’una fàbrica d’embotits a Tintín a Amèrica, pàg. 53.

Com veieu Hergé no anava en bicicleta, i Tintín ho paga.

Anècdota per acabar: el reporter va córrer el Tour de França. Va ser a la portada de la seva revista Tintin el 2 de juliol de 1953, i tenia uns acompanyants molt especials. Val la pena mirar-ho!

tintin tour de france

Ja tenim aquí la Fosbury 34!