“Spartacus” Cancellara, en busca del comiat idíl·lic

3 minuts de lectura
Dissabte passat el suís Fabian Cancellara va ser el més fort en la desena edició de l’Strade Bianche, una clàssica del nord d’Itàlia que amb una dècada pelada s’ha guanyat el cor dels aficionats al ciclisme. Tot i ser rabiosament novella com a prova, el tipus de recorregut, l’època de l’any en què se celebra –de bones a primeres, amb tothom amb un ganivet entre les dents– i sobretot l’èpica que tant bé saben imprimir els italians a les seves proves l’han convertit en cita ineludible. El que fa més dura la prova, que acaba a Siena, són els trams en què els ciclistes han de fer mans i mànigues sobre terra premsat, el famós “Sterrato” que sovint també fa acte de presència al Giro. Sense la màgia de les llambordes belgues i franceses, aquesta superfície italiana és pura dinamita per les cames dels ciclistes, una font de maldecaps per als tècnics i mecànics i una delícia per l’afició.

Tornem, però, a Cancellara. El suís va fer dissabte la seva primera aparició voraç de la temporada, adjudicant-se la clàssica per tercer cop i és qui més n’ha guanyat. Va entrar a meta ensenyant tres dits de forma ostentosa. La victòria de l’imponent ‘Spartacus’ –sobrenom altisonant que l’identifica amb la figura del gladiador esclau que va alçar-se contra l’imperi de Roma– seria una més per un ciclista de tendència primaveral si no fos que és la que enceta la llista de fites de la que serà el seu darrer any com a ciclista professional. Després d’un 2015 dolent, per lesions, ho va anunciar així i automàticament va redoblar l’interès per cada dia que se’l vegi competint entre els millors durant aquesta temporada. El triomf a l’Strade Bianche va ser contra un grup de rivals reduït però perillosíssim, amb Peter Sagan al capdavant. O sigui que Cancellara no vol “fer un “Kobe Bryant”. Competirà i vol guanyar en el seu darrer any.
Cancellara, en acció camí de Roubaix
Cancellara, en acció camí de Roubaix

Un rodador insaciable

No cal enumerar l’extens palmarès de Cancellara, de qui ja se li faran els habituals obituaris esportius. El que cal entomar ara, amb el març apujant les revolucions de la temporada, és l’agenda i ubicar-hi els dos grans objectius que el suís s’ha marcat. Contrarrellogista quasi infalible, és rodant on Cancellara ha esdevingut més llegendari, on serà més recordat. Pura potència, ha batut sovint amb la seva corpulència transmetent inèrcia a la bicicleta a ciclistes físicament més homologables a les carreres més destacades. El suís vol repetir aquest 2016 triomfs als dos Monuments que se li han donat millor. Agafin respiració i llegeixin els dos punts de mira que ja ha verbalitzat. Tour de Flandes i París-Roubaix. I faran bé de no descartar-lo per la Milà-San Remo. Qui avisa no és traïdor.

Spartacus ha guanyat en tres ocasions la Ronde Van Flaanderen i en tres més “L’infern del nord”. Són els seus millors records sobre la bicicleta i el seu gran objectiu és que acabi 2016 i la senyal dels tres diets tant sols sigui vigent a Siena. Vol ensenyar-ne quatre, com feia el Mas real i el del Polònia, a les seves dues carreres fetitxe.

Un doble repte difícil

El repte de Cancellara és majúscul i, sobretot, no serà gens fàcil. Amb una sola setmana es vol endur dues clàssiques que són al punt de mira de tots els especialistes. Dos dels diumenges en què els aficionats jeuen ben aviat davant la televisió. Primer a Flandes, el 3 d’abril i després el 10, quan vol tornar a alçar els braços al famós i heterodox velòdrom de Roubaix. Si Cancellara es retirés amb una victòria a cadascuna de les dues proves –hipòtesi difícil, serà dels més vigilats– es retiraria sent el ciclista amb més Tours de Flandes a les espatlles desempatant amb Buysse, Magni, Leman, Musseuw i Boonen i empataria a quatre victòries a la prova francesa els belgues de Vlaeminck i Tom Boonen.

Es dóna la circumstància que un dels principals damnificats d’un hipotètic doble èxit de Cancellara, el que seria pel suís un comiat idíl·lic, una conversió en vida de ciclista a llegenda sobre dues rodes, és el belga Tom Boonen que es manté el pilot i que no ha confirmat que aquest sigui el seu darrer any. Segur que les mirades de reüll entre l’un i l’altre seran la tònica de totes dues carreres, en les quals participarà el més granat del panorama actual.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!