Sis Nacions: Irlanda i Gal·les necessiten el primer triomf

El Torneig de les Sis Nacions arriba aquest cap de setmana a la seva segona jornada després dels intensíssims tres partits de dissabte i diumenge passat. Altre cop tenim doble ració de rugbi el dissabte i un tercer partit en diumenge i el protagonisme d’entrada serà pels dos equips que van saldar amb combat nul el seu primer partit, Irlanda i Gal·les.

Ja dèiem en la prèvia del Sis Nacions que podíem considerar aquests dos equips com els màxims favorits en vigència i el seu empat a l’Aviva Stadium de Dublín va confirmar la igualtat regnant entre totes dues. Un empat no és bon aliat en aquesta competició i les obliga a no cedir cap altre punt i les coses se’ls posen de cara en una segona jornada en què juguen contra dos rivals teòricament inferiors.

Punt i apart mereix l’Anglaterra d’Eddie Jones, que va saldar amb professionalitat i molt d’ofici el repte de la Calcutta i, sent la primera selecció líder, el seu camí sembla més planer que no pas dies enrere. Faran bé però els de la Rosa de no confiar-se sobre la gespa olímpica de Roma: Itàlia va donar molt bones sensacions a París.

Repassem, doncs, els partits de la segona tanda:

Irlanda, contra la seva incomoditat històrica a París

França-Irlanda. Stade de France. Dissabte 13. 15:25h.

Saint Denis torna a ser el primer plat del menú rugbístic del cap de setmana però aixeca el teló amb un rol ben diferent per la seva selecció amfitriona. Dissabte passat la selecció de Guy Novès era la favorita i tot i això va suar la cansalada per batre una Itàlia més consistent en moltes fases de joc. El resultat del Gall va ser un triomf amb força peròs i la seva afició, exigent de mena, fa bé de no fer-se gaire il·lusions –encara– amb un equip completament renovat, en el que les peces encara grinyolen. Potser sí que França va ser menys especulativa i atrevida però els brots verds són encara incipients tot i la bona pinta que fa el jove Vakatawa, provinent del “sevens”.

Aquesta França rep Irlanda, que va començar el Sis Nacions com a gran favorita i que ella sola es va ficar en un embolic considerable en enviar a dida la seva bona arrancada desapareixent de la gespa de casa seva i possibilitant que Gal·les empatés i fins i tot aspirés a la victòria. L’equip verd va tornar a ensenyar una cara irregular, capaç d’alternar seqüències de gran vivacitat en la línia més moderna de l’esport amb una opacitat absoluta en les seves línies. A més París és un dels camps que històricament més els costa als del país de la Guinness. El partit promet.

Els del Trèvol són més equip que els francesos, no poden fallar i són els actuals campions. Si juguen sense complexes han de guanyar fàcilment una França encara “in progress”. Previsió de 35 per cent per França i 65 per Irlanda.

El Millenium, plaça molt difícil per Escòcia

País de Gal·les-Escòcia. Millenium Stadium. Dissabte 13. 17:50h.

Cardiff rebrà amb les seves carismàtiques flamarades a la seva selecció nacional, força endollada després d’aconseguir puntuar a Dublín on a estones va semblar sodomitzar la poderosa Irlanda. L’equip de Gatland segueix fidel al seu esperit i estarà pendent de l’estat físic d’un bloc contrastat per plantejar un partit pel que són més que favorits.

L’equip del Drac, amb la direcció de Davies com a gran virtut, pot plantejar dificultats a una Escòcia jove i descarada, amb Cotter d’entrenador que vol emular precisament la versió de la seva rival a inicis de la dècada. L’equip del Card no va poder cantar victòria contra Anglaterra i això li sumarà al·licients per intentar una gesta que no seria una sorpresa. Escòcia ha d’intentar jugar a més i no caure en el seguit de paranys de davantera en els que Anglaterra va saber enfangar un combat que els d’Edimburg volien un punt més alegre. No és una “match ball” però els dubtes poden tornar a Escòcia amb un mal resultat. Està en joc saber si el bon nivell del Mundial va ser esporàdic o pot ser el seu nou paradigma

Gal·les sempre és favorita jugant a casa i Escòcia ha de demostrar que té altres recursos a més dels xuts a pals de Greg Laidlaw. Li donem un 65 als locals i un 35 als visitants.

La irreverència contra la Rosa

Itàlia-Anglaterra. Stadio Olímpico. Diumenge 14. 15h.

El darrer partit del cap de setmana es disputarà a la capital italiana i suposa la segona prova de foc per Eddie Jones, el flamant nou seleccionador anglès. L’australià ja ha anunciat que la seva inspiració en el joc dels jugadors de Sa Majestat s’anirà notant poc a poc, com si d’un reg gota a gota es tractés. Per això, precisament, és oportú no extreure grans conclusions del primer partit anglès a Edimburg i sí redoblar els ulls per analitzar com, amb menys pressió i a camp més obert, pot evolucionar a Roma.

Parem màquines, però. L’Stadio Olímpico no és cap catifa verda sobre la que es pot desfilar de qualsevol manera i s’ha convertit en un feu cada cop més difícil. Fa dos anys Anglaterra ja hi va suar i Itàlia, en el comiat de l’exentrenador de la USAP Jacques Brunel del càrrec, vol confirmar la bona versió que va ensenyar a París. No es deixin influenciar per la història i seguin davant la televisió, on l’ortodòxia de la Rosa veurà un desafiament ple d’irreverència dels transalpins.

Anglaterra és favorita però menys que en anteriors visites a Roma. 40 per cent per Itàlia i 60 per cent pels anglesos.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU