El Barça es guanya el dret a somiar El conjunt blaugrana va derrotar l’Hernani 10 a 22 a la semifinal de Copa

Els de Sergi Guerrero disputaran la final per un títol després de 34 anys de sequera

Era el dia marcat al calendari. El dia que el Barça havia de fer la feina bruta i trencar amb un malefici de més de 34 anys. No va ser fàcil, no va ser agradable, però l’equip de Sergi Guerrero no va fallar i jugarà la final de la Copa del Rei davant l’Alcobendas gràcies al triomf aconseguit a Hernani per 10 a 22.

Jaume Magré atent a la touche durant la primera meitat. Foto Oriol Roma

Al poble basc els catalans es van trobar exactament el que esperaven: una piscina de fang. El Landare Toki va sucar i remullar els jugadors d’ambdós equips durant 80 minuts, tenyint de marró samarretes, pantalons, botes i pell.

El mateix escenari i situació que van provocar la derrota del Barça fa un mes en lliga no va sorgir efecte ahir; els barcelonistes portaven la lliçó apresa i van confiar en el que millor els surt aquesta temporada: la defensa.

Una vegada més els placatges i la pressió van traduir-se en victòria per a uns culers que van saber portar l’acció al camp basc o entre les dues línies de 40 gràcies al bon joc amb el peu dels backs, però especialment de Bautista Güemes, altra vegada protagonista. L’obertura argentí va sumar 17 dels 22 punts culers (cinc cops i una transformació) i confirma novament que sota la seva direcció tot és possible.

Bautista Güemes no va fallar ahir. Foto Edu Rois

A pel títol

El xiulet final de l’àrbitre corroborava el que fa mesos que s’insinua: aquest Barça és competitiu. Molt competitiu. Una plantilla prou equilibrada i la direcció de Sergi Guerrero i Felipe Martínez estan posant el Barça de rugby en una posició en què no es trobava des de feia dècades: la disputa per un títol.

La darrera copa que ha aixecat el conjunt blaugrana data del 1985, precisament una Copa del Rei que va aconseguir derrotant el CDU Valladolid a la final. El Barça es troba ara en disposició d’acabar amb la sequera i trencar amb un malson que ha durat 34 anys.

L’estat del camp i la climatologia van condicionar el partit. Foto Edu Rois

34 anys de pedres al camí, problemes amb les instal·lacions i poca o nul·la notorietat esportiva. Però la bona feina dona els seus fruits i els culers deixen enrere el passat per mirar cap al futur. L’època dels malsons ha acabat. Ara toca somiar.

La Fosbury 32 mira al futur!