Jordi Murphy, en una imatge d'arxiu. Foto: IRFU

Al rescat d’Irlanda Jordi Murphy es converteix en el tercer català al Mundial de Japó i ja serà titular contra Rússia aquest dijous

Entre Irlanda i el Japó hi ha un fotimer de quilòmetres i un vol d’aquells que es fan pesats perquè sí. Però fa fies l’avió el va agafar un homenot que deuria anar content com un gínjol. No se n’anava a gaudir del país ni a buscar ametllers florits. Anava a defensar la samarreta del seu país: el màxim honor esportiu al que un irlandès pot aspirar. Es diu Jordi Murphy.

El Mundial de rugbi de Japó és a punt de completar les seves primeres dues setmanes de competició i de moment el balanç és satisfactori. Estadis plens, bons partits i algunes sorpreses notables. Fins i tot extraordinàries. La més sonada sens dubte succeïa dissabte passat quan la selecció local abatia a Irlanda, una de les més fermes aspirants al títol. Els nivells i escalafons del rugbi sempre són exagerats i qualsevol alegria d’un país “petit” contra una de les grans potències és una nota fora de pentagrama, quelcom fora del guió, una fava enorme i fefaent enmig del tortell de postres.

Irlanda va perdre amb una selecció japonesa molt concloent i això ja està fet. Esportivament no és cap hecatombe ni tan sols pels mateixos irlandesos. No està clar que no acabin primers de grup i hauran de tenir tots els sentits pendents del Japó-Escòcia del 13 d’octubre per veure com acaba el grup A. Saber-ho és clau perquè a quarts els integrants d’aquest grup es creuen amb Nova Zelanda i Sud-Àfrica, primera i segona del grup B. La mala peça al teler la tenen amb uns o altres però a ningú escapa que una Irlanda que s’havia marcat un itinerari a la competició per evitar els All Blacks podria veure’s abocada a enfrontar-s’hi a quarts.

Una Irlanda que ha de respondre

Irlanda ha de respondre a les moltes crítiques i dubtes sorgits arran de la desfeta amb Japó vencent tota la resta de partits amb bonus ofensiu i esperant. Però sobretot ha de recuperar bona part de l’orgull perdut en l’escotilló de l’altre dia. Diguem-ho clar: els seus rivals a partir d’ara en la fase de grups tenen números per rebre per partida doble, pel propi partit i per la mala passada de dissabte passat.

Amb Sexton i amb Murphy

La reacció irlandesa comença aquest dijous contra Rússia i el quinze titular nomenat pel nova-zelandès Joe Schmidt per a la selecció del trèvol presenta dues grans novetats. L’una és el retorn del millor jugador del món de l’any passat, Jonathan Sexton, tot i arrossegar lesions i molèsties. El missatge és clar: sense mitges tintes. L’altra gran novetat és la del català Jordi Murphy, a qui havíem deixat imaginant-lo feliçoi camí de Japó. Havia quedat fora del Mundial en la primera selecció i ara serà titular.

Irlanda va convocar a Jordi Murphy per a substituir al tercera línia Jack Conan, que es perdrà la resta del torneig en trencar-se un peu. Literalment, al partit de dissabte passat. Això obre la porta al back que juga a l’Ulster. Serà directament titular, aquest dijous a Kobe. De res a tot per al tercer català del Mundial, a sumar al francès Guilhem Guirado i l’àrbitre Mathieu Raynal.

Una oportunitat d’or

En Jordi és un flanker molt potent a qui li ha caigut del cel una oportunitat d’or. Si Schmidt l’ha situat de bones a primeres de titular vol dir que té minuts per mirar de demostrar la seva eficàcia i voracitat habitual i qui sap si acabar sent important també quan vinguin els All Blacks, els Springbooks o qui es creui amb una selecció que, malferida com està, encara serà més perillosa.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!