Anna Boada durant el discurs per recollir el premi / Federació Espanyola de Rem

Anna Boada anuncia la seva retirada per una depressió La remera barcelonina feia tàndem amb Aina Cid camí dels Jocs Olímpics de Tòquio

La Gala de la Federació Espanyola de Rem ha sigut l’escenari on Anna Boada ha decidit anunciar la seva retirada de l’esport d’elit

Anna Boada i Aina Cid han estat premiades com les millors remeres de l’any 2018 per al Federació Espanyola de Rem. Un premi cantat després que la parella catalana aconseguís la medalla de bronze al darrer campionat del món celebrat a Plovdiv, a Bulgària, en un podi històric en la modalitat de dos sense timoner per al rem català. La medalla se sumava a altres fites del duo com els podis a la copa del món (amb medalla de plata inclosa també el 2018) o la final olímpica de 2016. Una progressió que sens dubte les convertia en un dels tàndems de referència de l’esport català de cara als Jocs Olímpics de Tòquio.

Boada i Cid, amb el seu primer bronze internacional en una prova de la copa del món de 2016

Anna Boada, però, no competirà al Japó. Amb 26 ha anunciat la seva retirada de l’esport d’elit després de fer públic que ha patit una depressió durant el seu discurs a la gala de la Federació Espanyola celebrada a les instal·lacions del COE. L’esportista de l’Olímpic Barcelona, llicenciada en medicina, ha ofert el seu testimoni amb la voluntat que pugui ser útil per a altres remers i esportistes que puguin patir la mateixa situació que ella: “Crec sincerament que no sóc ni seré l’única esportista d’elit que necessita ajuda per gestionar tantes emocions“. Sens dubte, un testimoni colpidor i valent que és imprescindible que tingui visibilitat entre esportistes i aficionats a l’esport.

Discurs íntegre d’Anna Boada

“Moltes gràcies per aquest reconeixement. Gràcies Aina per la teva perseverança i capacitat de superació. Gràcies als entrenadors per confiar sempre en les nostres capacitats. Gràcies Núria Domínguez per obrir-nos les portes de l’èxit. En definitiva, gràcies a tots els que ens heu donat suport en tot moment perquè aquest somni es fes realitat.
Sé que hauria de ser breu i em sap molt greu interrompre la dinàmica de la celebració. Només necessito dos minuts més.
Lamentablement em costa acceptar que aquesta vegada no he sigut capaç de trobar les forces per continuar lluitant.
Les malalties no les triem, de vegades ni les acceptem, especialment quan parlem de problemes de salut mental. Avui en dia té molt més reconeixement una fractura de braç que la depressió l’ansietat.
El més complicat d’una depressió no és caure. El més difícil és no saber quan tornaràs a tocar el terrar per poder començar a aixecar-te. La solitud t’envaeix per la vergonya de ser jutjada, que la gent sàpiga la veritat, que tinguin por a apropar-te a tu per evitar contagiar-se. El bucle comença a alimentar-se i et trobes realment perduda.
Potser me’n vaig adonar massa tard, potser no vaig saber trobar l’ajuda adequada en el moment precís, potser la gent propera a mi no estava preparada, potser ni jo mateixa era conscient del punt fins on podia arribar a enfonsar-me. He deixat de buscar culpables, de preguntar-me a mi mateixa que hauria passat si hagués pres altres decisions. Al final he sigut jo la perjudicada, ja que el món ha seguit girant mentre jo estava paralitzada sense saber com continuar.
Només he volgut explicar la meva història per conscienciar als aquí presents que només els esportistes sabem els límits de pressió als que estem sotmesos any rere any. Crec sincerament que no sóc ni seré l’única esportista d’elit que necessita ajuda per gestionar tantes emocions. M’agradaria que hi hagués alguna forma de donar-nos suport durant les crisis, però també com a prevenció abans que sigui massa tard.
Aquí estic per al que qualsevol remer necessiti ara o en el futur. Desitjant que per a ell o ella no sigui massa tard i pugui gaudir d’aquest gran esport de la manera que a mi m’hauria agradat seguir gaudint”.
Aina Cid (CN Amposta) forma parella ara al dos sense timoner amb Virginia Díaz (Raspes de Getxo). Fa uns dies van guanyar la medalla d’or a l’Open de Banyoles.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!