Genovès, el gran mite de la pilota valenciana. Foto: PilotaViu

Mor el Genovés, el millor pilotari de la història Consternació al País Valencià per la falta del pilotari, una llegenda respectada i aclamada pel poble

Consternació social absoluta aquest darrer dia de juliol al País Valencià per la mort de Paco Cabanes, el Genovés. La vida del Genovès s’ha apagat als 66 anys i sense ell la pilota ressona menys, rebota més trista. Les mostres de record, homenatge i condol seran generals. No pot ser d’altra manera. 

Parlar del Genovés és fer-ho d’un dels mites més grans que ha donat l’esport de casa nostra . Al País Valencià és, probablement, l’esportista més mitificat i recordat. El gran nom al que s’associa la Pilota Valenciana: senzillament el millor pilotari de la història.

Comencem per l’inici: el nom. Paco Cabanes, es deia, tot i que sempre va competir com El Genovès, el nom homònim del seu poble de procedència. De menut jugava a les modalitats bàsiques i quotidianes de pilota com el raspall, analitzant el domini de la tècnica dels majors. Va ser un murri i obstinat aprenent que quan va fer el salt a la disciplina d’Escala i Corda acabaria esdevenint el millor esportista d’aquest esport històric. Obrer i proper, El Genovés treballava a Benissa quan els 17 anys va decidir fer el pas al joc professional: va progressar de forma més que explosiva i ben aviat va esdevenir una figura, un dels jugadors que més omplia els trinquets, de qui més parlava l’afició.

Es pot dir que va jubilar el mite anterior de la pilota, El Rovellet, i ho va fer gràcies a un físic imponent que dotava el seu braç d’una força diferenciadora. Aquest és el tret clar que va singularitzar i ha mitificat la figura de Paco Cabanes: una pegada devastadora, potentíssima, que sap mantenir durant tota la partida.

Una partida a Pelayo, la dècada dels 80

Molta força a totes dues mans

El Genovés colpejava amb totes dues mans i va fer gran el seu mite prioritzant sempre l’espectacle. Així, és estimadíssim com exemple de la popularitat de la pilota (un esport volgudament menystingut al costat de la disciplina cosina basca, a nivell estatal) per anècdotes com la d’acceptar partides en inferioritat numèrica o jugant amb una sola mà. Ell sempre volia que hi hagués espectacle i els aficionats més veterans sempre el recordaran associat a l’honor màxim en el joc: mai cap pilota és impossible i sempre es lluita fins el final.

Veient el seu palmarès, tant aquesta glossa com el mite generat poden semblar exagerats. Però és que el que ressalta encara més el referent és que El Genovès va suposar el revulsiu per un esport que va passar de quasi minoritari a ser de les transmissions més populars a televisió. Fins a l’epíleg de la carrera de Cabanes no es crea el Campionat Especial d’Escala i Corda i tot i això se n’embutxaca sis títols. Ho fa, com totes les llegendes, consolidant rivalitats històriques com les que va tenir amb Enric Sarasol o Alfred Hernàndez Fredi. Per comprendre la potència de la seva trajectòria n’hi ha prou amb tornar a veure el seu últim partit: final de 1995 i un Genovès amb 40 anys aixafa un gran Álvaro Navarro, de 20.

A El Genovés tot el país li deu la reviscolada de la Pilota, un dels esports nacionals de casa nostra. També que des l’endemà de la seva retirada hagi seguit fent de promotor i ambaixador d’aquest esport. Avui plora tot el país i serà qüestió de dignitat i memòria que la importància que ha tingut Cabanes quedi, se’n parli i consti. La seva llegenda hi serà mentre hi hagi xiquets que juguin a pilota.