No molesteu, hi ha un 6 Nacions en disputa

Classificació Sis Nacions

 

// Una opinió de Cugat Comas // cugat@fosbury.cat //

Aquest dissabte s’enllacen tres partits de la jornada final, amb tres aspirants al títol

Dissabte no molesteu, que s’està jugant un 6 Nacions. L’avís podria estar imprès a un d’aquells corbatins de paper que es pengen als hotels o pensions. Vindria a simbolitzar allò que els amants del rugbi senten de cara a la darrera jornada del torneig més vell de la pilota ovalada, del més mític i líric. Aquest dissabte es disputa la cinquena jornada del 6 Nacions i s’enllaçaran tres partits seguits, cadascun amb una de les tres seleccions que encara aspiren a guanyar el torneig. La diferència de punts acumulada decantarà la balança, pel que tant Itàlia contra Gal·les, com Irlanda contra Escòcia com Anglaterra contra Franca han de sortir despietadament a l’atac. A buscar punts com bojos. A intentar escriure el seu nom, de nou, al palmarès.

En espera que, aquest setembre, el Mundial copi l’atenció dels amants d’aquest esport, tenim el 6 Nacions més viu dels darrers anys, amb un panorama obert. A quarts de dues, a quarts de quatre i a les sis. Realment si no ens volem perdre detall dissabte toca fer el vermut, dinar i les copes o cerveses davant la televisió. Sí, amb la mateixa passió obsessa que l’endemà molts jauran a les nou de la nit pendents del clàssic de la Lliga Espanyola. És cap de setmana de comandament i gaudi. I tot en televisions de pagament, que un dia ens faran pagar per respirar!

No ha estat, aquest, el millor 6 Nacions perquè cada equip ha fallat en alguna ocasió. Irlanda era la darrera selecció que aspirava al Grand Slam però va ser abatuda per la Gal·les de Galtland, a qui molts ja cantaven les absoltes. L’Anglaterra de Lancaster ha mostrat grans sèries de joc però l’han penalitzat baixes de pes a les alineacions. La selecció de l’Illa Maragda, en la setmana de Sant Patrick’s, vol revalidar títol i ho fa, per cert, amb un català força protagonista: Jordi Murphy.

En qualsevol altre esport, una darrera jornada de competició amb tres aspirants al títol contra tres que ja no hi poden fer res seria sinònim de, com a mínim, sospita d’aberració competitiva. En rugbi no. En rugbi la competitivitat no es negocia ni es modula i cada partit té en joc, en paral·lel al resultat, l’honor d’un país en mans de 15 homenots.

Per això, també, cal ser dissabte davant la televisió. Per veure com la França erràtica de Philippe Saint-André intenta aigualir la festa de la gran rival, Anglaterra, al partit anomenat ‘Le Crunch’ amb més de 100 anys d’història. Per veure, també, com Escòcia busca evitar una cullera de fusta com a perdedora de tots els partits per la qual ha fet mèrits d’evitar. O per la Itàlia de Jacques Brunel, a qui segueix costant escalar posicions però manté la vivacitat i el sentiment per bandera.

Per tot això valdrà la pena dissabte. De debò. Si us agrada l’esport en majúscules, dissabte no quedeu fins després de les vuit tocades. I si us estimeu algun aficionat del rugbi no el molesteu. La cosa és seriosa. Ens estem jugant un 6 Nacions.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!