La campanya “Provem-ho en català. Molt per parlar. Molt per viure” impulsada per la Generalitat de Catalunya per promoure l’ús del català té en l’esport un dels seus eixos principals. Així ho constata un dels pòsters elaborats per a l’ocasió amb protagonisme per a la Queta, que ha reviscut 18 anys després d’aparèixer per primera vegada a les nostres vides. Aquesta Queta renovada, moderna i diversa apareix a escena amb diversos elements esportius: una raqueta i una pilota de tennis, una pilota de bàsquet, una cinta per córrer i un estic d’hoquei. La Queta, doncs, també és esportista, en una decisió presa a consciència: l’àmbit de l’esport és clau en l’ús social de la llengua i esdevé una prioritat comunicativa de la campanya.
En els darrers mesos hem vist com el debat sobre l’ús del català a l’esport del nostre país s’ha fet més visible als recintes esportius, amb desenes de clubs i múltiples seleccions catalanes fent-se fotos amb les pancartes de la campanya “L’esport treu la llengua”, impulsada per Òmnium Cultural i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Paral·lelament, el Govern de Catalunya ha activat la citada campanya “Provem-ho en català. Molt per parlar. Molt per viure” i treballa per incidir directament en el teixit de clubs esportius d’arreu del territori.
El retorn de la Queta
Per tot plegat a la revista Fosbury #42 reprenem el fil del vincle entre esport i llengua que vam desenvolupar a fons l’estiu passat (Fosbury #40 sobre Llengua, esport i Països Catalans), i ho fem amb una entrevista a Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que ràpidament ens fa cinc cèntims de la recuperació del personatge de la Queta: “Tenim constància que era un personatge que s’havia rebut bé, que per una part de la població era simpàtic, motivador i donava joc amb la canalla. Ens permet recuperar un esperit positiu, de sumar-nos tots a una mateixa causa. L’hem actualitzat en indumentària i aparença, l’hem portat al món del 2023. Hi ha molta gent que ha vingut de fora que no coneixia la Queta i hem volgut que també s’hi pugui identificar. Per això té indumentàries diferents, colors diferents, cabells diferents, perquè hi ha una cosa molt important de recordar i és que la llengua té accents i maneres de ser parlada diferents“.
El lema de campanya parteix d’una acció adreçada a tothom, tal com explica Vila: “El ‘Provem-ho’ és molt important perquè fa referència a dues coses. La primera és animar les persones que encara no s’han llançat a fer el primer pas de parlar en català, perquè serà la manera que ells mateixos se sentiran millor integrats i inclosos dins d’una societat que té el català com a llengua pròpia. D’altra banda també és una crida a la gent que ha rutinitzat l’abandonament del català en moltíssimes situacions. Aquest comportament és letal per la llengua. Què fa que una llengua s’aprengui? Que te la parlin. Si no te la parlen, no la pots aprendre. És tan senzill com això“.
Estendre el català a l’esport
Un dels actuals eixos de treball de la secretaria de Política Lingüística inclou la secretaria general de l’Esport i de l’Activitat Física per mirar de desplegar un missatge nítid: la importància de fer ús del català en l’àmbit esportiu. La voluntat és fer un desplegament capil·lar que arribi als clubs, a les seves direccions i al conjunt dels sectors esportius del país, i per això s’està fent una feina de formigueta que ben aviat ha de donar els seus fruits. Partint de la idea que l’esport té com a funció bàsica afavorir la cohesió social, la campanya vol insistir en la importància que el català participi d’aquesta funció.
Francesc Xavier Vila ho sintetitza en un exemple concret: “Quan un club contracta una persona de forma indefinida, li diu que funciona en català i que si cal l’acompanyaran al consorci per matricular-se a fer classes de català? Li està donant el vocabulari de l’esport en català perquè el sàpiga? Com a entitat el missatge ha de ser: aprèn català, perquè tu ets un referent i volem que donis exemple“. A més, recalca que hi ha molta feina per fer: “En l’ambient extraescolar, distès, els monitors i entrenadors són referents. Si ells no fan el seu paper de referent lingüístic en favor del català, l’estan fent en contra del català. Això té un efecte devastador pel català, perquè està expulsant-lo de la vida real“.
Els objectius de la campanya
Més enllà dels reptes en l’àmbit de l’esport, la campanya “Provem-ho en català. Molt per parlar. Molt per viure” ha establert tres grans objectius generals. Són els següents:
- Reforçar els valors de cohesió i tolerància associats a la llengua catalana perquè tots els ciutadans, amb independència de la seva llengua habitual, la percebin com una llengua compartida.
- Motivar els ciutadans per tal que, partint de l’ús lingüístic de cadascú, facin petits gestos d’increment d’ús, tant si ja el fan servir habitualment com si només el fan servir esporàdicament o en poques ocasions.
- Diluir o reduir els prejudicis sobre la llengua de l’interlocutor a partir del seu aspecte o ocupació, facilitant la percepció que emprar més el català és un bé col·lectiu.
