Llançament de tonyina: el martell australià Un esport d'origen pescador que es manté com el gran al·licient d'un festival aussie

Ens fixem en una de les tradicions esportives més singulars d’arreu del món

Aquest mes de gener Port Lincoln organitza una nova edició del Tunarama Festival, el moment més esperat de l’any en aquesta població australiana que més enllà de desfilades i cerimònies de tota mena té una activitat estrella en el “Tuna Toss“, el campionat del món de llançament de tonyina que cada any aplega més gent vinguda d’altres indrets del món i disposada a llançar un exemplar del peix mort de 10 quilos (o una rèplica del mateix) com més lluny millor. L’èxit de la prova és tan gran que ja compta amb rèpliques de competicions en categories infantils que substitueixen la pesada tonyina per un salmó o, per als més petits, unes gambes.

Com qualsevol tradició, el llançament de tonyina té una explicació històrica que ha anat mutant fins al campionat actual. L’any 1979 dos membres del Comitè del festival van idear una nova competició que fos espectacular i divertida i que identifiqués el certamen amb la tradició de la indústria pesquera de Port Lincoln. Per inspirar-se es van fixar en el mètode de descàrrega tradicionals dels vaixells pesquers, que seguien un camí manual rudimentari: els homes es desplaçaven a les cobertes dels vaixells i des d’allà llançaven els peixos als camions que esperaven al port. Davant l’enorme demanda de treball, els responsables del port van establir com a criteri que cada dia treballarien aquells que llancessin un peix el més lluny possible. Feien una prova curta i els més forts tenien una jornada de feina garantida.

Ràpidament aquell sistema va derivar en petites juguesques entre els homes de Port Lincoln que competien entre si per veure qui enviava més lluny el peix. Els organitzadors del Festival van decidir exportar aquest mètode com a competició provant diferents tipus de peix i de mida fins que van optar per la tonyina com a base del concurs. Tot plegat encara va agafar més volada quan la idea va anar definint un reglament i, especialment, amb l’arribada dels primers llançadors de martell a la prova.

Ubicats dins un cercle d’on no es pot sortir i amb el peix lligat a unes cordes, certament la prova de llançament de tonyina és equiparable a la modalitat atlètica del llançament de martell. Especialistes en aquesta disciplina són els que han llançat la tonyina més lluny que ningú al llarg de la història, amb rècords establerts per Sean Carlin el 1998 amb 37.23 metres en categoria masculina i per Brooke Krueger el 2002 en la femenina amb 21.25 metres. Tots dos eren llançadors de martell.

Inicialment pensada com una competició per homes emulant els treballadors del port, les dones ràpidament també van veure les portes obertes del campionat.

Actualment el campionat del món de llançament de tonyina és un esdeveniment obert a tots els públics en una primera fase de qualificació que fa ús d’una rèplica artificial d’un peix i que dona accés a la final on sí que es fa servir una tonyina morta com a projectil.

El Tunarama Festival, l’eclosió dels esports més singulars

Més enllà del Tuna Toss la cita australiana programa un munt de competicions singulars, algunes més esportives i altres de vessant més gastronòmic (campionat de menjar síndries o campionat de pelar gambes), sempre intentant generar ambient festiu popular. Cal destacar, sens dubte, la clàssica estirada de corda entre els serveis d’emergència de la zona, una espècie de raid d’aventura, curses a peu i d’aigües obertes, una carrera fent rodolar barrils i, sens dubte la millor de totes, una regata amb “embarcacions” que els participants han de construir en un temps màxim de 2 hores just abans de llançar-los a l’aigua i veure si són capaços de flotar amb el primer contacte amb l’aigua.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!