La premsa rosa de l’esport Nou informe de l'Observatori Crític dels Mitjans

Els quatre diaris esportius més venuts a l’estat espanyol compten amb seccions de pur clickbait i de premsa rosa als seus portals web.

El mes d’octubre Paula Badosa ha aconseguit el millor resultat de la seva trajectòria com a tennista professional en un Grand Slam arribant fins als vuitens de final a Roland Garros. Els mitjans esportius han cobert la seva evolució al torneig, amb canvi previ d’entrenador inclòs i victòria sonada davant l’ex campiona Jelena Ostapenko, demostrant un cop més que el tennis és un dels esports on homes i dones reben una atenció periodística més equilibrada per part dels mitjans. Malgrat això, Badosa també ha estat “notícia” per motius extraesportius i és aquest darrer cas el que l’ha portat a tenir una presència no desitjada en més mitjans de comunicació en forma de premsa rosa.

Per contextualitzar el cas als lectors de la Fosbury: s’ha fet una intromissió a la vida privada de la tennista arran d’una trobada seva amb el presentador de ràdio i de televisió David Broncano. La premsa rosa antiperiodística de tota la vida, vaja. A l’Observatori Crític dels Mitjans esportius, però, aquest cas ens serveix per fixar-nos en la resposta dels quatre grans diaris esportius de l’estat espanyol: Mundo Deportivo, Marca, Sport i As. Tots quatre han seguit l’evolució esportiva de Paula Badosa a les seves seccions poliesportives i han fet cas omís a la trobada o bé no li han donat transcendència. Detectem una menció completament innecessària en un perfil d’Ángel Rigueira a Mundo Deportivo després de classificar-se per als vuitens de final (“fue pillada junto al presentador David Broncano, cuyo nombre no ha salido de la boca de la tenista”), però és l’excepció de perfils, cròniques i entrevistes que en la resta de casos se centren en l’àmbit esportiu.

Tots aquests mitjans, però, juguen la seva carta amagada a internet per fer-se ressò de la trobada entre Broncano i Badosa: la secció no esportiva pensada per recaptar clicks, augmentar el nombre de visites del mitjà de comunicació i tenir més capacitat d’atraure publicitat o ajudes públiques. En definitiva, una secció que combina actualitat amb noticies porqueria per ajudar a sostenir el mitjà. D’aquesta manera, “Fuera de Juego” a Sport, “Otro Mundo o Vaya Mundo” a Mundo Deportivo, “Tiramillas o Buzz” a Marca i “Tikitakas” a As són un niu de notícies sensacionalistes etiquetables sense cap mena de dubte com a premsa groga o premsa rosa. Així doncs, en la prèvia de Roland Garros i amb el torneig parisenc ja en marxa Sport va publicar “David Broncano y su nueva novia se dejan ver por Madrid”, Mundo Deportivo “Así es la tenista Paula Badosa, nueva novia de Broncano” i també “Primeras imágenes de David Broncano y Paula Badosa, juntos”, Marca “David Broncano habría encontrado el amor junto a la tenista Paula Badosa” i As “David Broncano, pillado besándose con la tenista Paula Badosa”.

Als quatre grans mitjans convé afegir-hi una menció a Superdeporte, l’esportiu de referència al País Valencià, que també compta amb una secció porqueria titulada “Buzzeando” que va publicar “¿David Broncano tiene nueva novia?” amb referències al text tan exactes com “esta tenista” o “una tenista profesional” per referir-se a la jugadora catalana, o una galeria d’imatges “Esta es Paula Badosa, la nueva novia de David Broncano”. De fet, tots els textos esmentats comparteixen algunes característiques comunes: sempre van acompanyades d’imatges de la jugadora no vinculades al tennis (sovint enllaçant directament al seu perfil d’instagram) i la notícia sempre pivota sobre el presentador. La tennista esdevé un mer complement, fins i tot quan es fa referència al tennis i es prioritza l’afició que té el presentador per aquest esport per davant del talent professional de Badosa (“su nueva novia está relacionada con una de sus grandes pasiones”). Les “no notícies” publicades reblen el clau amb peus de foto tan engrescadors com “la joven comparte imágenes de su vida personal en instagram” o “ninguno de ellos ha querido confirmar dichas habladurías”.

Una conclusió d’aquest cas concret és que els mitjans esportius esmentats aprofiten les seves seccions volàtils vinculades a conceptes com “vida”, “oci”, “gent”, ”televisió” per guanyar clicks fins i tot renunciant a tractar els lectors com a aficionats a l’esport. No té cap sentit que un mitjà que publica tres o quatre cròniques de partits i una entrevista sobre Paula Badosa publiqui simultàniament una notícia on ha d’explicitar que aquesta persona (“la nòvia”) és una jugadora de tennis. És el calaix de sastre de les escombraries i sembla que allà tot s’hi val, però xoca de ple amb els compromisos que aquests mitjans han signat amb la campanya “T’ho estàs perdent” impulsada a principis de 2020 per la Generalitat de Catalunya, el Consell Audiovisual de Catalunya i la CCMA, per exemple en l’acord que compromet el mitjà a “centrar la informació en la pràctica esportiva i no en aspectes anecdòtics, trivials, sensacionalistes o personals, que no són de rellevància”.

Continguts sexistes i cosificació de les dones

A “Tiramillas/Buzz”, “Otro Mundo”, “Fuera de Juego” i “Tikitaka” s’hi apleguen notícies del cor, sobre el coronavirus, sobre les eleccions als EUA, sobre el canvi d’hora, sobre els X llocs que no et pots perdre si…, sobre novetats en la programació televisiva o sobre propostes gastronòmiques. Tot allò amb potencial per atreure l’atenció del lector, especialment si va acompanyat de titulars cridaners, és vàlid per ser convertit en notícia. En aquestes seccions és on la cosificació de les dones i la seva sexualització esdevenen accions habituals i qualsevol codi deontològic digne seria suficient per eradicar-les.

Si ens fixem només en notícies vinculades al món de l’esport, ens topem amb titulars que parlen de la “mida desproporcionada dels peus” de la parella de Cristiano Ronaldo, com de “sexi” espera la tornada del futbolista Mauro Icardi la seva nòvia, el “look desconcertant” de la parella de Jovic per anar a comprar al supermercat, com està d’”espectacular en el seu últim vídeo en roba interior” la parella de Neymar, com “enlluerna” la dona de Messi en la seva darrera foto a Instagram, el “look més sensual” de la quarantena, el “detall més picant”, el “topless més espectacular”, una “postura provocativa”… i un llarg etcètera de notícies similars en què el rol de les dones passa per dos factors: ser la parella d’un futbolista o esportista famós i ser notícia pel seu cos. També trobem la presentadora “explosiva” del sorteig de la champions o notícies similars d’altres dones vinculades a l’esport sense ser la “dona de”.

En aquestes seccions les dones esportistes brillen per la seva absència. Hi apareixen en comptagotes i sempre per una motivació no esportiva. Quan despunten per primera vegada poden ser qualificades com “la Kournikova de” l’esport en qüestió. L’atleta Alica Schmidt, per exemple, és una “influencer que està causant sensació a les xarxes” i alhora és “l’atleta més sexy del món”. La jugadora de golf Paige Spiranac és notícia per la “curiosa revelació” que fa de “jugar sense roba interior” o en una altra notícia per “jugar massa escotada”. Anant més enllà encara ens topem amb Renee Gracie, la “pilot que va canviar les curses pel porno”.

Més enllà de les seccions esmentades continuen apareixent notícies que van en una línia similar a la part esportiva del diari. Aquest mes d’octubre és el cas de la secció de tennis de Mundo Deportivo amb el titular “Serena Williams enseña sus fotos más sexys” que recorda a galeries d’imatges tan inefables del mateix diari com “Las 6 atletas más sexy de los Juegos Olímpicos de Invierno de 2018” el dia que s’estrenava la competició.

En aquest informe només fem referència a les entrades vinculables directament a l’esport, però cal ressaltar que aquests espais digitals dels diaris esportius constantment fan referència a dones despullades, en topless, “sexys” i similars en forma de notícia de clickbait sobre qualsevol dona “coneguda”, ja sigui actriu, influencer o cantant.

Super Rosa

Probablement el mitjà esportiu del nostre país que més aposta per unir premsa rosa i esport és el valencià Superdeporte, que té una secció titulada “Super Rosa” per explicar embarassos, casaments, infidelitats, ruptures i coses similars de les vides privades dels esportistes i les seves parelles. Malgrat que és una secció que podríem qualificar com a inactiva (la seva darrera entrada és de gener de 2020), el diari la manté viva en el seu portal on es poden trobar “notícies” de cosificació i sexualització d’esportistes de forma evident. El diari sí que ha apostat per actualitzar les fotogaleries “Super Rosa” aquest 2020, amb títols com “Estas son las chicas que entraron en el hotel de la selección de Inglaterra” o “Las fotos más sexis de Aurah Ruzi en bikini”, que tenen continuïtat argumental amb les fotogaleries de la secció “Buzzeando”.