La invenció del Tourmalet

Hi ha dubtes respecte a l’etimologia de Tourmalet. La versió amb més fortuna identifica ‘malet’ amb ‘mauvais’ (dolent), així que Tourmalet significaria volta dolenta o camí dolent, i serviria com a presentació de l’extrema duresa d’aquest port pirinenc, clàssic ascens al Tour. La versió menys suggerent i potser més ajustada a la realitat apunta que ‘malet’ significaria ‘élevé’, i Tourmalet seria només una volta o un camí alt o elevat.

Del que no hi ha dubtes és del moment en què el Tourmalet va passar a formar part de la història del Tour. Va passar a la primavera de 1910 quan el periodista de l’Auto, Alphonse Steinés, intentava recórrer en cotxe els 327 quilòmetres que separaven Luchon de Baiona amb el propòsit de demostrar que era possible incloure al Tour etapes pirinenques. Superats Peyresourde i l’Aspen,Steinés es va obstinar  a coronar el Tourmalet, el cim, a 2.115 metres, que estava nevat. Quan faltaven 4 quilòmetres pel cim, i el gel i la neu envaïen la calçada, el xofer va decidir que era suficient i Steinés va continuar sol el seu camí a peu.

Autor: Surreal Name Given / Flickr

Autor: Surreal Name Given / Flickr

Començava a fosquejar i ell no sabia -o potser sí que ho intuïa- que amb la seva marxa solitària estava construint el relat fundacional del “col du Tourmalet”. Enmig del fred, amb la humitat als ossos, la imatge del periodista entre la neu ascendint mentre el sol es retirava s’assembla a la d’un explorador perdut o a la d’un personatge novel·lesc que s’abandona per última vegada a la seva sort a la muntanya; com una imitació anticipada de Robert Walser, l’escriptor suís que el 1956 va donar el seu últim passeig entre la boira i la neu dels Alps, sense rumb, allunyant-se amb lentitud del manicomi de Herisau, en el qual estava internat.

Però resulta que Steinés era només un boig del ciclisme, el primer a contemplar el cim del Tourmalet com un port del Tour, el primer a coronar i en iniciar el descens, ja en plena foscor, defallit.

Obrir camins

El relat d’aquesta invenció del Tourmalet per al Tour continua amb l’angoixa del xofer que, alarmat per la tardança de Steinés, busca ajuda i, passada la mitjanit, encapçala una batuda per buscar-lo. S’imaginen el pitjor mentre avancen cridant el nom d’aquest periodista parisenc al que Henri Desgrange, director de L’Auto i organitzador del Tour de França, havia enviat a inspeccionar els Pirineus com qui envia a un company de batalla -a un subordinat- a desbrossar camins.

Des de la primera edició del Tour el 1903, Desgrange s’havia preocupat en anar polint el recorregut. Al contacte amb les muntanyes dels Vosges va saber que la proximitat del públic als ciclistes en els ascensos era un ingredient bàsic per perfeccionar l’invent. Intuïa que el Tour augmentaria el seu prestigi en les pistes forestals dels ports recòndits del sud de França, i creixeria amb aquesta emoció contagiosa que l’anava convertint, any rere any, en molt més que una cursa. I tenia raó.

Autor: Bruce / Flickr

Autor: Bruce / Flickr

“Ruta en bon estat”

Però passen les hores i Steinés no apareix. En algunes cròniques d’aquella angoixant nit, la neu i la boira són només el paisatge d’un territori ignot i estremidor, estilitzat i exagerat, com les notícies que havien anat construint el Tour a L’Auto en una acurada simbiosi entre esport i periodisme.

El relat, però, acaba bé. A les 03:00 troben a Alphonse Steinés. Potser extenuat, preguntant-se si tot allò tenia algun sentit, o potser conscient que a la seva història del descobriment del Tourmalet li faltava un final a l’altura. Només assumint aquesta segona hipòtesi es pot entendre que al matí següent, des del poble de Barèges, no tingués altra preocupació que enviar al seu col·lega i mentor un telegrama que ha passat a la història: “Superat el Tourmalet. Ruta en bon estat. Perfectament practicable“.

La desena jornada del Tour de 1910 va incorporar la temible etapa Luchon-Baiona. Va obtenir la victòria el francès Octave Lapize, que també va ser el primer a passar pel Tourmalet. I expliquen que aquell mític 21 de juliol l’heroi Lapize, només coronar l’Aubisque, va reconèixer a un dels organitzadors, un altre pioner, i encarant-se amb ell li va deixar anar: “Assassins!”. Tenia raó?

Publicat a Diagonal Periódico

Ja tenim aquí la Fosbury 34!