Pancartes i benderes independentistes són habituals al pavelló del Bordils.

Plantar-se contra la sentència El Bordils i el Sarrià no disputen el primer minut del seu partit de Copa en un gest que podria tenir repetició

L’àrbitre xiula l’inici del partit però un dels dos equips no es presta a jugar. Una plantada. Aquesta és l’arma simbòlica amb què els dos equips gironins de la divisió de plata de l’handbol estatal, el Bordils dimarts i el Sarrià de Ter dimecres, van voler fer palès el seu rebuig a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés independentista català.

Des de la publicació de la sentència dilluns el país està impactat i trasbalsat. Les mostres de rebuig a les altes penes de presó i inhabilitació als encausats en la macro-causa contra l’antic govern de la Generalitat van ser immediates. Comunicats, posicionaments, polèmiques. Clubs, entitats, federacions i esportistes a títol personal. En contra del tòpic buit de “l’esport no és política”, la branca de l’esport del país corresponia al funcionament de tot l’arbre. Que la sentència altera la normalitat és obvi i que és dificultós de gestionar aquesta alteració amb la competició regular és una embrolla a la que cada club i cada esportista s’ha d’enfrontar. Des de Girona, en aquest cas amb l’handbol, arriba una protesta simbòlica. La plantada.

Pancartes i benderes independentistes són habituals al pavelló del Bordils. Foto: Bordils

Competició estatal

Tant el Bordils com el Sarrià afrontaven com a locals, aquesta setmana, l’eliminatòria de Copa del Rei –per tant competició estatal, de la mateixa manera que juguen a la Divisió d’Honor B– com amfitrions. És un partit molt especial i esperat per totes dues aficions perquè comporta veure un tipus de partit i contra rivals diferents al del torneig domèstic, de la pròpia Lliga Asobal. No són partidets benèfics: és una ocasió molt esperada per les aficions fidels de tots dos conjunts però òbviament aquestes aficions van ser les primeres de sentir-se més partícips del que veien quan l’àrbitre –que estava informat del que passaria– va xiular l’inici del partit.

Quiets, en protesta

En temps de protestes i de reivindicació de preceptes com la protesta pacífica, els jugadors del Bordils es van situar a un lateral de la pista enlloc de fer-ho al lloc que els tocava com a defensors. I durant un minut no van disputar el partit. Els jugadors del Benidorm es van anar passant la pilota de forma passiva mentre tot el camp aplaudia l’acció. Senzilla, acotada, simbòlicament potent. Fins i tot feridora per algun mitjà poc avesat a que no combregar amb rodes de molí.

Els jugadors del Sarrià, plantats i aplaudint per la llibertat dels presos polítics.

El Sarrià, igual

24 hores més tard l’escena es repetia. El Sarrià es va situar en línia als sis metres mentre el Cangas, també d’Asobal, es passava la pilota. El pavelló era un clam cridant “llibertat presos polítics” amb nombroses pancartes, senyeres i símbols entre la grada. Per arrodonir el fet, quan es va començar a jugar a sobre va i els gironins van abatre el Cangas, un històric de l’Asobal, en una de les sorpreses de les jornades.

Marcarà precedent?
Es desconeix si més clubs de més esports es faran seva aquesta plantada com a mostra de protesta per la sentència. En tot cas queda clar que l’esport i els seus protagonistes són inherents a les preocupacions, problemes i reivindicacions de la societat de la qual formen part.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!