La dona que va posar la rítmica al mapa Mor Emilia Boneva, l'entrenadora de 'las niñas del oro', gran referent de la gimnàstica espanyola

El passat divendres, la Federació Espanyola de Gimnàstica va comunicar la mort de l’entrenadora Emilia Boneva (Sofia, 1938), que va marcar la història de la rítmica espanyola.

La búlgara va arribar a Espanya a principis dels anys 80 per dirigir la selecció de rítmica. Es va instal·lar en un xalet de Madrid amb totes les components de l’equip, acompanyada per la seva germana, Besela, que cuidava la casa, i el seu marit, Simeón, el xofer. Va crear en aquell xalet una espècie de centre d’alt rendiment per al conjunt, amb una cuinera que obeïa les ordres dels nutricionistes, un gos que detectava el menjar que les noies guardaven a les habitacions i una sala d’estar on compartir els diumenges a la tarda.

Va ser la seleccionadora estatal durant tres etapes: en individual i conjunt (1982-1992), només com a individual per al Campionat del Món de 1993, i després en les dues modalitats, fins que fou substituïda per María Fernández Ostolaza, una entrenadora força polèmica pel que fa als mètodes d’entrenament. En la seva trajectòria a Espanya, Boneva va saber crear una escola gimnàstica barrejant la disciplina russa, la interpretació i l’escola de Bulgària iniciada per Tchakarova i el geni llatí, que ha passat a la història de la rítmica espanyola i ha influït en les generacions posteriors de gimnastes i tècniques.

L’exercici que va valdre l’or olímpic a Atlanta 1996

Las niñas del oro

Amb ella es van obtenir els millors resultats de la història d’aquesta disciplina, entre els quals hi ha l’or olímpic del conjunt a Atlanta 1996, popularment conegut com Las niñas de oro; la plata de Carolina Pascual a Barcelona 1992 o el títol mundial de Carmen Acedo el 1993. L’any 1994 va rebre la Medalla de Plata del Reial Ordre del Mèrit Esportiu i dos anys més tard la placa d’or de la mateixa institució. En acabar els jocs d’Atlanta la van operar del cor, es va retirar de la gimnàstica i va tornar al seu país natal.

Deu anys després de l’or olímpic va participar al documental Las niñas de oro, en què va poder parlar amb les seves pupil·les, i al 2008 va tornar a Espanya pel nomenament d’Efrossina Angelova com a seleccionadora estatal, a qui ella havia recomanat a la RFEG. El 2015, durant el Campionat del Món de Sofia, es va retre homenatge a totes les seleccionadores búlgares, encara que Boneva no va rebre cap distinció per haver treballat a Espanya i no al seu país natal, malgrat ser l’única entrenadora búlgara de tota la història amb un or olímpic.

Tot i alguna polèmica pel seu caràcter soviètic i els mètodes d’entrenament, sobretot pel que feia al menjar i al pes de les noies, les seves ex-gimnastes la recorden com una segona mare, una dona dolça i forta, amb una visió diferent de la gimnàstica i les coses clares. De ben segur, la seva influència i el seu talent encara estan presents avui en dia a la rítmica espanyola i mundial.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!