El llegat d’Ennio Morricone a través dels esports artístics Homenatge en clau esportiva al creador de bandes sonores meravelloses

Aquest dilluns ha mort Ennio Morricone (1928–2020), considerat un dels compositors més prolífics de la història de la música.

Morricone va crear més de 300 obres i també va ser el compositor de grans bandes sonores, com “El bo, el lleig i el dolent”, “Cinema Paradiso”, “Per un grapat de dòlars” o “La Missió”. Fa quatre anys va rebre un merescut Premi Oscar per “The hateful eight”, i aquest 2020 havia de recollir el premi Princesa de las Artes.

En l’àmbit esportiu les seves obres han sonat en múltiples disciplines artístiques. El fet de crear un exercici a través de la seva música no tan sols és un homenatge dels atletes cap a la seva carrera professional, sinó que també podem trobar-hi diferents interpretacions de les seves bandes i amb el pas dels anys aquests exercicis esdevenen un llegat històric. Per això, avui us proposem un recopilatori de rutines artístiques creades a partir de les bandes sonores de Morricone.

Carmen Acedo i “The man with the harmonica”

La lleidatana Carmen Acedo, a banda de ser considerada una llegenda de la gimnàstica rítmica, és l’única esportista de l’estat espanyol en haver-se proclamat campiona del món en categoria individual. Al Mundial d’Alacant de 1993, cita en què va guanyar aquest títol, va utilitzar una versió de “The man with the harmonica” de Morricone per al seu exercici de cinta.

Un thriller protagonitzat per Rubén Orihuela

Rubén Orihuela és sens dubte el gran impulsor de la gimnàstica rítmica masculina al nostre país. Tot i que el valencià ja no segueix en actiu, la seva tasca en aquest esport ha esdevingut cabdal per a la difusió, la normalització i la inclusió dels nois en una disciplina tradicionalment femenina. En un torneig a París l’any 2011, quan feia només dos anys que existia el Campionat d’Espanya masculí, Orihuela va presentar el seu exercici de cinta a través d’una versió de “Le vent, le cri”, de la BSO del film “El professional”.

L’èxtasi daurat d’Alexandra Agiurgiuculese

La rutina més recent correspon a l’exercici de cèrcol d’Alexandra Agiurgiuculese, compatriota de Morricone. La gimnasta italiana va utilitzar la banda sonora de “L’Èxtasi de l’or” per a l’exercici de cèrcol de la temporada anterior. Fins i tot, per adequar-ho encara més al context, tant l’aparell com el mallot d’Agiurgiuculese eren daurats, tal com indica el títol de la pel·lícula.

L’homenatge a casa de Carolina Kostner

No hi ha una millor manera ni lloc per a homenatjar Morricone que fer-ho a casa seva, a Itàlia. L’any 2006, als Jocs Olímpics de Torí, l’amfitriona Carolina Kostner va basar el seu programa curt en la simfonia de “The Mission”. Malgrat haver guanyat un bronze al mundial anterior, una caiguda durant l’exercici la va deixar fora de la lluita per les medalles.

Als mateixos jocs, el nord-americà Matthew Savoie va utilitzar una altra versió de “The Mission” per al programa curt, amb el que va tenir més sort que Kostner i va finalitzar vuitè, aconseguint així un diploma olímpic.

Or olímpica amb “La Califfa” de fons

La importància de l’art de Morricone i la seva rellevància a nivell internacional es pot comprovar mirant la música que utilitzen els esportistes d’arreu del món. De fet, el compositor italià ha participat indirectament als Jocs Olímpics, i és que no només Kostner ha fet servir la seva música, sinó que també hi va ser present durant l’edició de Salt Lake City (2002). En aquest cas, en la categoria de parelles, Elena Berezhnaya i Anton Sikharulidze es van basar en la banda sonora de “La Califfa” per al seu programa curt, amb el que van obtenir l’or olímpic.

De “La Missió” a “Els intocables d’Elliot Ness”

En la seva etapa júnior, la nord-americana Gracie Gold es va atrevir a crear un mix entre “Untouchables” i “The Mission” i amb el que es va proclamar subcampiona del món en aquesta categoria.

Nova revista en paper a la venda. Fes-te sòcia!