Els Jocs Universitaris de Taiwan s’estrenen entre protestes i un boicot

Taipei acull des d’aquest dissabte l’esdeveniment esportiu més rellevant de la seva història.

_SNO6393_s

Més de 7.600 esportistes d’arreu del món participen fins al 30 d’agost a la 29a edició dels Jocs Universitaris, una competició fundada el 1959 per recollir el testimoni dels Campionats Internacionals Universitaris celebrats per primera vegada a França l’any 1923.

Dissenyats com a eina de trobada entre estudiants de tots els continents, la Universíada és una fita molt preuada en el currículum d’un bon grapat de campions olímpics i mundials. De fet, és força habitual que alguns d’ells hi competeixin després de l’èxit als Jocs. Aquest 2017, per exemple, és el cas del nedador japonès Kosuke Hagino o de l’arquer sud-corèa Kim Woo-Jin, ambdós medallistes d’or fa un any a Rio de Janeiro. Un dels al·licients d’enguany, sens dubte, és la presència de Carl Lewis, un dels millors atletes de tots els temps, responsable de la selecció nord-americana d’atletisme.

Les protestes, protagonistes durant la cerimònia inaugural

L’impacte internacional d’aquests Jocs ha estat un reclam irresistible per a un bon grapat de col·lectius socials, que han aprofitat la cerimònia d’inauguració per atraure els mitjans de comunicació cap a les seves reivindicacions. De fet, s’han endut tots els titulars de la jornada després d’ocupar un dels accessos a l’estadi impedint d’aquesta manera la desfilada de molts esportistes. La imatge, amb diverses banderes portades per voluntaris i sense l’equip al darrere, és contundent.

Una instantània de la buida cerimònia inaugural / Reuters

Una instantània de la buida cerimònia inaugural / Reuters

La cerimònia es va tirar endavant de totes maneres amb un cert retard i va comptar amb la incorporació dels esportistes en una fase més avançada de l’acte. Els pensionistes, contraris a una reforma regressiva del govern de Taiwan, van ser els més nombrosos en les protestes, en què també s’hi van deixar veure un grup de tibetans que s’oposen a l’expansionisme il·legal de la Xina al seu país, de xinesos que reivindicaven la unitat del país sencer i de taiwanesos amb la bandera independentista per visibilitzar que Taiwan no forma part de la Xina davant els ulls del món. Tot plegat, en una jornada plena de nervis pels rumors d’un atac imminent de la Daesh a l’estadi dels Jocs.

La República de la Xina vs Taiwan

L’elecció de Taipei com a ciutat seu dels Jocs Universitaris ja augurava un escenari políticoesportiu complex. La relació entre la Xina i Taiwan continua essent avui en dia un conflicte territorial viu. La batalla històrica que es remunta al 1949 per dirimir la legitimitat dels governants de la Xina entre la República Popular de la Xina (amb capital a Pequín) i la República de la Xina (amb capital a Taipei) ha viscut fases de tota mena. Si bé el reconeixement internacional va recaure al principi a Taipei com a resposta al model comunista de Mao, des dels anys 70 el potencial econòmic del gegant asiàtic va començar a capgirar la truita fins a la situació actual.

Una manifestació recent encapçalada per l'actual partit governamental a Taipei

Una manifestació recent encapçalada per l’actual partit governamental a Taipei

A grans trets: la Xina compta amb el reconeixement internacional de totes les potències mundials (és la “legítima” Xina) i considera Taiwan com una província del seu territori. Reconèixer la unitat de la Xina, de fet, és determinant en la firma d’inversions a països estrangers. Per aquest motiu, per exemple, Taiwan competeix arreu del món amb el nom de “Xina Taipei”, un nom que la majoria d’habitants d’aquesta illa asiàtica no reconeix com a vàlid però que els permet fer un recompte en solitari de medalles i llocs d’honor.

Des de 2016 la República de la Xina (Taiwan), que no té dret a un seient a les Nacions Unides, està governada per un partit hostil a la postura annexionista de Pequín. Com a mínim, un que no reconeix la”política d’una sola Xina” i que actua com un estat paral·lel.

El boicot més previsible

Sota amenaça d’intervenció armada en cas de declarar la independència, la presidenta Tsai Ing Wen treballa des de fa mesos per modificar la postura dels EUA envers Taiwan. És un anhel impossible, atès el deute públic nord-americà finançat per la Xina, però també és l’única opció de comptar amb algun aliat internacional de primera envergadura en un conflicte que s’allarga des de fa 68 anys.

Aquesta pinzellada de context era imprescindible per entendre el boicot dels equips esportius xinesos als Jocs Universitaris d’enguany. La Xina ha negat la possibilitat de formar equips en una competició presidida per Tsai Ing Wen. De fet, des de Pequín s’havia demanat insistentment que no s’utilitzés el terme de “presidenta” i que es fessin servir altres nomenclatures tipus “líder”, per tal de demostrar davant del món que l’únic president de la Xina viu i governa des de Pequín. Els xinesos, això sí, han permès als seus esportistes participar en les competicions individuals, malgrat que alguns d’ells també han anunciat que faran boicot a la cita esportiva.

Un escenari de tensió política que aprofita la plataforma esportiva dels Jocs Universitaris per saltar a la palestra internacional. Des del continent, una manera de condicionar les futures aspiracions de Taipei a acollir competicions de primera fila. Des de l’illa, una aposta per mostrar-se al món com un estat independent capaç d’organitzar cites tan rellevants com la resta d’estats asiàtics.

Sigui com sigui, els propers 10 dies l’esport universitari serà l’indiscutible protagonista d’una cita espectacular. De moment, al medaller, 3 – 0 favorable a Taiwan i primera plaça provisional per a… Corea del Nord.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!