El primer partit de basquet a Catalunya: la intrahistòria

 

capçalera europa

Que el 8 de desembre de 1922 es van penjar per primera vegada al nostre país unes cistelles per disputar un match, és conegut. Que van jugar el CE Europa contra el CE Laietà també, així com el resultat: 8-2. Us volem presentar els detalls, allò que no passa a la història i que va més enllà de dates i marcadors.

El bàsquet català no es pot entendre sense aquesta carta que adjuntem transcrita i que no ha vist massa vegades la llum. Existint una còpia de la mateixa als arxius del Nou Sardenya, l’estadi del Club Esportiu Europa, és la responsable que el bàsquet arribés als Països Catalans. La missiva en qüestió és la resposta que Josep Martí, en nom del Club Esportiu Europa, va enviar un 30 de novembre de 1922 al Padre Millán acceptant la proposta de partit del capellà i posant data i hora: 8 de desembre de 1922 a les 12h, just abans del partit de futbol amistós entre l’equip de Gràcia i el Pforzheim.

carte europa

 

La transcripció de la carta en qüestió diu:

 

Barcelona, 30 de novembre de 1922

Sr. Rdo. Padre Emili Millán

Molt Sr. Nostre:

Serveixi la present per comunicar-li, que havent-nos notificat el nostre directiu i president de la secció atlètica Sr. Cabot del propòsit que tenen vostès d’efectuar un partit de basketball contra l’equip de la nostra secció atlètica, ens plau posar en son coneixement que acceptem dit partit per el proper divendres dia 8 de desembre a les 12 del matí al nostre camp de joc, en caràcter purament de prova.

Aprofitem aquesta ocasió per oferir-nos a vostè atentament i afectuosament

Per al CE Europa,

Josep Martí

Que el 1922 el bàsquet no era un esport de masses ho podem deduir pel fet que estem parlant del primer partit, i els organitzadors n’eren conscients. Així, aquell 8 de desembre, i per tal d’ajudar a entendre el que passava sobre el camp, es van editar 200 reglaments de joc que es van posar a la venda a l’entrada amb la finalitat que el públic es pogués informar de les característiques i regles del joc. Diuen que se’n van vendre uns 90. No sabem si els organitzadors, però, es van llegir cap d’aquells exemplars: les cistelles es van penjar als travessers de les porteries, pel que els jugadors havien de travessar tot el camp de futbol per anar d’una a altra cistella. Una autèntica odissea.

Quan va tocar saltar a jugar, a les 12 del migdia, els equips tenien set jugadors cadascun, tot i que d’orígens ben diferents. Per una banda el Laietà, equip format per alumnes d’anglès de l’Escola Pia Sant Antoni, els mateixos que, amb l’ajuda de Ricard Pardiñas, s’havien encarregat de traduir el reglament que el Padre Millán havia portat de Cuba. Per altra banda el C.E. Europa, en aquells temps un dels clubs de referència de l’Estat, que havia format un equip per l’ocasió amb els membres de la secció d’atletisme. Com dèiem, el resultat ja ha passat a la història: un 8 a 2 a favor dels graciencs que avui ens semblaria ridícul però que aleshores era ben normal. Un duel, però, que més enllà de la cistella es va decantar pel físic, ja que, expliquen les cròniques, jugant en un camp de futbol el fons dels atletes escapulats va poder amb la tècnica dels laietans, i és que anar corrent d’una banda a l’altra del camp amb només set companys a sobre el terreny de joc havia de ser ben cansat. El que és cert és que noms com Brunet, Bosch, Barquets, Julià, Palou, Pardiñas, Nogués, Mach, Ferrer, Aragonès, Mons, Sanuy o Pérez passaran a la història com els primers practicants de basquet del país.

 

 

equip basquet europa 1925-26

Ja tenim aquí la Fosbury 34!