El barri es mou al ritme del bot

La música i l’esport, igual que altres disciplines artístiques, generen beneficis a les persones. De la mateixa manera, Basket Beat neix de la certesa que tothom té el dret i l’habilitat d’estudiar, crear i gaudir de la música“, comenta l’educador social i creador de la metodologia, Josep Maria Aragay. “És una tècnica senzilla que consisteix a convertir una pilota de bàsquet en un instrument musical a través de l’emissió d’un so greu al botar la pilota contra el terra i el so agut al colpejar-la amb la mà oberta i els dits separats“.

Moment d'un taller de Bàsquet Beat en un col·legi de Nova York. / La tarumba

Moment d’un taller de Bàsquet Beat en un col·legi de Nova York. / La tarumba

Els inicis del Basket Beat es remunten a 2010 al barri multicultural del Raval de Barcelona. Aquell any es va oferir als joves que assistien al Casal de Infants del Raval participar en un taller anomenat Basket Beat. Els nois que es van apuntar eren joves etiquetats com a menors estrangers indocumentats no acompanyats (Mena). “El primer dia que vaig aparèixer al Casal ningú em feia ni cas, no em miraven a la cara i no eren capaços de treballar durant 30 segons seguits. Des de llavors, ha canviat moltíssim el grup. Ara són nois d’entre 20 i 22 anys autònoms, és una cosa meravellosa. No ha estat només gràcies al taller de Basket Beat, però aquest ha tingut un paper important“, recorda Aragay.

El 2012, en acabar-se el projecte al Casal de Infants del Raval per tancament d’una de les fundacions inversores, Josep Maria Aragay va agafar la maleta. Amb la idea que Basket Beat serveix per a tothom -per exemple, persones que pateixen Parkinson o amb problemes de psicomotricitat- i també per crear connexions entre les persones, Aragay va decidir emprendre un viatge per quatre continents, impartint Basket Beat amb grups de joves de diferent bagatge cultural, aptituds i coneixements tant en l’esport com en la música.

El viatge va començar a Anglaterra i va passar per Colòmbia, Uruguai, Sud-àfrica, Perú, Estats Units i Canadà amb l’objectiu d’avaluar el mètode Basket Beat. Sempre amb el repte d’adaptar Basket Beat a cada destinació; a Colòmbia practicant ritmes com el currulao o el tamborito, al Perú ritmes afroperuanos o a Sud-àfrica ritmes tradicionals. “En el viatge ens hem trobat tallers amb 40, 60 o fins a 70 persones i això és increïble“, comenta Josep Maria. “A Colòmbia em vaig sorprendre perquè mai havia vist ningú pegar tan fort a la pilota. Al Perú, en canvi, el resultat musical va ser dolent. A Sud-àfrica vam estar treballant un total de 35 hores, fent sis hores cada dia i ningú es va queixar mai del cansament; Basket Beat és un treball dur pels seus moviments repetitius als quals no estem acostumats“.

En aquesta gira mundial, Basket Beat ha passat per diferents tipus d’institucions, des d’universitats a París i Pretòria, petites comunitats a Colòmbia, tallers de col·laboració amb la policia de Nova York i la selecció de futbol sub 16 d’Uruguai. Després d’aquesta experiència, Josep Maria intentarà seguir mostrant Basket Beat a grups de joves del món. “Al llarg de la teva vida i a mesura que vas fent coses necessites tenir relacions amistoses, relacions esportives, artístiques i expressives que permeten aprofundir en com ets tu, com t’expresses o com et comuniques amb l’altre“, conclou Josep Maria mentre es vesteix amb el seu ponx vermell en una cafeteria de Nova York.

Elia Gran, Nova York / Periódico DIAGONAL

Ja tenim aquí la Fosbury 34!