Cuba-Estats Units: strikes i boles d’una relació esportiva

Les relacions esportives entre Cuba i els Estats Units, després del triomf de la Revolució de 1959, han recorregut el camí dels forrellats, les negatives, el distanciament i l’hostilitat, com a resultat de la política de bloqueig i setge que Washington aplica cap al país del Carib des dels anys 60 del passat segle.

Imatge del partit històric entre Cuba i Orioles de Baltimore, el 28 de març de 1999, a l'estadi Llatinoamericà.

Imatge del partit històric entre Cuba i Orioles de Baltimore, el 28 de març de 1999, a l’estadi Llatinoamericà.

Si bé la conceptualització de l’esport com a fenomen social no és igual a banda i banda de l’Estret de la Florida, les dificultats per a intercanvis fluids entre atletes, federacions, universitats i comitès olímpics han provingut en realitat dels murs que les administracions nord-americanes han alimentat durant dècades, cobrant-se un alt preu humà, econòmic i esportiu, és clar.

Cuba ha mostrat sempre una postura de respecte i consideració cap a l’esport nord-americà, així com interès per establir vincles beneficiosos per a les dues nacions. No obstant això, moltes vegades ha trobat davant pressions, dilacions, impediments, agressions i tracte diferenciat per part dels governs de torn. Així, recollim aquí exemples concrets del que ha passat en les últimes sis dècades, entre èxits, fets que gairebé arriben a succeir i altres que no degut a les tensions provinents de l’odi i el menyspreu.

L’escenari de les relacions diplomàtiques i la recerca de la normalització promet avenços, nous horitzons, però caldrà certificar-amb llançaments al centre de l’home. No més boles.

Enteses

Voleibol, el primer cop: La participació dels equips cubans en els tornejos Norceca de 1975 va passar a la història com la primera vegada que una delegació esportiva cubana viatjava als Estats Units des de 1959. En les dues dècades següents es van regularitzar els límits bilaterals amistosos entre tots dos països i es van enfortir les relacions entre les federacions.

voleibol-2-768x556

 

Combats de boxa: Van tenir lloc gairebé anualment entre 1977 i 1995, amb balanç favorable per als púgils cubans de 17 guanyats i un empatat. Pel que fa a baralles efectuades, els alumnes d’Alcides Sagarra van aconseguir 159 victòries i 47 derrotes. Rivalitat i bones demostracions van marcar aquelles inoblidables vetllades.

tope-box-cuba-eua-768x525

 

Un pols esperat, el beisbol: El 16 juliol 1987 va començar a l’estadi Llatinoamericà un duel contra seleccions nacionals universitàries que es repetiria any rere any, en seus alternes, fins a 1996, quan directius del nord van decidir suspendre’ls. Represos el 2012 sota la mateixa concepció original, els cubans acumulen en total 44 èxits en 76 xocs celebrats.

juego-prohibido

 

Ciclisme: Todd Herriot va esdevenir el primer nord-americà que va entrar al Capitoli de l’Havana vestit amb la samarreta groga de líder a la Volta a Cuba, a l’imposar-se en la XXVIII edició, disputada al 2003. Un any abans, l’equip USA- EASTERN havia trencat el mur en participar en aquesta cursa.

todd_herriott

 

Lluita: Ha estat tradicional la realització de bases d’entrenament conjuntes i l’assistència dels del nord als tornejos Cerro Pelado i Granma, i dels cubans a Concord i el Memorial Dave Schultz. Passatges poc coneguts són el suport mutu en reunions internacionals i la col·laboració prestada pel professor de l’estil greco Mario Olivera previ als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996.

Héctor Milian. oro en lucha greco en Barcelona 1992. foto: Ricardo López

Partits històrics contra Orioles de Baltimore: El 28 de març i el 3 d’abril de 1999 es va enfrontar per primera vegada després del triomf de la Revolució un combinat cubà, plè de premis mundials i olímpics, contra un equip de les Grans Lligues: Orioles de Baltimore .

cuba-orioles-45-1024x576

 

Tensions

Sis anys després de la seva creació, la selecció Cubans Sugar Kings (Cubans Reis del Sucre) es va proclamar campió el 1959 de la petita Sèrie Mundial, categoria triple A, avantsala de les Lligues Majors. El seu slogan: “un passet més i arribem”, va quedar truncat quan en la temporada 1960 el Comissionat de la MLB, Ford Fricks, va anunciar el trasllat, sense raó, de la franquícia a Jersey City.

cubans-768x491

 

Cerro Pelado 1966 i Mayagüez 2010: Les traves imposades pel govern dels Estats Units perquè Cuba no participés en els X Jocs Centroamericans i del Carib a Sant Juan, Puerto Rico, van ensopegar amb la sortida revolucionària del Govern: utilitzar el vaixell Cerro Pelado per arribar-hi. 44 anys més tard, la manca de seguretat per a la comitiva a Mayagüez va provocar la no assistència a la cita multiesportiva regional.

cerro-pelado-cuba

 

La negativa a poder cobrar premis guanyats pels esportistes i equips cubans ha estat una constant. Encara estan congelats 2,3 milions de dòlars del II i III Clàssic Mundial de Beisbol; els diners del títol conquistat per Vegueros de Pinar del Río a la Sèrie del Carib 2015 i els premis del Campionat del Món de Curses de Relleu i de la Copa del Món en Pista Coberta d’Atletisme del 2014, entre d’altres.

cuba-HOL

 

Els impediments per adquirir en el mercat nord-americà tecnologia i vestuari esportiu s’han reiterat per dècades. Els atalassos per a la pràctica del salt amb perxes, cèrcols amb ressorts abatibles per a la gimnàstica artística, bicicletes de pista, equipament de mesura electrònica per a l’atletisme, així com reactius i substàncies per al Laboratori Antidopatge són exemples recents.
Per altra banda, la negació de visats a directius, entrenadors, jugadors i seleccions completes cubanes per assistir a reunions, congressos i tornejos regionals o continentals es poden comptar per desenes en l’últim mig segle. De l’altra riba, passa el mateix amb les visites de grups d’esportistes interessats a realitzar estades, en ser denegat l’atorgament de llicències per part de la OFAC als seus organitzadors.

Intents

El partit prohibit de 1975: Aquest any les autoritats del INDER i la Major League Baseball (MLB) van sostenir intercanvis i van mostrar acord per celebrar un partit entre una selecció cubana i una altra de les Grans Lligues. La possibilitat es va frustrar per la negativa de l’administració de Gerald Ford, on va jugar un paper determinant el llavors secretari d’Estat Henry Kissinger.

El món de la boxa es va fregar les mans, seria la baralla del segle, la més important de la història. No obstant això, Teófilo Stevenson i Cassius Clay (Mohammad Ali) mai van boxejar, en realitat van fer una gran amistat i van llançar per a la posteritat la pregunta de qui guanyaria. Va poder ser el 1978, però Teo mai va trair a la seva pàtria a la recerca de xecs, ni van fructificar altres gestions per fer realitat l’anhelat enfrontament.

Former Cuban boxer Teofilo Stevenson (R), a three-time world amateur boxing champion, greets former world heavyweight champion US Muhammad Ali (L) on 18 January upon his arrival at the Jose Marti International Airport in Havana, Cuba. Stevenson --who won 301 of the 321 fights he took part-- died of a heart attack at the age of 60 in Havana on June 11, 2012.    AFP PHOTO

 

Per Rudens Tembrás Arcia i Joel García, del diari Trabajadores de Cuba

Nova revista en paper a la venda. Fes-te sòcia!