Durant una pila d’anys Cornelius Horan, conegut com a Neil, va ser un sacerdot irlandès molt interessat en les profecies vinculades al cristianisme i autor de diversos llibres que preveien l’arribada d’un nou món. En algunes ocasions, de fet, ha explicat que es considera a si mateix com un profeta. Per aquest motiu un dia va optar per portar el seus missatges religiosos a escenaris de màxima audiència davant els límits físics de la seva parròquia. Horan va triar l’esport i Jimmy Jump no trigaria ni un any a replicar-lo al nostre país.
El 20 de juliol de 2003 Horan va assistir al Gran Premi de F1 de la Gran Bretanya. Abillat amb una faldilla escocesa, i amb boina, armilla i mitges fins als genolls de color verd, el sacerdot va saltar a la pista subjectant un cartell amb el missatge: “Llegeix la Bíblia. La Bíblia sempre té raó”. Davant la sorpresa majúscula de tothom, l’irlandès va córrer una bona estona per una recta mentre els pilots l’evitaven tant bon punt detectaven la seva presència i els organitzadors anunciaven la sortida del cotxe del Safety Car fins que un responsable de seguretat va aconseguir caçar-lo.
Òbviament la seva incursió a la pista va acabar amb el seu arrest i va ser sentenciat a dos mesos de presó després de declarar-se culpable. Lluny de fer-lo reflexionar sobre un possible camí equivocat en la seva missiva de proclamar la fe arreu del món, el sacerdot va decidir repetir la jugada en diverses ocasions. El 5 de juny de 2004 va tornar a ser detingut després de ser detectat en una cursa de cavalls de gran importància a la Gran Bretanya i la seva fotografia va començar a circular entre cossos policials conscients que aquell home que anava camí dels 60 anys semblava tenir una fixació especial pels grans esdeveniments esportius.
El que ningú s’esperava és que Horan encara anés més lluny en els seus actes i es convertís en un dels grans protagonistes dels Jocs Olímpics d’Atenes. El 29 d’agost de 2004 Horan va assistir com a públic a la marató i es va situar al quilòmetre 35 de la cursa. Després d’esperar l’arribada del primer corredor, va saltar la tanca de seguretat i amb un missatge inintel·ligible en directe va empentar el brasiler Vanderlei de Lima fins que va caure al terra. Els aficionats no van trigar a reaccionar i ràpidament van ajudar a aixecar a De Lima i simultàniament a neutralitzar aquell senyor que tornava a destacar amb els colors verds, la faldilla i l’estrella jueva. L’incident va ser determinant en la cursa, atès que Vanderlei de Lima va perdre part de l’avantatge de 38 segons sobre els seus rivals i va patir rampes a les cames en els quilòmetres finals. Va lluitar de valent per acabar la cursa en posició de podi, essent el tercer corredor en creuar la meta.
La imatge va sacsejar el món i les crítiques van ploure sobre la policia grega, que evidentment el va detenir. Horan va ser sentenciat a 12 mesos de presó i a pagar una multa de 3.000 euros. Malgrat que el Brasil va demanar que es concedís una segona medalla d’or a Lima, el COI ho va desestimar. Mesos més tard l’irlandès es va disculpar davant De Lima per carta i va demanar que li entreguessin la medalla d’or. Finalment, el COI va premiar el maratonià amb la medalla Pierre de Coubertin i l’any 2016 el Brasil el va elegir per encendre el peveter dels Jocs Olímpics de Rio. D’una manera o altra, Horan va canviar el curs de la història per a Vanderlei de Lima, que va perdonar amb elegància l’acció del sacerdot.
Els anys següents Neil Horan va intentar interrompre més actes i cal destacar la seva aparició a la cerimònia inaugural de la Copa del Món de futbol a Alemanya 2006, on va llançar una salutació nazi a l’afició abans de ser expulsat per la policia. Des de 2007 Horan té una restricció d’entrada a qualsevol ciutat de la Gran Bretanya on es dugui a terme un esdeveniment esportiu rellevant i una prohibició expressa d’acostar-se a la marató de Londres. Si no ho compleix, té pena de cinc anys de presó assegurada.
Caricatura de si mateix, Horan s’ha explicat davant càmeres i ràdios en nombroses ocasions i ha saciat el seu afany de protagonisme des d’altres àmbits. Un dels més sorprenents, sens dubte, la seva “habilitat” per les danses irlandeses, tal com va demostrar quan tenia 61 anys al programa Britain’s Got Talent.
