Joaquim Rodríguez: al servei d’un torturador?

El projecte del Bahrain-Merida va començar a formar part de la rumorologia ciclista fa un any aproximadament. La irrupció d’un equip del golf pèrsic era qüestió de temps després que països com Oman, els Emirats Àrabs Units o especialment Qatar s’haguessin consolidat al circuit World Tour amb proves que compten amb les principals figures del ciclisme mundial. El mes de febrer, finalment, es confirmava l’aposta des de Bahrain pel ciclisme professional amb un missatge d’instagram del príncep Nasser bin Hamad, membre de la poderosa dinastia d’Al Khalifa que governa aquest arxipèlag des de 1783.

Des d’aquell moment fins ara el Bahrain-Merida ha confeccionat un equip de primera fila liderat per Vincenzo Nibali i que compta amb altres corredors il·lustres com Ion Izaguirre o Enrico Gasparotto. Queda clar que amb el bitllet al World Tour assegurat, competiran des del primer dia per guanyar curses i esdevenir protagonistes en proves per etapes o en les clàssiques d’estil ardenès. La primera concentració de l’equip feta a Croàcia ha mostrat un grup que vol ser compacte com una roca.

bahrain-merida-croatia-920

El fitxatge més sorprenent ha estat el del retirat Joaquim Purito Rodríguez, que correrà quan vulgui durant el 2017 i formarà part de l’estructura tècnica els dos següents anys. El ciclista de Parets del Vallès i resident a Andorra va assegurar que l’oferta rebuda era irresistible: “era impossible dir que no a aquesta proposta”.

Un príncep enamorat de l’esport

Nasser bin Hamad és el cinquè fill del rei Hamad bin Isa i té 29 anys. Ha fet carrera a les forces armades de Bahrain després d’estudiar a l’acadèmia militar Sandhurst de Camberley (Regne Unit), però la seva passió és l’esport. Fa 10 anys es va proclamar subcampió dels Jocs Asiàtics tant en categoria individual com en equips a la prova de resistència d’hípica (equiparable al camp a través olímpic) amb el seu cavall Shar Rushkin. Malgrat les seves creixents responsabilitats (familiars i governamentals) no ha deixat de competir: l’any passat, per exemple, va imposar-se a la prova reial de Windsor (Londres) i acostuma a viatjar en diverses ocasions de l’any per atendre cites tan prestigioses com les curses de Kuwait.

10724913_787946301294395_1027470950_n_670

El príncep de Bahrain amb Vincenzo Nibali

La seva destresa amb el cavall l’ha aprofitat per participar a les singulars triatlons del desert, que combinen la cursa a peu, la bicicleta i la prova de camp a través d’hípica. A Dubai, per exemple, es va imposar en l’estrena d’aquest format. És a partir de la seva relació amb el triatló quan coneix a fons el ciclisme i comença a competir en proves en solitari. Al seu compte d’Instagram de tant en tant penja alguna foto de les sessions d’entrenament. Però Nasser bin Hamad no només practica l’esport. També és el màxim dirigent de Bahrain en aquest àmbit. President del Comitè Olímpic del seu país i responsable del Consell de la Joventut i l’Esport.

En clau olímpica, és un ferm defensor de les nacionalitzacions per portar el nom del país arreu del món. El fitxatge més destacat, sens dubte, és el de Ruth Jebet, la campiona olímpica a Rio de Janeiro dels 3.000 obstacles i vigent plusmarquista mundial de la distància. Les úniques medalles de Bahrain, de fet, s’han aconseguit a partir de la seva arribada a la presidència: una a Londres 2012 i dues mes aquest estiu, on va triplicar la presència d’esportistes. Però malgrat els seus esforços Nasser bin Hamad és conegut internacionalment per haver estat acusat de practicar tortures el 2011.

Un príncep torturador?

El 2011 va esclatar la primavera àrab i es va estendre com una taca per a multitud de països del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient. El Golf Pèrsic no en va ser una excepció. A Bahrain, una pàgina de facebook que va recollir milers de seguidors en pocs dies va ser el detonant de les massives protestes al carrer contra el règim d’Al-Khalifa. Objectiu: reivindicar la democràcia d’un règim que és un aliat històric dels Estats Units, a qui cedeix de forma estable una base naval per a les seves operacions al Pròxim Orient.

Fotografia: Lucas Oleniuk

Fotografia: Lucas Oleniuk

La policia va actuar amb contundència i ràpidament va començar a enfilar-se el recompte de persones mortes i ferides, tant al carrer com en dependències policials. L’escàndol, però, va aparèixer més endavant, quan les denúncies de tortura es van començar a propagar entre desenes de persones preses. Algunes d’elles van decidir prestar el seu testimoni al Centre per als Drets Humans de Bahrain, que va editar un informe de 55 pàgines que combina casos de persones anònimes amb alguns dels presos més coneguts del país durant les protestes. N’hi ha uns quants que assenyalen directament a la família Al-Khalifa i 3 d’ells indiquen que Nasser bin Hamad va torturar personalment als detinguts.

Les acusacions no van agradar gens al príncep, que va intervenir en un programa televisiu (sota control governamental) per desmarcar-se de les acusacions. Va acabar amenaçant a totes les persones contràries al règim: “Bahrain és una illa i no hi ha cap lloc on escapar-se”.

Absolució, immunitat i denúncies

L’informe dels drets humans va arribar a les mans de la Gran Bretanya el 2012. La Fiscalia de la Corona (CPS) va rebre l’expedient que acusava Nasser bin Hamad a través del Centre Europeu pels Drets Humans i Constitucionals i no va fer cap acció per detenir-lo o processar-lo perquè va considerar que tenia immunitat diplomàtica. En aquell moment, el príncep era a Londres per presenciar els Jocs Olímpics. Dos anys més tard, una sentència judicial del Tribunal Suprem va considerar que no disposava d’aquesta immunitat. De tota manera, Bahrain va negar les acusacions i va absoldre el príncep de les acusacions a través d’un tribunal independent.

L’Oficina Executiva del Xeic Nasser bin Hamad s’ha posat en contacte amb La Fosbury per donar la seva versió dels fets. Assegura que “les acusacions són rotundament falses i negades categòricament pel Xeic Nasser. Aquest ha estat un intent mal dirigit i amb motivacions polítiques per difondre acusacions perjudicials contra el Xeic Nasser com a part d’una campanya política més àmplia“.

Totes les organitzacions que van participar o van néixer a partir de les protestes de 2011 continuen reclamant a dia d’avui que el cas sigui jutjat en un altre país o per un tribunal internacional. Algunes veus apunten a la necessitat que sigui sotmès a un judici per crims contra la humanitat. L’Organització per la rehabilitació i la no violència de Bahrain denuncia que hi va hagut “milers de casos de tortures” des de 2011 i que la majoria d’elles han anat lligades a agressions sexuals. De fet, conclouen que “la tortura és una pràctica habitual del govern de Bahrain“.

L'aposta pels grans esdeveniments esportius té detractors / Hasan Jamali

L’aposta pels grans esdeveniments esportius té detractors / Hasan Jamali

Al Meqdad, una de les persones que ha denunciat el príncep a cara descoberta, assegura que va ser Nasser bin Hamad qui va començar la primera sessió de tortura que va rebre: “després de dir-li que a la manifestació cridàvem per enderrocar el règim d’Al-Khalifa va començar a pegar-me i a llançar-me puntades de peu a la part dreta del cap. Vaig caure diversos cops al terra però seguia pegant-me i va animar a altres torturadors a sumar-se a la pallissa. Quan estava a terra el vaig veure amb els meus propis ulls”. La credibilitat de les acusacions, segons el criteri de diverses organitzacions internacionals, és molt alta.

La catifa estesa de la UCI

Lligat a tot aquest passat, l’aposta de l’equip Bahrain-Merida ha generat crítiques i dubtes lluny de la UCI. El director de l’Institut dels Drets i la Democràcia de Bahrain, Sayed Alwadaei, assegura que servirà per “blanquejar el seu passat, però que també tindrà conseqüències”. Els primers en anunciar-ne han estat diversos activistes pels drets humans, tant de Bahrain com d’altres indrets del món, que han anunciat que si el Bahrain-Merida disposa de llicència World Tour intentaran sabotejar el Tour de França com a mesura de pressió davant la UCI.

bahrain-bike-nasser_0

La Unió Ciclista Internacional, ara per ara, sembla aliena a la polèmica associada amb el nou equip del Golf Pèrsic. De fet, les xifres d’inversió que ronden entre els 13 i els 16 milions de dòlars han estat molt ben rebudes per l’organisme internacional. El Centre Europeu pels drets humans i constitucionals ha exigit a l’UCI que rectifiqui i no concedeixi la llicència a l’equip de Bahrain. Asseguren que trencaria amb el mateix codi ètic de la UCI. De moment, però, no hi ha resposta.

Nova revista en paper a la venda. Fes-te sòcia!