Jaume Janer, ciclista pioner El ciclista fou el primer català en participar al Tour de França l'any 1920

Enguany, amb motiu de la crisi sanitària per la Covid-19, el Tour de França no es podrà celebrar el mes de juliol i tindrà lloc entre finals d’agost i el mes de setembre.

Fa cent anys, el 1920, Jaume Janer Esteve (Terrassa, 20 de maig de 1900 – Barcelona, 3 d’octubre de 1941) fou el primer ciclista català en participar a la Grande Boucle; hi va tornar el 1921 però va haver d’abandonar en ambdues ocasions. En el seu tercer intent, però, l’any 1924, va aconseguir la 30a posició. El mateix any, un altre ciclista de l’estat espanyol, Victorino Otero (San Andrés de las Puentes, 1896 – Torrelavega, 1982) també va finalitzar la cursa en la 42a posició.

Si en l’actualitat aquestes curses ens semblen prou dures, imaginem-nos les bicicletes, les carreteres i els mitjans dels corredors d’aleshores. D’aquell mateix Tour, tenim la crònica del periodista francès Albert Londres (1884-1932) al diari Le Petit Parisien, en la que reprodueix revelacions d’alguns corredors com l’ús de cocaïna en el ulls o el cloroform a les genives, no pas per millorar el rendiment, sinó per suportar etapes que s’allargaven entre 15 i 20 hores de durada.

Jaume Janer, un ciclista pioner al nostre país / Volta Ciclista a Catalunya

Jaume Janer, un ciclista pioner al nostre país / Volta Ciclista a Catalunya

Janer també va guanyar dos Campionats d’Espanya en ruta, el 1919 i 1923, i va guanyar quatre etapes de la Volta Ciclista a Catalunya els anys 1924 i 1925. El periodista Josep Maria Planes (Manresa, 1907 -Barcelona, 1936), en la crònica a La Publicitat de l’etapa del 5 de juny de 1935 de Gandesa a Valls a la Volta, recull:

“Segons em contava ahir el que fou gran campió Jaume Gener -volia dir Janer-, en el temps actual el ciclisme i els seus homes neden en l’abundància. En la seva època de glòria, les carreteres eren pitjors, les bicicletes més pesades, i això encara no fóra res si hi hagués hagut alguna compensació monetària. En Gener estava tip de guanyar curses i de perdre diners. Ésser vencedor absolut i triomfal d’una Volta a Catalunya li reportà com a ingrés rècord cinc-centes pessetes. Ara, en canvi, diu que en Cañardo porta arraconats uns quaranta mil duros. Però nosaltres -diu en Gener- teníem més sang”.

El Tour de 1924, un èxit celebrat a la premsa

Però tornem al Tour de 1924. Narcís Masferrer (Madrid, 26 d’abril de 1867 – Barcelona, 10 d’abril de 1941) destacat pioner de l’esport i del periodisme esportiu, recull en una crònica signada a París el 21 de juliol i publicada a La Vanguardia el 25 de juliol, un cop finalitzada la cursa, totes les peripècies dels dos corredors:

“La exposición a que se hallan entregados desde la salida al término de la jornada, por la rotura fatal de la màquina, lo que le sucedió a Otero antes de llegar a Brest, teniendo que caminar a pie cuatro horas y media, la constante rotura de tubulares no por pinchazos, sino por cortaduras, merced a las piedras que trituran los neumáticos, que no hay uno que resista. Janer ha cambiado cuarenta veces de neumáticos.”

No oblidem les subscripcions populars de què gaudien en Jaume Janer i en Victorino Otero i que feien possible la seva participació al Tour. Per exemple, les publicades el 16 de juliol del mateix any a El Mundo Deportivo per part de socis de la Unió Sportiva de Sants, del Centre Ciclista Català de Girona o de l’entitat ciclista Sevilla Veloz Club que “se mandarán por partes iguales a Jaime Janer y Victorino Otero”.

Les paraules de Janer mostraven la seva satisfacció després d’haver finalitzat el Tour, tal com recull la crònica de M. Pickert a El Mundo Deportivo del 25 de juliol de 1924:

“Estoy contento, muy contento por haber terminado la Vuelta. Es la primera vez que lo logro. Pero creo que puedo hacer más. En algunas etapas he seguido a los “amos” y hasta vencido a bastantes de ellos. Si hubiera tenido el apoyo “de organización” que ellos han tenido, abrigo la seguridad de que me habría apuntado alguna etapa. Pero repito que estoy contento y mucho más pensando en la alegría que han de tener mis amigos de Cataluña. Otro año dejaré el pabellón catalán en mejor puesto aún. Espero que no me faltará ayuda, porque este año la he tenido en el aspecto económico, y es de esperar que, en vista del resultado, esta no vaya a menos”.

Un retorn sonat a casa

El dimecres 23 de juliol de 1924 Janer agafà un ràpid a París, l’endemà va baixar a Perpinyà per correspondre a un grup de compatriotes i el divendres al matí, com que li “sobren ànims”, realitzà el viatge de Perpinyà a Barcelona en bicicleta, entrant per la carretera acompanyat des de Mataró per un grup d’entusiastes ciclistes per arribar a la seva Barcelona estimada, tal com escriu Narcís Masferrer el mateix 23 de juliol a París (a La Vanguardia del 25 de juliol).

Jaume Janer va morir sobtadament d’un atac de fetge el 3 d’octubre de 1941. Amb el taller de bicicletes Ciclos Janer, al carrer Creu Coberta número 19, prop de la Plaça Espanya de Barcelona, fou un dels iniciadors que va permetre que tots els corredors muntessin sobre els mateixos tubulars. Corredor complet, de gran estil, combatiu i ràpid, tant en la pista com en la carretera, deixava un historial brillantíssim i un record inesborrable, segons el periodista R. Torres, a El Mundo Deportivo, el 5 d’octubre de 1941. La Barcelona ciclista en massa va testimoniar el seu gran sentiment per la pèrdua del malaguanyat Jaume Janer Esteve.

Nova revista en paper a la venda. Fes-te sòcia!